L'Ajuntament de Lleida té previst demanar una pròrroga de dos anys en l'execució del pla de barris del Centre Històric. Segons publica el diari Segre, aquest temps serviria per acabar de definir els dos projectes més importants que queden pendents: la rehabilitació de l'antic convent de Santa Teresa, els usos definitius del qual encara no estan del tot decidits, i la segona fase de reforma de l'antic convent de Santa Clara, que inclou l'obertura dels jardins al barri.
Així mateix, ja es troba en la recta final la construcció del parc al vessant nord del turó de la Seu Vella i també es treballa en la reurbanització de la plaça del Dipòsit i el carrer Múrcia. La Paeria ja ha acabat altres obres importants, com la plaça Cervantes, la reurbanització de diversos carrers i el centre per a joves de Gairoles.
dimarts, 21 de desembre del 2010
diumenge, 12 de desembre del 2010
Enllaç al Pla de barris del Centre Històric
Us facilitem l'enllaç al bloc del Pla de barris del Centre Històric. L'Ajuntament de Lleida el va habilitar després de la demanda de transparència i informació pública del desenvolupament del projecte realitzada per membres de la Plataforma per a la Dignificació del Pla de l'Aigua a l'alcalde, Àngel Ros.
* Pla de Barris del Centre Històric
És un primer pas, però encara serem més exigents amb la necessitat de transparència i implicació de la ciutadania en el procés de rehabilitació del barri.
* Pla de Barris del Centre Històric
És un primer pas, però encara serem més exigents amb la necessitat de transparència i implicació de la ciutadania en el procés de rehabilitació del barri.
dijous, 2 de desembre del 2010
Proves de prostitució, a fiscalia
L'Ajuntament de Lleida facilitarà noves proves a la fiscalia de possibles casos de prostitució en un pis del Centre Històric, aconseguides arran de l'última batuda contra la prostitució de carrer que els cossos de seguretat van portar a terme dimarts a Cavallers. Segons el diari Segre, la Paeria va aconseguir una acta declarativa d'un client sobre la pràctica de la prostitució en un immoble d'aquest carrer. La regidora de Seguretat Ciutadana, Sara Mestres, desconeix qui ostenta la propietat del pis de què va parlar el client. Així, lamenta que al consistori en moltes ocasions li és impossible actuar en habitatges privats en què, segons els veïns, s'exerceix la prostitució. "La inviolabilitat d'un habitatge és fonamental i necessitem una autorització judicial per entrar en un pis", afirma Mestres. La regidora admet que la Paeria rep moltes denúncies de veïns que al·leguen que en diversos pisos s'exerceix la prostitució o es trafica amb drogues, però "l'ajuntament necessita proves fefaents per poder actuar".
Per la seua part, la fiscalia de Lleida investiga l'ús de pisos com a prostíbuls propietat d'un exregidor socialista a la plaça del Dipòsit des de fa un temps. El ministeri públic va obrir diligències prèvies per determinar si els llogaters de quatre pisos del número 2 d'aquesta plaça estan incorrent en un delicte a l'utilitzar els habitatges com a bars i prostíbuls sense disposar de llicència.
A tot això, Mestres publica avui un article d'opinió a la premsa titulat "Prostitució: menys demagògia i més valentia!". Senyora regidora, vol obrir un debat sobre qui és més demagògic davant d'aquesta problemàtica? Ens temem que els polítics sortirien perdent enfront els veïns...
Per la seua part, la fiscalia de Lleida investiga l'ús de pisos com a prostíbuls propietat d'un exregidor socialista a la plaça del Dipòsit des de fa un temps. El ministeri públic va obrir diligències prèvies per determinar si els llogaters de quatre pisos del número 2 d'aquesta plaça estan incorrent en un delicte a l'utilitzar els habitatges com a bars i prostíbuls sense disposar de llicència.
A tot això, Mestres publica avui un article d'opinió a la premsa titulat "Prostitució: menys demagògia i més valentia!". Senyora regidora, vol obrir un debat sobre qui és més demagògic davant d'aquesta problemàtica? Ens temem que els polítics sortirien perdent enfront els veïns...
dimecres, 1 de desembre del 2010
Batuda contra la prostitució a Cavallers
Agents dels Mossos d'Esquadra, de la Guàrdia Urbana i de la Policia Nacional han efectuat aquest dimarts una batuda contra la prostitució al carrer Cavallers. Els agents van identificar 18 dones que presumptament oferien serveis sexuals i 12 possibles clients.La Guàrdia Urbana va tallar parcialment el carrer Tallada i l'últim tram del carrer Cavallers per facilitar les identificacions.
A les cinc de la tarda, després de concentrar totes les dones al costat del mercat del Pla, va començar el procés d'identificació. Dos equips policials van cridar les noies una per una. Primer, les van escorcollar i, després, van comprovar si tenien la documentació en regla. Quatre van ser traslladades a la comissaria del Cos Nacional de Policia després de no aportar cap documentació. Tres més van ser citades per comparèixer avui davant de la Policia Nacional per aportar papers. Segons sembla, els agents de la policia local van aixecar una acta després de conèixer que en un pis del carrer Cavallers s'exercia presumptament la prostitució, segons va explicar un client.
Segons publica el diari Segre, la policia local ha imposat aquest any 67 denúncies per l'incompliment de l'ordenança que prohibeix l'exercici de la prostitució al carrer. La majoria, a prostitutes -una acumula fins a set multes.
A les cinc de la tarda, després de concentrar totes les dones al costat del mercat del Pla, va començar el procés d'identificació. Dos equips policials van cridar les noies una per una. Primer, les van escorcollar i, després, van comprovar si tenien la documentació en regla. Quatre van ser traslladades a la comissaria del Cos Nacional de Policia després de no aportar cap documentació. Tres més van ser citades per comparèixer avui davant de la Policia Nacional per aportar papers. Segons sembla, els agents de la policia local van aixecar una acta després de conèixer que en un pis del carrer Cavallers s'exercia presumptament la prostitució, segons va explicar un client.
Segons publica el diari Segre, la policia local ha imposat aquest any 67 denúncies per l'incompliment de l'ordenança que prohibeix l'exercici de la prostitució al carrer. La majoria, a prostitutes -una acumula fins a set multes.
diumenge, 28 de novembre del 2010
Més multes a establiments il·legals de la plaça del Dipòsit
L'Ajuntament de Lleida ha imposat més sancions als pisos de la plaça del Dipòsit que funcionen de manera il·legal com a bar i prostíbul. Segons publica avui el diari Segre, la Guàrdia Urbana ha imposat dos multes de 600 euros a dos habitatges d'aquesta escala. En concret, una sanció als baixos segona per funcionar com a bar-restaurant i vendre-hi tabac sense disposar de la pertinent autorització i una altra al segon segona per exercir com a local de prostitució sense permís. Es tracta de la segona sanció que reben pel mateix motiu.
