Que trist que els nens i les nenes de Lleida no sàpiguen com és el cor de la seva ciutat! Així ho ha posat de manifest el preocupant resultat d’una experiència educativa. Van proposar als infants que dibuixessin la ciutat per portar a terme una mena de mapa conceptual. La conclusió va ser clara: aquells "petits ciutadans" no sabien com representar el barri que envolta la Seu Vella. A aquesta experiència li podem afegir el vídeo promocional emès per les televisions locals on una jove ensenya als seus amics -des d’una avioneta que s’enlaira del frustrat aeroport d’Alguaire- allò que sembla ser el nou skyline de la ciutat: des de la Llotja, seguint la canalització del riu, fins a la passarel·la dels Maristes. La resta de Lleida sembla ser que no existeix.
Aquest desconeixement dels infants sobre la ciutat, que a alguns ens entristeix, té el seu origen en un fet: fa molts anys que els lleidatans i lleidatanes, induïts per la seva principal institució, han donat l’esquena al Centre Històric. Els polítics i gestors urbanístics de la democràcia han estat incapaços de mantenir l’equilibri entre la modernitat i la conservació del patrimoni cultural de la ciutat. Els diferents plans urbanístics van premiar l’expansió dels barris perifèrics i la destrucció del Centre Històric. Pardinyes, Balafia, el Secà o els Magraners eren barris que a començaments dels anys 70 tenien moltes mancances en infraestructures i serveis socials, però l’ímpetu ha estat tan gran que, ara, la situació s’ha capgirat. Amb un important fet diferencial: els dèficits s’havien produït en un sistema sense llibertats democràtiques. El que ens sobta a alguns és que, després de tants anys, encara no existeixi una voluntat de mantenir una ciutat socialment equilibrada i econòmicament sostenible.
Les tres darreres dècades, els gestors de la cosa pública no han tingut en compte que un dels principals recursos de la denominada "societat dels serveis" és el turisme. I quins són els principals llocs escollits pels turistes a l’hora de conèixer la cultura, el patrimoni i la identitat de la ciutat que visiten? No creiem que ni la Llotja amb les palmeres, ni la nova plaça Ricard Vinyes amb els seus "tòtems", siguin exponents d’aquesta identitat.
L’excusa era que al Centre Històric les cases eren de mala qualitat, que tenien parets de tova, que l’estructura de carrers medievals no s’adaptava a les necessitats de mobilitat de la nova ciutat... Excuses que amagaven interessos especulatius urbanístics denunciats pels veïns i que, ara, amb l’esclat de la bombolla immobiliària, han deixat el barri amb un panorama de solars buits semblant al dels bombardejos de la Guerra Civil.
Els veïns del Centre Històric, que també som ciutadans de Lleida, considerem que cal donar una oportunitat a aquell que en el seu temps va convertir-se en el primer "campus universitari" de la Corona d’Aragó, freqüentat per personatges com Alfons de Borja o Arnau de Vilanova; el barri per on transitaven els pelegrins del Camí de Sant Jaume que anaven a venerar lar relíquia del "Sant Drap" custodiada a la Seu Vella; el barri que, després de la Guerra de Successió, va ser l’escollit pel Marquès de Blondel per iniciar el procés de modernització de la ciutat amb la construcció del Dipòsit del Pla de l’Aigua, que amb el temps hauria d’abastir les fonts d’aigua potable de la ciutat; seu de l’emblemàtic i actualment maltractat Mercat del Pla. Qui no té algun record de la vida que donava aquell espai modernista?
La Plataforma està realitzant un seguiment exhaustiu del Pla de barris del Centre Històric i la seva aplicació està plena de "clarobscurs". La Paeria argumenta que és per la demanda de pròrrogues a la Generalitat i pel retard en la construcció d’equipaments com l’Audiència provincial. Hem detectat "errors" com el destinar partides per a obres en altres barris de la ciutat o la no inversió de les quantitats de diners previstes per portar a terme accions que van des de la promoció econòmica del barri, el desenvolupament de programes socials, la instal·lació de contenidors soterrats o zones joc per als infants. La prostitució al carrer i la inseguretat han reculat lleugerament després de les insistents denúncies dels veïns, tot i que la venda de drogues i la proliferació de bars/prostíbul continua essent important.
Tenim l’esperança que aquests "desajustaments" seran corregits i que tots els fons previstos per a la rehabilitació del barri seran invertits en les partides per a les quals l’Ajuntament i la Generalitat les van preveure. A més, La Plataforma confia en els mecanismes de control de les administracions local i autonòmica perquè així sigui, i si cal, hi acudirem per resoldre els nostres dubtes de com s’estan invertint els gairebé 17 milions d’euros previstos.
Senyor alcalde, no oblidi que, tot i que la ciutat de Lleida que vostè promociona es troba a prop del riu, el seu origen és un turó. Intenti no passar a la història com l’alcalde que havent tingut l’oportunitat i els recursos per recuperar el cor de la ciutat, va contribuir a extingir-lo. Per cloure, demanar a la Paeria que governi per a tots; a l’oposició, que faci d’oposició i als lleidatans, que perdin la por a freqüentar els nostres carrers, que reivindiquin els seus drets i que exerceixin els seus deures. Faran un favor als seus fills i a tota la ciutat.
PLATAFORMA DEL PLA DE L'AIGUA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada