Més immigrants que autòctons al Barri Antic

No és tan sols una percepció dels veïns ni de qualsevol ciutadà que tingui a bé passejar-se pel Centre Històric de Lleida. Un estudi que recull avui el diari Segre constata que en 53 carrers de Barri Antic hi viuen, de mitjana, més estrangers que autòctons. En canvi, en barris com Ciutat Jardí o Llívia gairebé no hi ha cap immigrant empadronat. La convivència entre persones de diferents països no és pas negativa. El que preocupa és la concentració de nouvinguts en determinades zones de la ciutat. Perquè creant guettos no s'afavoreix la integració.

L'estudi "Immigració i segregació residencial a Lleida", signat per Pablo Petreñas, assenyala que la població estrangera al Centre Històric suposa el 43,3% del total, mentre al conjunt de la ciutat se sitúa en el 21,1%. Determinats carrers superen amb escreix aquests percentatges. Així, a Sant Anastasi els immigrants representen el 100% dels veïns; a Rastro, el 91'7%; al carrer Nou, el 88,9%; a Companyia, el 85,4%; a Panera, el 75%; a Plateria, el 72% i a la Plaça del Dipòsit, el 70,4%. Són només alguns exemples.

L'informe cita dades del padró de 2009, així que no té en compte els molts residents que no estan empadronats a la ciutat o que ho estan en altres barris de Lleida, però viuen al Centre Històric. Conclusió: els percentatges reals podrien ser encara més elevats.

La fiscalia actua contra 4 pisos prostíbul de la plaça del Dipòsit

La fiscalia de Lleida ha presentat una querella contra els arrendataris de quatre pisos del número 2 de la plaça del Dipòsit per un presumpte delicte de desobediència per incomplir les reiterades prohibicions de l'Ajuntament de deixar d'utilitzar aquests habitatges com a bars i prostíbuls al no disposar de llicència. Segons publica el diari Segre, el ministeri públic assegura que els fets podrien ser constitutius d'un delicte de desobediència per "incomplir d'una manera deliberada una ordre o mandat de l'autoritat o els seus agents".

Després de reiterades denúncies de la Plataforma per a la Dignificació del Pla de l'Aigua, al mes de setembre la Paeria va enviar a la fiscalia un escrit després que els quatre inquilins d'aquests pisos incomplissin l'ordre municipal de suspendre aquestes activitats. El consistori va dictar l'ordre al juliol, al constatar la Guàrdia Urbana, arran de reiterades denúncies veïnals, que aquests habitatges funcionaven com a bar restaurant i prostíbuls. A començaments d'agost, la policia local va poder inspeccionar els pisos gràcies a l'autorització judicial i va comprovar que continuaven acollint aquestes activitats de forma il·lícita, ja que no disposaven de llicències.

Per aquest motiu, al setembre, l'Ajuntament va dictar quatre decrets en què imposava una multa de 600 euros per incompliment de la resolució i reclamava als inquilins que cessessin en les seues activitats. Ara, la fiscalia assegura que, malgrat la multa imposada i el nou requeriment, els denunciats "van continuar desenvolupant activitats de bar, restaurant i venda de tabac". En aquest sentit, afirma que malgrat els decrets dictats i les ordres de cessament d'activitat, "han continuat de forma decidida i constant l'esmentada activitat, i s'ha comprovat en nombroses ocasions pels agents de la Guàrdia Urbana". Per aquest motiu, la fiscalia sol·licita al jutjat que prengui declaració als quatre querellats i també als agents policials que han participat en els escorcolls, i en aquest cas com a testimonis.

De tota manera, la fiscalia descarta que als pisos escorcollats per la Guàrdia Urbana es cometés un delicte de proxenetisme, com denuncien veïns i Paeria. El ministeri públic recorda que "l'exercici de la prostitució, sempre que es tracti d'una activitat lliurement exercida, queda al marge del dret penal". A més, considera que cap de les persones trobades als habitat-ges va posar de manifest que exercia la prostitució en contra de la seua voluntat.

En aquest sentit, els agents de la policia judicial adscrita a l'Audiència Provincial de Lleida afegeixen que només una dona va reconèixer davant de la Guàrdia Urbana que "hi treballava com a prostituta i en tasques de neteja", i amb aquesta testimoni els agents no han pogut contactar. A més, pel que fa a la possible comissió d'un delicte de tràfic de drogues, la fiscalia recorda que ja hi ha una causa oberta pel jutjat d'instrucció número 3 de Lleida.

Visions constructives del Centre Històric

La Plataforma per a la Dignificació del Pla de l'Aigua vol felicitar els presidents de les associacions de veïns del Centre Històric per haver-se unit en un escrit sobre el barri, tot i que no l'hagin fet per reivindicar la seva tasca ni per mostrar, amb un caire positiu, les bondats i grandeses del cor de Lleida. Unitat és el que necessitem per defensar uns interessos comuns. Podrien haver fet un relat de les obres que s'hi estan fent. Podrien haver parlat de com, a causa de la crisi, el projecte del Pla de barris encara està lluny de concloure, tot i que el regidor del barri assegurés que només quedaven pendents les obres als convents de Santa Clara i Santa Teresa. Afirmació que està lluny de la realitat. Només cal que es descarreguin el pla de barris del Centre Històric, penjat a la web de l'EMU i comprovin el que s'ha executat i el que no.