El consistori va començar el vedat a aquests pisos-bar i pisos-prostíbul del Centre Històric després de reiterades queixes dels veïns de la zona, inclosa la Plataforma per a la Dignificació del Pla de l'Aigua. Al juliol va dictar l'ordre de suspensió d'aquestes activitats i a l'agost, la policia local va poder inspeccionar els habitatges gràcies a una autorització judicial i va comprovar que incomplien l'ordre municipal. El propietari de l'edifici del número 2 de la plaça del Dipòsit és l'exregidor de la Paeria Francesc Xavier Montagut, que va ser edil del PSC en la primera època d'Antoni Siurana. Mentre, segueix oberta la via judicial. La fiscalia ha obert diligències per determinar si arrendataris del número 2 d'aquesta plaça han incorregut en delicte.
D'altra banda, la Guàrdia Urbana ha imposat una multa de 400 euros al titular del bar La Falcata per permetre moviment de droga a l'interior del local. Els fets van tindre lloc quan agents de la policia local van observar com dos persones conegudes al món de la droga entraven en aquest local i, al sortir-ne, una d'elles van comprovar que portava a sobre 10 euros de marihuana i l'altra tenia en la seua possessió bitllets de 5 i 10 euros arrugats. Els agents van obrir diligències al jutjat per un delicte contra la salut pública. Així mateix, van comunicar al propietari del bar que seria sancionat amb 400 euros per permetre una transacció de droga a l'interior del local, com estableix la normativa.
El consistori va començar el vedat a aquests pisos-bar i pisos-prostíbul del Centre Històric després de reiterades queixes dels veïns de la zona, inclosa la Plataforma per a la Dignificació del Pla de l'Aigua. Al juliol va dictar l'ordre de suspensió d'aquestes activitats i a l'agost, la policia local va poder inspeccionar els habitatges gràcies a una autorització judicial i va comprovar que incomplien l'ordre municipal. El propietari de l'edifici del número 2 de la plaça del Dipòsit és l'exregidor de la Paeria Francesc Xavier Montagut, que va ser edil del PSC en la primera època d'Antoni Siurana. Mentre, segueix oberta la via judicial. La fiscalia ha obert diligències per determinar si arrendataris del número 2 d'aquesta plaça han incorregut en delicte.
D'altra banda, la Guàrdia Urbana ha imposat una multa de 400 euros al titular del bar La Falcata per permetre moviment de droga a l'interior del local. Els fets van tindre lloc quan agents de la policia local van observar com dos persones conegudes al món de la droga entraven en aquest local i, al sortir-ne, una d'elles van comprovar que portava a sobre 10 euros de marihuana i l'altra tenia en la seua possessió bitllets de 5 i 10 euros arrugats. Els agents van obrir diligències al jutjat per un delicte contra la salut pública. Així mateix, van comunicar al propietari del bar que seria sancionat amb 400 euros per permetre una transacció de droga a l'interior del local, com estableix la normativa.
divendres, 12 de novembre del 2010
Primera fase per recuperar el Mercat del Pla
Set anys després del seu tancament, el Mercat del Pla ha iniciat la seva rehabilitació. L'Ajuntament ha donat el tret de sortida a la conversió de l'edifici modernista en un equipament amb parades de productes alimentaris lleidatans de qualitat i un restaurant. La primera fase de l'obra compta amb un pressupost de 300.000 euros aportats pel ministeri de Cultura.
L'alcalde, Àngel Ros, ha assegurat que la Paeria té garantits els 150.000 de la segona fase, que permetrà acabar l'adequació del mercat el 2011 i convocar els concursos per als interessats a instal·lar-se a les onze parades de venda i degustació i a portar-ne el restaurant. La Paeria s'ha inspirat en els mercats de la Boqueria de Barcelona i de San Miguel de Madrid. Mentre, el subdelegat del Govern, José Ángel Flores, va assegurar que es tracta d'"una fórmula d'èxit". L'objectiu, segons l'alcalde, és atreure tant "lleidatans amants de la gastronomia que vulguin conèixer productes agroalimentaris lleidatans com turistes, ja que el Pla és al mig de la ruta cap a la Seu Vella".
dijous, 11 de novembre del 2010
Fiscalia obre diligències pels prostíbuls i bars il·legals
La fiscalia de Lleida ha obert diligències prèvies d'investigació penal per determinar si els arrendataris de quatre pisos del número 2 de la plaça del Dipòsit han incorregut en delicte a l'utilitzar aquests habitatges com a bars i prostíbuls sense disposar de llicència. Segons publica el diari Segre, els possibles delictes són els de desobediència a l'autoritat i proxenetisme. En aquest sentit, el fiscal en cap ja ha encarregat una investigació sobre el terreny a la unitat de la Guàrdia Civil que té adscrita i ha designat una fiscal perquè porti el cas. Aquesta actuació respon a un escrit enviat a la fiscalia per la Paeria després que els inquilins d'aquests pisos incomplissin l'ordre municipal de suspendre aquestes activitats, denunciades reiteradament per la Plataforma per a la Dignificació del Pla de l'Aigua.
L'Ajuntament va dictar l'ordre al juliol, al constatar la Guàrdia Urbana que aquests habitatges funcionaven com a bar restaurant i prostíbul i que venien tabac. A començaments d'agost, la policia local va poder inspeccionar els pisos gràcies a una autorització judicial i va comprovar que continuaven acollint aquestes activitats il·legals. La Urbana ha mantingut des de llavors una vigilància regular d'aquests habitatges i ha tornat a constatar l'incompliment de l'ordre municipal. Així, la Paeria entén que els infractors podrien haver comès un delicte de desobediència a l'autoritat. La casa és propietat de l'exregidor socialista Francesc Xavier Montagut, a qui l'Ajuntament ha requerit que aporti les cèdules d'habitabilitat.
L'intendent de la Guàrdia Urbana, Josep Ramon Ibarz, ha admès en una taula redona sobre seguretat al barri de Jaume I les dificultats que hi ha per acabar amb la prostitució al Centre Històric, però es va mostrar optimista. "Quan caigui aquesta, en cauran més com fitxes de dòmino", va explicitar. Ibarz reconeix que algunes de les prostitutes que estaven a les entrades de la ciutat exerceixen ara al Barri Antic, on viuen. En aquest sentit, afirma que en els primers deu mesos de l'any han imposat 23 multes per prostitució a la via pública al Centre Històric (després de ser advertides), així com 34 per consum d'alcohol al carrer, 16 per portar gossos sense morrió o no recollir-ne els excrements, 15 per orinar al carrer i 41 per molèsties al veïnat.
La Urbana assegura que ha incrementat un 72 per cent la presència al Barri Antic respecte al 2009. Entre el gener i l'octubre ha efectuat 1.872 intervencions (1.084 en el mateix període del 2009). També va indicar que han imposat 118 multes per consum de droga al carrer i que han detingut 50 persones per traficar, així com 22 en cerca i captura, 16 per robatori, 27 per delictes contra l'ordre públic, 21 per conduir sense carnet, 21 per alcoholèmies penals i 7 per violència de gènere.
