Més força per lluitar contra les activitats il·legals en pisos del Centre Històric

L'Associació de Veïns de Jaume I reclama la col·laboració de la fiscalia i els jutges en la lluita contra activitats il·legals en pisos del Centre Històric. Segons publica avui el diari Segre, l'entitat creu que el suport de la Justícia ajudaria la Guàrdia Urbana a aturar els usos d'alguns immobles com a bars, restaurants o prostíbuls, tal com ha denunciat en nombroses ocasions la Plataforma per a la Dignificació del Pla de l'Aigua.

En l'assemblea anual celebrada aquest dissabte, els veïns de Jaume I van denunciar l'existència de dos d'aquests pisos al mateix carrer i la plaça del Dipòsit, als quals s'afegeixen dos més als blocs Baró Bonet que denunciaran pròximament. Des de la Plataforma aplaudim l'actitud beligerant de tots els col·lectius veïnals per acabar amb aquesta xacra al Barri Antic i, sobretot, la unió d'esforços per aconseguir recuperar la dignitat del cor de Lleida.

El cas de l'esfondrament de Cavallers es tanca amb una indemnització

L'esfondrament de l'edifici ubicat al número 60 del carrer Cavallers ocorregut l'any 2005 acabarà presumiblement amb una indemnització de 540.000 euros que evitarà la celebració del judici. Això és el que passarà si es tanquen les negociacions entre les companyies asseguradores que representen els acusats i els afectats. Les víctimes van acudir ahir al jutjat penal número 3 de Lleida per segellar l'acord però alguns serrells van impedir formalitzar el pacte que evitarà la vista oral prevista per avui.

L'edifici de cinc plantes es va desplomar per la inestabilitat que va provocar l'enderroc de la casa contigua, propietat de Valenmega Promociones SL. La fiscalia i les acusacions particulars demanaven per als tres acusats d'aquesta empresa, un aparellador (F.J.H.G.) i dos promotors ( V.A.S.V. i J.J.A.), una pena de multa econòmica i una indemnització de prop d'un milió d'euros per un delicte de danys per imprudència. Segons la qualificació fiscal, després de l'esfondrament es va apuntalar "de forma inadequada i insuficient la paret mitgera del número 60 i no es va pavimentar el solar, de manera que va quedar al descobert per a les aigües pluvials". Els propietaris dels pisos van denunciar els fets davant de la Paeria, que tampoc va fer res.

Article de la Plataforma: Centre Històric: el Barri Invisible

Que trist que els nens i les nenes de Lleida no sàpiguen com és el cor de la seva ciutat! Així ho ha posat de manifest el preocupant resultat d’una experiència educativa. Van proposar als infants que dibuixessin la ciutat per portar a terme una mena de mapa conceptual. La conclusió va ser clara: aquells "petits ciutadans" no sabien com representar el barri que envolta la Seu Vella. A aquesta experiència li podem afegir el vídeo promocional emès per les televisions locals on una jove ensenya als seus amics -des d’una avioneta que s’enlaira del frustrat aeroport d’Alguaire- allò que sembla ser el nou skyline de la ciutat: des de la Llotja, seguint la canalització del riu, fins a la passarel·la dels Maristes. La resta de Lleida sembla ser que no existeix.

Aquest desconeixement dels infants sobre la ciutat, que a alguns ens entristeix, té el seu origen en un fet: fa molts anys que els lleidatans i lleidatanes, induïts per la seva principal institució, han donat l’esquena al Centre Històric. Els polítics i gestors urbanístics de la democràcia han estat incapaços de mantenir l’equilibri entre la modernitat i la conservació del patrimoni cultural de la ciutat. Els diferents plans urbanístics van premiar l’expansió dels barris perifèrics i la destrucció del Centre Històric. Pardinyes, Balafia, el Secà o els Magraners eren barris que a començaments dels anys 70 tenien moltes mancances en infraestructures i serveis socials, però l’ímpetu ha estat tan gran que, ara, la situació s’ha capgirat. Amb un important fet diferencial: els dèficits s’havien produït en un sistema sense llibertats democràtiques. El que ens sobta a alguns és que, després de tants anys, encara no existeixi una voluntat de mantenir una ciutat socialment equilibrada i econòmicament sostenible.