La seva carta als diaris, però, s'ha centrat en atacar un grup de veïns i veïnes del barri, agrupats a la Plataforma del Pla de l'Aigua; personalitzant-ho concretament en un dels seus portaveus. La tasca de la Plataforma no és la mateixa que la de les associacions de veïns, sinó que complementa les accions que vostès realitzen. La nostra missió és reflexionar sobre la realitat del nostre barri, per fer-la visible sense por i realitzar propostes que la millorin. Perquè el Centre Històric deixi de ser un gueto i participi de la normalitat com qualsevol altre barri de la ciutat.

Volem els mateixos serveis que la resta, veure com s'apliquen les normatives, ordenances i lleis, a l'igual que a qualsevol altra zona de la ciutat. No ens demanin que ens mantinguem cecs. No ho farem i molt menys practicarem la demagògia d'alguns membres de la nostra classe política, que intenten mantenir en situació de privilegi i impunitat els grups minoritaris de persones que corrompen la normal convivència entre veïns, el desenvolupament comercial i cultural; que permeten que als nostres carrers actuïn delinqüents amb total impunitat; i que, a més, es dediquen a distorsionar la imatge dels que convivim al barri.

Per acabar, tal com sempre hem fet, els hi continuem donant tot el nostre suport ja que considerem que els presidents de les associacions de veïns han de representarels ciutadans envers les institucions i no la a inversa. No som competidors de la seva tasca, sinó uns aliats que ajuden a fer més visible una realitat desconeguda per a molts ciutadans de Lleida. Un cop més restem oberts a continuar dialogant i col·laborant amb les institucions, ja que la solució als problemes del Centre Històric només l'assolirem amb la implicació de tots els actors cívics i institucionals de la ciutat de Lleida.

La Plataforma critica el retard en l'execució de les obres de l'entorn del Seminari

Des de la Plataforma lamentem que encara no s'hagi abordat aquesta obra i denuncien que s'acumula la brutícia en alguns solars de la zona ens preguntaem per què encara no s'ha actuat en aquests 6.300 metres quadrats situats "al centre de Lleida" i també va criticar que tampoc s'hagi construït l'equipament d'ús cultural publicitat en aquest enclavament, per al qual assegura que des de l'any 2007 s'han assignat partides que sumen el milió i mig d'euros.

Lamentable estat d'un solar de l'entorn del Seminari

Sobre aquesta qüestió, la Paeria argumenta que es va descartar ubicar aquest equipament a la zona del Seminari a favor del convent de Santa Clara, a l'edifici que acull el local social dels Castellers de Lleida.

La Plataforma del Pla de l'Aigua critica que la Paeria encara no hagi iniciat larenovació urbana de l'àrea del Seminari, una obra prevista al Pla de Barris del CentreHistòric i que té un pressupost de 3.730. 232 euros. Per l'Ajuntament de Lleida, la renovació d'aquesta àrea urbana està lligada a la construcció del nou edifici de l'Audiència, per la qual cosa Urbanisme lega que és una qüestió queno depèn de l'Ajuntament, sinó de la Generalitat de Catalunya.

Del convent de Santa Clara parla també La Plataforma del Pla de l'Aigua, que recorda que encara no s'ha construït el centre de dia per a la gent de la tercera edat previst-segons la informació pública del Pla de Barris del Centre Històric-per aquest antic cenobi. Aquesta obra, per a la qual ja hi ha una dotació de 515.200 euros, es construirà finalment, segons la Paeria, a la planta baixa del convent de Santa Teresa i l'obra està ara en fase de projecte.

Els responsables de la plataforma ciutadana, realitzem un seguiment exhaustiu de les obres d'aquest projecte, han explicat també que una de les obres projectades s'ha construït a la Mariola. Constatem que la informació pública del Pla de Barris del Centre Històric-penjada a la pàgina web de la Paeria-situa als Jardins Primer de Maig la instal lació d'elements esportius pressupostats en 46.000 euros. Hem fet notar que els Jardins Primer de Maig no són al centre històric, sinó en la Mariola. La Paeria va atribuir aquesta informació a un "error de transcripció"-encara no corregit al web-i va reconèixer que aquesta obra destinada a jocs infantils formava part del Pla de Barris de la Mariola.

El Pla de l'Aigua també qüestiona que s'hagi inclòs al Pla de Barris del Centre Històric l'ascensor a la Seu Vella a l'estimar que recursos per a aquest barri incideixen en altres parts de la ciutat.

Panoràmica de la Costa del Jan, accès tradicional als antics blocs del Seminari