L'Ajuntament va dictar l'ordre al juliol, al constatar la Guàrdia Urbana que aquests habitatges funcionaven com a bar restaurant i prostíbul i que venien tabac. A començaments d'agost, la policia local va poder inspeccionar els pisos gràcies a una autorització judicial i va comprovar que continuaven acollint aquestes activitats il·legals. La Urbana ha mantingut des de llavors una vigilància regular d'aquests habitatges i ha tornat a constatar l'incompliment de l'ordre municipal. Així, la Paeria entén que els infractors podrien haver comès un delicte de desobediència a l'autoritat. La casa és propietat de l'exregidor socialista Francesc Xavier Montagut, a qui l'Ajuntament ha requerit que aporti les cèdules d'habitabilitat.
L'intendent de la Guàrdia Urbana, Josep Ramon Ibarz, ha admès en una taula redona sobre seguretat al barri de Jaume I les dificultats que hi ha per acabar amb la prostitució al Centre Històric, però es va mostrar optimista. "Quan caigui aquesta, en cauran més com fitxes de dòmino", va explicitar. Ibarz reconeix que algunes de les prostitutes que estaven a les entrades de la ciutat exerceixen ara al Barri Antic, on viuen. En aquest sentit, afirma que en els primers deu mesos de l'any han imposat 23 multes per prostitució a la via pública al Centre Històric (després de ser advertides), així com 34 per consum d'alcohol al carrer, 16 per portar gossos sense morrió o no recollir-ne els excrements, 15 per orinar al carrer i 41 per molèsties al veïnat.
La Urbana assegura que ha incrementat un 72 per cent la presència al Barri Antic respecte al 2009. Entre el gener i l'octubre ha efectuat 1.872 intervencions (1.084 en el mateix període del 2009). També va indicar que han imposat 118 multes per consum de droga al carrer i que han detingut 50 persones per traficar, així com 22 en cerca i captura, 16 per robatori, 27 per delictes contra l'ordre públic, 21 per conduir sense carnet, 21 per alcoholèmies penals i 7 per violència de gènere.
dimecres, 10 de novembre del 2010
Per fi comença la remodelació de la plaça del Dipòsit
L'Ajuntament de Lleida ha iniciat avui la remodelació de la plaça del Dipòsit, que pretén obrir aquest espai per prioritzar els pas dels vianants i convertir-lo en una nova porta d'entrada al Centre Històric. La tala d'arbres és la primera de les actuacions d'uns treballs inclosos al pla de barris que també comprenen millores al carrer Múrcia per a reurbanitzar les voreres i anivellar la calçada en una plataforma única. La Paeria també preveu començar aquesta setmana les obres de rehabilitació del Mercat del Pla.
La nova plaça del Dipòsit, amb una superfície de més de 3.500 metres quadrats, eliminarà l’actual vial de circumval·lació. El projecte proposa un tram de connexió per permetre que l'accés dels veïns puguin als seus aparcaments i el pas dels serveis d’emergències. El paviment serà reflector, absorbint la llum natural per projectar-la a la nit, i dibuixarà el perímetre del dipòsit d’aigua que hi ha al subsòl. Les obres tenen un termini de sis mesos i mig.
La gent del barri veu amb satisfacció l'inici d'un projecte llargament esperat, ja que a la degradació de la zona s'hi ha d'afegir la proliferació d'algunes activitats que han contribuït a donar mala imatge de l'espai, com la prostitució i els bars il·legals. En aquest sentit, residents i comerciants creuen que la modernització de la zona també contribuirà a revitalitzar-la. Tot i així, els veïns critiquen que s'eliminaran els actuals aparcaments per a vehicles.
dimarts, 9 de novembre del 2010
Prostíbuls a cel obert
No som solament els veïns els que veiem una realitat innegable. Altres veus s'alcen per denunciar la prostitució als carrers del Centre Històric, contradient així les declaracions oficials que asseguren que les normatives municipals han eradicat aquesta pràctica.
Aquest és l'article d'opinió de Marta Alòs publicat recentment al diari Segre:
"He de confessar-vos que cada vegada entenc menys com Àngel Ros pretén recuperar el Centre Històric de la ciutat de Lleida, d'on ell és el paer en cap, tot i que la seva estratègia he de dir-vos que em desconcerta. Com que no m'he considerat mai d'esquerres, suposo que se m'escapa aquesta manera progre de rehabilitar els carrers més antics de la ciutat on vaig néixer i créixer, encara que, si se'm permet, em sembla una fórmula força original que la rehabilitació i recuperació dels car-rers més emblemàtics d'una ciutat passi per omplir-los de prostitutes i proxenetes, com es pot comprovar a qualsevol hora del dia i de la nit tot passejant pel carrer la Palma i els seus voltants. Deu ser d'allò més progressista continuar tossudament amb una política de marginalitat del barri històric. La prova del nou fracàs d'aquesta política és que cada vegada més veïns i veïnes denuncien obertament la degradació d'aquesta magnífica zona de Lleida. Perquè és magnífica, cal dir-ho. Perquè parlem del centre d'una ciutat, de la columna vertebral, on hi ha tots els edificis més emblemàtics i on batega bona part de la seva història. I així ho han cregut a Girona i a Tarragona, que han fet del centre de les seves ciutats un model a seguir i on ara mateix és tot un luxe viure-hi i passejar-hi. Aquí, en canvi, passa que el centre l'han volgut marginal, convertit en pisos pastera -diuen les males llengües que un exregidor socialista hi té molt a veure-, en nius de venda de droga i en un lloc on la carn humana es ven i es compra a plena llum del dia. Mentre el paer en cap canta les excel·lències dels ponts i places que inaugura i la Llotja de Lleida, molt bonica certament, s'ha convertit en el buc insígnia del govern municipal, al carrer la Palma, la prostitució descarada de noies africanes ens ensenya l'altra cara de la ciutat. Hi podeu passejar de sol a sol, que sempre hi trobareu noies assegudes als portals de les cases, oferint el seu cos a tots els homes que pugen i baixen per un carrer que ja només s'utilitza per fer drecera. Vergonyós l'espectacle que vaig presenciar fa una setmana a les vuit del vespre, quan em vaig veure obligada a intervenir per poder lliurar un home de més de setanta anys de les grapes d'una noia que li exigia un servei. En què ha quedat l'ordenança de civisme que es va aprovar encara no fa un any? En foc d'encenalls? Vergonya, paer en cap, vergonya!"