Les tres darreres dècades, els gestors de la cosa pública no han tingut en compte que un dels principals recursos de la denominada "societat dels serveis" és el turisme. I quins són els principals llocs escollits pels turistes a l’hora de conèixer la cultura, el patrimoni i la identitat de la ciutat que visiten? No creiem que ni la Llotja amb les palmeres, ni la nova plaça Ricard Vinyes amb els seus "tòtems", siguin exponents d’aquesta identitat.

L’excusa era que al Centre Històric les cases eren de mala qualitat, que tenien parets de tova, que l’estructura de carrers medievals no s’adaptava a les necessitats de mobilitat de la nova ciutat... Excuses que amagaven interessos especulatius urbanístics denunciats pels veïns i que, ara, amb l’esclat de la bombolla immobiliària, han deixat el barri amb un panorama de solars buits semblant al dels bombardejos de la Guerra Civil.

Els veïns del Centre Històric, que també som ciutadans de Lleida, considerem que cal donar una oportunitat a aquell que en el seu temps va convertir-se en el primer "campus universitari" de la Corona d’Aragó, freqüentat per personatges com Alfons de Borja o Arnau de Vilanova; el barri per on transitaven els pelegrins del Camí de Sant Jaume que anaven a venerar lar relíquia del "Sant Drap" custodiada a la Seu Vella; el barri que, després de la Guerra de Successió, va ser l’escollit pel Marquès de Blondel per iniciar el procés de modernització de la ciutat amb la construcció del Dipòsit del Pla de l’Aigua, que amb el temps hauria d’abastir les fonts d’aigua potable de la ciutat; seu de l’emblemàtic i actualment maltractat Mercat del Pla. Qui no té algun record de la vida que donava aquell espai modernista?

La Plataforma està realitzant un seguiment exhaustiu del Pla de barris del Centre Històric i la seva aplicació està plena de "clarobscurs". La Paeria argumenta que és per la demanda de pròrrogues a la Generalitat i pel retard en la construcció d’equipaments com l’Audiència provincial. Hem detectat "errors" com el destinar partides per a obres en altres barris de la ciutat o la no inversió de les quantitats de diners previstes per portar a terme accions que van des de la promoció econòmica del barri, el desenvolupament de programes socials, la instal·lació de contenidors soterrats o zones joc per als infants. La prostitució al carrer i la inseguretat han reculat lleugerament després de les insistents denúncies dels veïns, tot i que la venda de drogues i la proliferació de bars/prostíbul continua essent important.

Tenim l’esperança que aquests "desajustaments" seran corregits i que tots els fons previstos per a la rehabilitació del barri seran invertits en les partides per a les quals l’Ajuntament i la Generalitat les van preveure. A més, La Plataforma confia en els mecanismes de control de les administracions local i autonòmica perquè així sigui, i si cal, hi acudirem per resoldre els nostres dubtes de com s’estan invertint els gairebé 17 milions d’euros previstos.

Senyor alcalde, no oblidi que, tot i que la ciutat de Lleida que vostè promociona es troba a prop del riu, el seu origen és un turó. Intenti no passar a la història com l’alcalde que havent tingut l’oportunitat i els recursos per recuperar el cor de la ciutat, va contribuir a extingir-lo. Per cloure, demanar a la Paeria que governi per a tots; a l’oposició, que faci d’oposició i als lleidatans, que perdin la por a freqüentar els nostres carrers, que reivindiquin els seus drets i que exerceixin els seus deures. Faran un favor als seus fills i a tota la ciutat.