Aquest és l'article d'opinió de Marta Alòs publicat recentment al diari Segre:
"He de confessar-vos que cada vegada entenc menys com Àngel Ros pretén recuperar el Centre Històric de la ciutat de Lleida, d'on ell és el paer en cap, tot i que la seva estratègia he de dir-vos que em desconcerta. Com que no m'he considerat mai d'esquerres, suposo que se m'escapa aquesta manera progre de rehabilitar els carrers més antics de la ciutat on vaig néixer i créixer, encara que, si se'm permet, em sembla una fórmula força original que la rehabilitació i recuperació dels car-rers més emblemàtics d'una ciutat passi per omplir-los de prostitutes i proxenetes, com es pot comprovar a qualsevol hora del dia i de la nit tot passejant pel carrer la Palma i els seus voltants. Deu ser d'allò més progressista continuar tossudament amb una política de marginalitat del barri històric. La prova del nou fracàs d'aquesta política és que cada vegada més veïns i veïnes denuncien obertament la degradació d'aquesta magnífica zona de Lleida. Perquè és magnífica, cal dir-ho. Perquè parlem del centre d'una ciutat, de la columna vertebral, on hi ha tots els edificis més emblemàtics i on batega bona part de la seva història. I així ho han cregut a Girona i a Tarragona, que han fet del centre de les seves ciutats un model a seguir i on ara mateix és tot un luxe viure-hi i passejar-hi. Aquí, en canvi, passa que el centre l'han volgut marginal, convertit en pisos pastera -diuen les males llengües que un exregidor socialista hi té molt a veure-, en nius de venda de droga i en un lloc on la carn humana es ven i es compra a plena llum del dia. Mentre el paer en cap canta les excel·lències dels ponts i places que inaugura i la Llotja de Lleida, molt bonica certament, s'ha convertit en el buc insígnia del govern municipal, al carrer la Palma, la prostitució descarada de noies africanes ens ensenya l'altra cara de la ciutat. Hi podeu passejar de sol a sol, que sempre hi trobareu noies assegudes als portals de les cases, oferint el seu cos a tots els homes que pugen i baixen per un carrer que ja només s'utilitza per fer drecera. Vergonyós l'espectacle que vaig presenciar fa una setmana a les vuit del vespre, quan em vaig veure obligada a intervenir per poder lliurar un home de més de setanta anys de les grapes d'una noia que li exigia un servei. En què ha quedat l'ordenança de civisme que es va aprovar encara no fa un any? En foc d'encenalls? Vergonya, paer en cap, vergonya!"
dijous, 4 de novembre del 2010
Membres de Reagrupament visiten el Centre Històric
Membres de la formació política Reagrupament Independentista, encapçalats per Joan Carretero, han passejat aquesta setmana pel Centre Històric de Lleida acompanyats per membres de la Plataforma per a la Dignificació del Pla de l'Aigua. Així han pogut copsar la trista realitat del nostre barri. La Plataforma qualifica la visita de molt positiva.
Reagrupament se suma a les trobades que la Plataforma ha mantingut amb CiU, ICV i ERC. Els veïns continuarem treballant per millorar les condicions de vida del nostre barri.
Més de quaranta locals comercials tancats al barri
El Centre Històric aglutina més d'una quarantena de locals comercials buits. Segons publica el diari Segre, es concentren als carrers Caldereries, Cavallers, Tallada, la Palma i Boters. D'aquests cinc, Boters i la Palma són els que més locals disponibles concentren, amb aproximadament una desena cada un, seguits per Tallada i Cavallers, amb prop de deu, i Caldereries, que té dos espais lliures. De moment, un dels col·lectius que aposten més per la zona és el dels immigrants, que regenta una quinzena d'establiments als esmentats carrers, majoritàriament de proximitat.
Tot i que carrers del Centre Històric com Cavallers, la Palma o Caldereries es troben vora l'Eix Comercial, continua sent difícil que els botiguers hi ubiquin els seus establiments. "Cal canviar els hàbits dels clients de l'Eix, que fan que moltes vegades es quedin als carrers principals i no s'atansin fins on som nosaltres", explica al diari la presidenta de l'associació de veïns del Centre Històric, Cristina Armengol, que té dos botigues al barri. Armengol defensa que, tot i l'elevat nombre de locals buits, "els comerciants del Centre Històric, per tradició, som molt atrevits. A Cavallers, per exemple, s'han obert dos nous comerços; i això que estem en crisi".
Segons la propietària d'un restaurant al mateix carrer, un altre problema és que la gent té una visió distorsionada del barri. "Creuen que aquesta és una zona problemàtica i pot ser que fa uns anys fos així. Però ara el barri és molt segur, ha canviat molt." Aquesta comercianta afegeix que, tot i això, cal que la Pa- eria posi en marxa mesures per dinamitzar la zona. "S'ha d'animar més gent a atansar-se al barri i ajudar els que s'hi han instal·lat."
De fet, la Paeria oferirà ajudes als comerciants que decideixin obrir al Barri Antic. L'Ajuntament compta amb deu locals disponibles per llogar als carrers Caldereries, Sant Carles, la Palma i Cavallers, dins d'un pla presentat al juliol que té com a objectiu dinamitzar el comerç en aquest barri. Així ho ha explicat el tinent d'alcalde Josep Presseguer, que va afegir que la borsa de locals en lloguer encara no està tancada i que el consistori hi incorporarà aviat més locals. El tinent d'alcalde va recordar que el pla dedicarà 34.000 euros (3.400 per establiment) a pagar el lloguer a deu d'emprenedors que decideixin instal·lar-se al barri. S'ha d'assenyalar que el projecte, que forma part del Pla de Barris, està destinat especialment a aquells establiments singulars, que ofereixin productes artesanals, innovadors, creatius i de qualitat, així com els que donin resposta a la demanda de productes de proximitat.
Tot i que carrers del Centre Històric com Cavallers, la Palma o Caldereries es troben vora l'Eix Comercial, continua sent difícil que els botiguers hi ubiquin els seus establiments. "Cal canviar els hàbits dels clients de l'Eix, que fan que moltes vegades es quedin als carrers principals i no s'atansin fins on som nosaltres", explica al diari la presidenta de l'associació de veïns del Centre Històric, Cristina Armengol, que té dos botigues al barri. Armengol defensa que, tot i l'elevat nombre de locals buits, "els comerciants del Centre Històric, per tradició, som molt atrevits. A Cavallers, per exemple, s'han obert dos nous comerços; i això que estem en crisi".
Segons la propietària d'un restaurant al mateix carrer, un altre problema és que la gent té una visió distorsionada del barri. "Creuen que aquesta és una zona problemàtica i pot ser que fa uns anys fos així. Però ara el barri és molt segur, ha canviat molt." Aquesta comercianta afegeix que, tot i això, cal que la Pa- eria posi en marxa mesures per dinamitzar la zona. "S'ha d'animar més gent a atansar-se al barri i ajudar els que s'hi han instal·lat."
De fet, la Paeria oferirà ajudes als comerciants que decideixin obrir al Barri Antic. L'Ajuntament compta amb deu locals disponibles per llogar als carrers Caldereries, Sant Carles, la Palma i Cavallers, dins d'un pla presentat al juliol que té com a objectiu dinamitzar el comerç en aquest barri. Així ho ha explicat el tinent d'alcalde Josep Presseguer, que va afegir que la borsa de locals en lloguer encara no està tancada i que el consistori hi incorporarà aviat més locals. El tinent d'alcalde va recordar que el pla dedicarà 34.000 euros (3.400 per establiment) a pagar el lloguer a deu d'emprenedors que decideixin instal·lar-se al barri. S'ha d'assenyalar que el projecte, que forma part del Pla de Barris, està destinat especialment a aquells establiments singulars, que ofereixin productes artesanals, innovadors, creatius i de qualitat, així com els que donin resposta a la demanda de productes de proximitat.
diumenge, 31 d’octubre del 2010
Centre de dia per a avis al convent de Santa Teresa
L'Ajuntament de Lleida ha modificat el projecte de rehabilitació de l'antic convent de Santa Teresa, al Centre Històric, per construir-hi un centre de dia de trenta places per a ancians a la planta baixa, segons publica avui el diari Segre. En un principi, la Paeria havia previst ubicar l'equipament als baixos d'un edifici de nova planta d'habitatges socials al carrer Cavallers, però l'ajuntament ha decidit no edificar-lo de moment. Al solar, doncs, continuaran acumulant-se deixalles... Els projectes també s'acumulen perquè el mes octubre acaba sense que hagin començat la remodelació de la plaça del Dipòsit ni la primera fase de rehabilitació del Mercat del Pla, tal com havia promès el consistori.