PLATAFORMA DEL PLA DE L'AIGUA

La Mañana informa de la proliferació de pisos/prostíbul al barri

Detectan otros 15 pisos del centro histórico con usos de “bar y prostíbulo” (La Mañana)

La Plataforma del Pla de l’Aigua comunicará en breve a la Paeria y los Mossos d’Esquadra la existencia de otros 15 pisos del centro histórico que, según la entidad vecinal, funcionan presuntamente como “bar, restaurante y prostíbulo” y que se sumarían a los 40 que la entidad ya denunció en la primavera del año pasado. Según fuentes de la plataforma tienen constancia de que, al menos en 15 pisos de la zona, se realizan funciones de “bar, prostíbulo y hasta restaurante” sin regulación alguna, algo que, según los miembros de la asociación vecinal, afecta a la convivencia entre vecinos. Como ya hicieron en otras ocasiones, los miembros de la Plataforma del Pla de l’Aigua apuntan que si la situación no se corrige “dejarán en evidencia” a los propietarios de estos pisos, como ya hicieron anteriormente. Como primer paso, la entidad anunció que la semana que viene pondrá esta lista en conocimiento de la Regidoria de Seguretat Ciutadana del Ayuntamiento de Lleida y de los Mossos d’Esquadra para que tomen cartas en el asunto. Ya en febrero de 2020, la Plataforma del Pla de l’Aigua se puso en contacto con las concejalías de Mobilitat, Via Pública i Seguretat Ciutadana y del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya para denunciar que en 40 pisos del centre histórico se desarrollaban actividades “ilícitas”. Puesto que, según la plataforma, la situación no ha mejorado, se plantean volver a denunciar ahora la existencia de otros 15 pisos en los que se continuarían ofreciendo este tipo de servicios sin ninguna regulación. A tenor de la queja presentada el pasado mes de febrero, la Plataforma del Pla de l’Aigua afirma que se llevaron a cabo algunas actuaciones en la calle Gairoles, Plaça del Dipòsit (esta supervisada por la Fiscalía) y también en la calle Boters. Respuesta de la Paeria La concejal de Seguretat Ciutadana, Sara Mestres, matizó que 40 pisos con actividades de estas características no los han localizado, aunque sí aseguró que si les comunican esta nueva lista la Paeria lo comprobará y lo trasladará a los Mossos y a la Policía Nacional para que cada uno actúe en la medida de sus competencias. De todas formas, Mestres dejó muy claro que primero se debe “demostrar claramente” que en estos pisos se producen actividades ilegales “sin licencia ni permiso” porque recordó que el derecho a la vivienda es “inviolable” y que es el juez quien debe autorizar, en todo caso, el acceso a la vivienda si se demuestran actos ilícitos penalmente. También recordó Mestres que no hay ninguna ley que prohíba el ejercicio de la prostitución en los pisos a no ser que se demuestre trata de blancas o proxenetismo. Paralelamente, la concejal de Seguretat Ciutadana explicó que la Paeria ya ha impulsado alguna acción en la Plaça del Dipòsit y que, en todo caso, la Paeria actuará en el marco de sus competencias. También recordó Mestres que la Paeria tiene patrullas de paisano en el centro histórico.

Nou web de participació ciutadana

Els ciutadans de Lleida tindrem aviat una nova eina per expressar les nostres queixes. Es tracta d'un nou web de participació ciutadana interactiu on es podran presentar propostes, debatre-les i votar-les, a banda d'alertar d'incidències als diferents barris (cosa que al Centre Històric, malauradament, és habitual). L'Ajuntament ha licitat ara un contracte perquè una empresa desenvolupi i implanti aquest sistema, que preveu introduir els conceptes de xarxa social i web 2.0 garantint la seguretat i la privacitat de les comunicacions, segons publica el diari Segre. El pressupost frega els 160.000 euros i les proves pilot començaran, segons les previsions de la Paeria, durant el primer semestre d'aquest 2011.

Des de la Plataforma per a la Dignificació del Pla de l'Aigua aplaudim qualsevol iniciativa que impliqui facilitar la participació ciutadana i la canalització de les reivindicacions veïnals. Ara bé, esperem que un cop es posi en marxa el web les autoritats escoltin les veus d'aquells que s'animin a utilitzar la nova àgora digital i resolguin els problemes que es plantegen. Tant de bo no sigui necessari estar insistint mesos i mesos en conflictes com el de la prostitució, els bars il·legals o el tràfic de drogues al Centre Històric perquè algú faci alguna cosa.