La tinent d'alcalde responsable d'Urbanisme, Marta Camps, ha explicat que han pres aquesta decisió per estalviar despeses. I és que per habilitar només el centre de dia es veien obligats a construir els fonaments per a tot l'immoble del carrer Cavallers, així com el pàrquing. Per poder tirar endavant l'equipament per a ancians amb una despesa menor, han optat per canviar-ne la ubicació. I això que l'ajuntament disposa d'un pressupost de 500.000 euros per construrir aquest centre de dia, que està emmarcat en el pla de barris del Centre Històric. A més, hi ha un acord amb l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials perquè s'encarregui de la gestió.
Camps ha explicat que els usos culturals i socials de l'antic convent són "perfectament compatibles". El centre de dia compartirà edifici amb el Centre de Titelles i la sala teatral Espai 3, que actualment ja hi tenen la seu, però tindrà un accés propi pel carrer Arajol. A més, s'hi adequarà una espècie de porxo per marcar clarament que es tracta d'un equipament independent. En canvi, l'entrada per als usos culturals està prevista per la plaça, anomenada Hort de Santa Teresa.
Camps també ha anunciat que tenen previst treure a licitació la rehabilitació de l'antic convent de Santa Teresa a finals d'aquest any o principis del que ve. La rehabilitació integral costarà al voltant de 2 milions d'euros. Al tractar-se d'un edifici catalogat, la Paeria ha de conservar l'estructura i altres elements arquitectònics, com ara un antic claustre, actuacions que provoquen un encariment del pressupost. El projecte inclou recuperar el claustre perquè sigui visitable (està situat a la part central de l'immoble i ara està en desús). S'hi organitzaran exposicions del Centre de Titelles o del museu previst.
dijous, 28 d’octubre del 2010
La Paeria multa els pisos que fan de bar a la plaça del Dipòsit
L'Ajuntament de Lleida ha decidit sancionar amb una multa de 600 euros els llogaters de quatre pisos de la plaça del Dipòsit número 2 per haver incomplert l'ordre de suspendre les activitats que es portaven a terme en aquests domicilis de forma il·legal, segons publica avui el diari Segre. Així respon una de les denúncies reiterades de la Plataforma per a la Dignificació del Pla de l'Aigua sobre activitats irregulars en desenes d'immobles del Centre Històric.
Després de les queixes veïnals, la Paeria va detectar que aquests habitatges funcionaven com a bar restaurant, prostíbul i s'hi venia tabac sense disposar de cap llicència per fer-ho. Per aquest motiu, va ordenar la suspensió immediata d'aquesta activitat al juliol. El mes següent, la Urbana va fer una inspecció a l'immoble en què va constatar l'ús il·legal d'aquests pisos i va traslladar les diligències a la fiscalia perquè instruís un procés penal, que continua obert al marge de les multes que es deriven de la via administrativa.
Paral·lelament, l'ajuntament també ha requerit el propietari d'aquest edifici, l'exregidor de la Paeria Francesc Xavier Montagut (va ser regidor del PSC durant la primera època d'Antoni Siurana) perquè presenti les cèdules d'habitabilitat de tots els pisos de què consta aquest immoble. Fonts municipals van confirmar ahir que només n'ha presentat algunes, ja que d'altres estan caducades i en tràmit de renovació. Sense cèdula, els pisos no poden estar habitats, tot i que l'afectat ha presentat un recurs, segons han explicat les mateixes fonts.
Després de les queixes veïnals, la Paeria va detectar que aquests habitatges funcionaven com a bar restaurant, prostíbul i s'hi venia tabac sense disposar de cap llicència per fer-ho. Per aquest motiu, va ordenar la suspensió immediata d'aquesta activitat al juliol. El mes següent, la Urbana va fer una inspecció a l'immoble en què va constatar l'ús il·legal d'aquests pisos i va traslladar les diligències a la fiscalia perquè instruís un procés penal, que continua obert al marge de les multes que es deriven de la via administrativa.
Paral·lelament, l'ajuntament també ha requerit el propietari d'aquest edifici, l'exregidor de la Paeria Francesc Xavier Montagut (va ser regidor del PSC durant la primera època d'Antoni Siurana) perquè presenti les cèdules d'habitabilitat de tots els pisos de què consta aquest immoble. Fonts municipals van confirmar ahir que només n'ha presentat algunes, ja que d'altres estan caducades i en tràmit de renovació. Sense cèdula, els pisos no poden estar habitats, tot i que l'afectat ha presentat un recurs, segons han explicat les mateixes fonts.
dimarts, 26 d’octubre del 2010
L'Estat invertirà 140.000 euros en la reforma del Mercat del Pla
El Govern central invertirà 140.000 euros en la reforma del Mercat del Pla, segons han anunciat els diputats del PSC per Lleida al Congrés, Teresa Cunillera i Fèlix Larrosa. Això serà possible gràcies a la incorporació als pressupostos generals per al 2011 de nou esmenes -pactades amb el Govern abans del seu debat en comissió- que suposaran invertir un milió d'euros més en les comarques de Lleida. Aquest import se sumarà als 193,5 milions ja pressupostats, que suposen una retallada del cinquanta per cent en relació amb els comptes per a aquest any, segons assenyala el diari Segre.
En el cas del Mercat del Pla, s'ha de recordar que les obres de la primera fase, que havien de començar aquest mes d'octubre, compten amb un pressupost de 300.000 euros del ministeri de Cultura (després de perdre una subvenció de mig milió d'euros), que ara es suplementaran amb 100.000 més.
En el cas del Mercat del Pla, s'ha de recordar que les obres de la primera fase, que havien de començar aquest mes d'octubre, compten amb un pressupost de 300.000 euros del ministeri de Cultura (després de perdre una subvenció de mig milió d'euros), que ara es suplementaran amb 100.000 més.
divendres, 22 d’octubre del 2010
El judici per l'ensorrament de Cavallers 60, al gener
Cinc anys després de l'ensorrament d'una casa al carrer Cavallers número 60, el cas arribarà a judici. Serà el pròxim mes de gener, segons publica el diari Segre. Els acusats s'enfronten a pagar una indemnització de fins prop d'un milió d'euros a repartir proporcionalment entre els nou afectats. Els diners han de cobrir la pèrdua de la finca, el mobiliari, la cessació de negoci de la botiga dels baixos i els danys morals.
L'immoble de cinc plantes es va desplomar a les 5 de la tarda del 19 de novembre de 2005, sense fer ferits ja que per sort les quatre famílies que hi vivien no eren a casa. Les investigacions van confirmar posteriorment el que se sospitava des d'un principi: que l'edifici es va desplomar per la inestabilitat que va provocar l'ensorrament de la casa contigua, propietat de Valenmega Promociones, SL. Segons apunta la qualificació fiscal, després de l'ensorrament del número 58 es va apuntalar "de forma inadequada i insuficient la paret mitgera del número 60 i no es va pavimentar el solar, de manera que va quedar al descobert per a les aigües pluvials". Els propietaris d'aquest edifici van denunciar aquests fets davant de l'Oficina Local d'Habitatge i van reclamar mesures urgents davant de la proliferació d'esquerdes a les seues parets, encara que aquestes no van arribar a temps.
L'acusació particular demana ara per als tres imputats (un aparellador i dos promotors) una pena de multa econòmica i una indemnització de prop d'un milió d'euros. Per la seua part, la fiscalia rebaixa les indemnitzacions i demana mig milió d'euros per als nou afectats. També se'ls imputa un delicte de danys per imprudència i tres faltes de lesions, ja que tres dels inquilins van patir crisis d'ansietat. Per aquests fets, l'acusació particular demana per als tres acusats de la promotora una multa de 25.500 euros, mentre que la fiscalia en sol·licita una altra de 9.000 euros. Així mateix, sol·liciten que els acusats i les seues respectives companyies d'assegurances indemnitzin els afectats. La fiscalia demana indemnitzacions per un valor total de 549.006 euros, mentre que l'acusació particular sol·licita 949.871 euros.
L'immoble de cinc plantes es va desplomar a les 5 de la tarda del 19 de novembre de 2005, sense fer ferits ja que per sort les quatre famílies que hi vivien no eren a casa. Les investigacions van confirmar posteriorment el que se sospitava des d'un principi: que l'edifici es va desplomar per la inestabilitat que va provocar l'ensorrament de la casa contigua, propietat de Valenmega Promociones, SL. Segons apunta la qualificació fiscal, després de l'ensorrament del número 58 es va apuntalar "de forma inadequada i insuficient la paret mitgera del número 60 i no es va pavimentar el solar, de manera que va quedar al descobert per a les aigües pluvials". Els propietaris d'aquest edifici van denunciar aquests fets davant de l'Oficina Local d'Habitatge i van reclamar mesures urgents davant de la proliferació d'esquerdes a les seues parets, encara que aquestes no van arribar a temps.
L'acusació particular demana ara per als tres imputats (un aparellador i dos promotors) una pena de multa econòmica i una indemnització de prop d'un milió d'euros. Per la seua part, la fiscalia rebaixa les indemnitzacions i demana mig milió d'euros per als nou afectats. També se'ls imputa un delicte de danys per imprudència i tres faltes de lesions, ja que tres dels inquilins van patir crisis d'ansietat. Per aquests fets, l'acusació particular demana per als tres acusats de la promotora una multa de 25.500 euros, mentre que la fiscalia en sol·licita una altra de 9.000 euros. Així mateix, sol·liciten que els acusats i les seues respectives companyies d'assegurances indemnitzin els afectats. La fiscalia demana indemnitzacions per un valor total de 549.006 euros, mentre que l'acusació particular sol·licita 949.871 euros.
dimecres, 20 d’octubre del 2010
Censen 16 habitatges ruïnosos al Barri Antic
L'Ajuntament de Lleida ha censat 16 habitatges ruïnosos al Centre Històric, amb lloguers mensuals d'uns 350 euros. Segons publica el diari Segre, l'informe encarregat per la Paeria parla de "pisos petits, antics, amb deficiències estructurals, sense prestacions i amb lloguers de 351 euros de mitjana". L'estudi arriba després que la plataforma del Pla de l'Aigua denunciés activitats irregulars en mig centenar de pisos del barri. L'informe també posa de manifest que al 72,37% dels pisos analitzats hi viuen immigrants, la majoria de Guinea Equatorial, "encara que la població espanyola amb baixos recursos també hi té un paper destacat". El 81,48% eren habitatges en lloguer i de les 63 persones entrevistades, el 65% no treballaven i només 1 cobrava l'atur.
L'informe, que analitza 36 habitatges de la llista de 50 pisos denunciats pels veïns en carrers com Boters, Tallada, Dipòsit o Múrcia, explica que gairebé la totalitat d'habitatges visitats "són molt antics; alguns, amb data construcció del 1900, i no s'hi ha realitzat cap reforma important". Afegeix que d'aquests pisos, "només 1 té ascensor, sols 2 compten amb calefacció central i 16 presenten anomalies estructurals". L'informe, que assenyala que el Centre Històric presenta "un percentatge elevat d'infrahabitatges respecte a la resta de barris", destaca que la mitjana de lloguer dels pisos visitats se situa en 351,66 euros. "Encara que es tracta de lloguers baixos, són elevats tenint en compte les seues poques prestacions; de vegades, inexistents." A més, apunta que la mitjana de metres quadrats dels habitatges visitats és "bastant baixa, de 57,32".
La Plataforma del Pla de l'Aigua manté que encara que l'estudi parteix d'una mostra de 36 pisos, "els resultats poden extrapolar-se a bona part dels habitatges del Barri Antic". Així mateix, aquests pisos acostumen a llogar-se a gent que no pot accedir a cap altre tipus d'habitatge, "a l'estar en situació irregular" o perquè les condicions per llogar-los són menys restrictives "al no demanar-se fiança o referències". A més, alguns d'aquests pisos són propietat de l'exregidor socialista Francesc Xavier Montagut, segons va publicar el diari Avui.
La Paeria també ha detectat 5 casos de possible exercici de la prostitució, 4 habitatges sense cèdula d'habitabilitat, 3 casos d'ocupació irregular i 6 d'activitat sense llicència.
L'informe, que analitza 36 habitatges de la llista de 50 pisos denunciats pels veïns en carrers com Boters, Tallada, Dipòsit o Múrcia, explica que gairebé la totalitat d'habitatges visitats "són molt antics; alguns, amb data construcció del 1900, i no s'hi ha realitzat cap reforma important". Afegeix que d'aquests pisos, "només 1 té ascensor, sols 2 compten amb calefacció central i 16 presenten anomalies estructurals". L'informe, que assenyala que el Centre Històric presenta "un percentatge elevat d'infrahabitatges respecte a la resta de barris", destaca que la mitjana de lloguer dels pisos visitats se situa en 351,66 euros. "Encara que es tracta de lloguers baixos, són elevats tenint en compte les seues poques prestacions; de vegades, inexistents." A més, apunta que la mitjana de metres quadrats dels habitatges visitats és "bastant baixa, de 57,32".
La Plataforma del Pla de l'Aigua manté que encara que l'estudi parteix d'una mostra de 36 pisos, "els resultats poden extrapolar-se a bona part dels habitatges del Barri Antic". Així mateix, aquests pisos acostumen a llogar-se a gent que no pot accedir a cap altre tipus d'habitatge, "a l'estar en situació irregular" o perquè les condicions per llogar-los són menys restrictives "al no demanar-se fiança o referències". A més, alguns d'aquests pisos són propietat de l'exregidor socialista Francesc Xavier Montagut, segons va publicar el diari Avui.
La Paeria també ha detectat 5 casos de possible exercici de la prostitució, 4 habitatges sense cèdula d'habitabilitat, 3 casos d'ocupació irregular i 6 d'activitat sense llicència.
diumenge, 10 d’octubre del 2010
Primer pas per rehabilitar el Mercat del Pla
L'Ajuntament de Lleida ha adjudicat aquesta setmana la primera fase de la rehabilitació del Mercat del Pla a l'empresa Damaris per un import de 289.608 euros. Les obres, que està previst que comencin aquest mes, consistiran a consolidar l'estructura de l'edifici, reformar-ne la coberta, eliminar-ne humitats, posar-hi tots els tancaments nous, canviar-ne la fusteria per alumini, reparar-ne la façana, sanejar-ne els murs i els pilars i consolidar-ne les estructures interiors.
Els treballs de remodelació de l'edifici modernista, que arrenquen 7 anys després del tancament del mercat, es finançaran gràcies a una subvenció de la Generalitat. La segona fase del projecte preveu condicionar l'interior de l'immoble com a mercat amb 11 parades, bar restaurant i sala per a activitats culturals, tot i que la Paeria ha reconegut en diverses ocasions que, de moment, no disposa de finançament per afrontar aquest projecte. La Plataforma per a la Dignificació del Pla de l'Aigua confia que la remodelació completa tiri endavant per reactivar una de les zones més degradades de la ciutat.
dijous, 7 d’octubre del 2010
La Paeria es compromet a impulsar un alberg juvenil al Centre Històric
La Plataforma Veïnal per a la Dignificació del Pla de l’Aigua ha aconseguit el compromís de l’Ajuntament de Lleida per impulsar un alberg de joventut al Centre Històric, en la segona reunió mantinguda amb l’alcalde, Àngel Ros. El paer en cap ha valorat molt positivament les propostes plantejades pels representants d’aquesta entitat ciutadana, que li han lliurat un informe de seguiment del Pla de Barris.
L’alcalde també ha recollit altres idees plantejades per la Plataforma de cara a dignificar el Centre Històric, com ara l’aprofitament de solars buits com a espais temporals que puguin acollir activitats culturals o com a pàrquings provisionals, de pagament en cas de solars públics. A més, s’ha compromès a la posada en marxa del Rebost del Mercat del Pla, gràcies a l’imminent inici d’obres per remodelar l’edifici modernista. Pel que a temes de seguretat, el paer en cap ha assegurat que la Guàrdia Urbana incrementarà la seva presència als carrers del Barri Antic i que el consistori estudiarà la possibilitat d’instal•lar més càmeres de vigilància.
Els representants de la Plataforma per a la Dignificació del Pla de l’Aigua estan satisfets amb el to de cordialitat amb què s’ha desenvolupat l’entrevista amb l’alcalde; el regidor del Centre Històric, Josep Presseguer; i la regidora d’Urbanisme, Marta Camps. Una trobada que ha durat una hora i mitja, i en la qual els assistents han analitzat, punt per punt, totes les propostes veïnals.
El compromís de la Paeria és mantenir reunions periòdiques per informar de les millores realitzades al barri antic i recollir els suggeriments que li faci arribar la Plataforma, que continuarà col•laborant amb les associacions de veïns que treballen a la zona.
* Informe de seguiment del Pla de Barri realitzat per la Plataforma
La Paeria detecta 18 casos d'activitats irregulars en pisos
L'Ajuntament ha detectat 18 casos d'activitats irregulars en pisos del Barri Antic, segons ha reconegut la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Marta Camps, després de la reunió. Concretament, es tracta de 3 casos de sobreocupació, 4 casos d'habitatges sense cèdules d'habitabilitat, 6 casos d'activitats sense llicència i 5 de prostitució. La Paeria ha obert 36 expedients arran de diverses inspeccions dutes a terme en pisos del barri des del juliol, després d'anunciar la Plataforma del Pla de l'Aigua que alguns habitatges del Centre Històric funcionaven com a prostíbuls i bars il·legals i estaven sobreocupats.
L'alcalde, Àngel Ros, destaca que alguns d'aquests casos s'han enviat a la fiscalia i que, en d'altres, "s'ha demanat a l'autoritat judicial que actuï". Preguntat per si sabia que alguns d'aquests habitatges eren propietat de l'exregidor socialista Francesc Xavier Montagut, Ros s'ha limitat a dir que actuaran "molt durament contra aquest tipus d'activitats, sense que importi qui en sigui el propietari".
diumenge, 3 d’octubre del 2010
Es torna a escalfar l'ambient
Tot i que hem deixat enrere l'estiu i l'augment de persones de pas que arriben al Centre Històric a l'espera d'una feina a la campanya de la fruita, el cert és que els veïns continuem patint un ambient força enrarit als nostres carrers.
El darrer incident, aquest dissabte al carrer Tallada.
La Guàrdia Urbana ha detingut un jove d'origen africà per, suposadament, intentar prendre-li la pistola a un agent que va acabar agredint. Els fets van tenir lloc cap a dos quarts d'una del matí quan la policia local va rebre l'avís que un individu estava cridant i amenaçant els vianants que passejaven pel carrer Tallada, segons fonts de la Policia Local. El detingut, en lloc de fugir en veure els agents, s'hi va encarar. La versió policial assegura que el noi es va llançar a sobre un d'ells per intentar prendre-li l'arma que portava i tots dos van forcejar durant una bona estona. Finalment, l'urbà va aconseguir evitar que l'arrestat li sostragués la pistola. Els que ho vam veure en directe podem assegurar que el jove va estar increpant els agents, que s'ho miraven divertits des de la furgoneta que acull la comissaria mòbil limitant-se a dir-li que callés i s'assegués en un dels bancs de la plaça del Noi del Sucre. En un moment donat, un dels agents va sortir del vehicle i li va donar un cop de puny al detingut, llençant-lo a terra.
El jove va ser reduït pels agents i va quedar detingut acusat d'atemptar contra l'autoritat i també per alteració de l'ordre públic. Tot i això, després de ser traslladat al cotxe policial per portar-lo a comissaria, el detingut es va rebel·lar al seu interior i va trencar un dels vidres posteriors del vehicle amb una forta puntada de peu, en mig dels aplaudiments de la multitud que s'havia congregat als voltants. Els agents no van poder identificar-lo ni saber si tenia antecedents policials, ja que es va negar a mostrar cap tipus de documentació. Finalment, va ser traslladat a les dependències policials dels Mossos d'Esquadra.
Per la seua part, l'agent que va forcejar amb el detingut va haver de ser traslladat a un centre mèdic per ser atès, ja que va resultar ferit de caràcter lleu en una mà quan intentava evitar que l'arrestat li prengués l'arma, segons ha informat la Urbana.
El darrer incident, aquest dissabte al carrer Tallada.
La Guàrdia Urbana ha detingut un jove d'origen africà per, suposadament, intentar prendre-li la pistola a un agent que va acabar agredint. Els fets van tenir lloc cap a dos quarts d'una del matí quan la policia local va rebre l'avís que un individu estava cridant i amenaçant els vianants que passejaven pel carrer Tallada, segons fonts de la Policia Local. El detingut, en lloc de fugir en veure els agents, s'hi va encarar. La versió policial assegura que el noi es va llançar a sobre un d'ells per intentar prendre-li l'arma que portava i tots dos van forcejar durant una bona estona. Finalment, l'urbà va aconseguir evitar que l'arrestat li sostragués la pistola. Els que ho vam veure en directe podem assegurar que el jove va estar increpant els agents, que s'ho miraven divertits des de la furgoneta que acull la comissaria mòbil limitant-se a dir-li que callés i s'assegués en un dels bancs de la plaça del Noi del Sucre. En un moment donat, un dels agents va sortir del vehicle i li va donar un cop de puny al detingut, llençant-lo a terra.
El jove va ser reduït pels agents i va quedar detingut acusat d'atemptar contra l'autoritat i també per alteració de l'ordre públic. Tot i això, després de ser traslladat al cotxe policial per portar-lo a comissaria, el detingut es va rebel·lar al seu interior i va trencar un dels vidres posteriors del vehicle amb una forta puntada de peu, en mig dels aplaudiments de la multitud que s'havia congregat als voltants. Els agents no van poder identificar-lo ni saber si tenia antecedents policials, ja que es va negar a mostrar cap tipus de documentació. Finalment, va ser traslladat a les dependències policials dels Mossos d'Esquadra.
Per la seua part, l'agent que va forcejar amb el detingut va haver de ser traslladat a un centre mèdic per ser atès, ja que va resultar ferit de caràcter lleu en una mà quan intentava evitar que l'arrestat li prengués l'arma, segons ha informat la Urbana.
dilluns, 20 de setembre del 2010
Centre Històric obert - Valoracions
Gairebé 10.000 persones han participat al llarg d'aquest cap de setmana en les diferents activitats del 'Centre Històric Obert', segons les dades de l'Ajuntament, que s'ha compromès a fer d'aquesta iniciativa una cita anual.
Entre les activitats amb més afluència de públic destaca la mostra gastronòmica Tasta el Centre Històric, per la qual van passar 2.500 persones, xifra que suposa la totalitat dels tiquets de degustació posats a la venda. També van tenir una gran afluència de públic les jornades de portes obertes a equipaments culturals o patrimonials com la Seu Vella, el Museu de Lleida, l'església romànica de Sant Martí o la Panera, entre altres. De fet, l'antiga catedral "va viure un dels caps de setmana amb més afluència de públic", segons les estimacions dels responsables del monument.
Des de la Plataforma per a la Dignificació del Pla de l'Aigua, que ha participat activament en l'organització d'aquest 'Centre Històric Obert', agraïm la participació ciutadana i reivindiquem la continuïtat tant d'aquesta iniciativa com d'altres similars que ajudin a recuperar el cor de la ciutat de Lleida. Posats a demanar, no estaria malament que la presència de la Guàrdia Urbana als nostres carrers es mantingués amb la mateixa intensitat d'aquests dies...
Recollim també les reflexions de l'alcalde, Àngel Ros, sobre la iniciativa recollides en el seu article setmanal a la premsa:
"El regidor del barri, les regidories d'Urbanisme, Cultura, Joventut, Dona, Comerç i Participació; les associacions de veïns i comerciants i les més de trenta entitats del barri en són els organitzadors.
Una primera cosa que pot sorprendre a qui només tingui un coneixement superficial del barri és la seva gran força associativa. Són cinc les associacions de veïns i comerciants del Centre Històric, a les quals cal afegir la Federació de Colles de l'Aplec del Caragol i la Federació de Cases Regionals. La cultura popular està representada pels Moros i Cristians, els Castellers i els Bastoners del Pla de l'Aigua. Els museus de Lleida i de la Panera conviuen amb una intensa activitat expositora dels artistes locals. L'Orfeó Lleidatà hi té l'estatge social. Tots als peus de la Seu Vella. No ha de sorprendre, doncs, que el Centre Històric sigui un nucli de gran activitat cultural i de lleure. Donar-lo a conèixer és l'objectiu d'aquestes jornades de portes obertes a tothom. D'una banda, els temples com l'església romànica de Sant Martí, la de la Sang, la de la Mare de Déu dels Dolors, el Peu del Romeu i, és clar, sempre la Seu Vella, ens ofereixen entrada lliure per conèixer-los millor. El Museu de Lleida, el Centre d'Art Contemporani de la Panera i la Casa dels Artistes ens obren les portes per gaudir de la mostra dels seus fons d'art i de les seves exposicions.
Justament, la gran festa d'aquest cap de setmana va començar amb la inauguració de l'exposició Bombones d'Ermengol, a l'Espai Cavallers. També Albert Bayona ens ofereix la videoinstal·lació del Pla, a la Panera. No podien faltar els cercaviles, que atreuen els visitants al Centre Històric. Ni altres activitats esportives, gastronòmiques i de lleure infantil. Destaquem la iniciativa dels Castellers de Lleida, que, a banda de la diada castellera, avui a la plaça Paeria ens han obert l'estatge social per mostrar com es construeix un castell; i de l'Associació de Moros i Cristians, que, aquest matí, al Centre Cívic de l'Ereta, ens expliquen per què "si no véns a Moros i Cristians no ets ningú". Com en qualsevol gran festa no hi podia faltar la revetlla celebrada ahir a la plaça Sant Llorenç, ni el tradicional vermut, avui a la mateixa plaça, ni, aquesta tarda, la Festa d'en Banyetes, acompanyada de xocolatada, a la plaça Cervantes.
Finalment, aquest vespre, podreu assistir a la cantada d'havaneres que tindrà lloc a la plaça Sant Llorenç. Amb aquesta gran festa, les entitats del Centre Històric posen de manifest la seva iniciativa i la seva capacitat per reivindicar la vitalitat del cor de Lleida. A totes elles, el meu agraïment."
Entre les activitats amb més afluència de públic destaca la mostra gastronòmica Tasta el Centre Històric, per la qual van passar 2.500 persones, xifra que suposa la totalitat dels tiquets de degustació posats a la venda. També van tenir una gran afluència de públic les jornades de portes obertes a equipaments culturals o patrimonials com la Seu Vella, el Museu de Lleida, l'església romànica de Sant Martí o la Panera, entre altres. De fet, l'antiga catedral "va viure un dels caps de setmana amb més afluència de públic", segons les estimacions dels responsables del monument.
Des de la Plataforma per a la Dignificació del Pla de l'Aigua, que ha participat activament en l'organització d'aquest 'Centre Històric Obert', agraïm la participació ciutadana i reivindiquem la continuïtat tant d'aquesta iniciativa com d'altres similars que ajudin a recuperar el cor de la ciutat de Lleida. Posats a demanar, no estaria malament que la presència de la Guàrdia Urbana als nostres carrers es mantingués amb la mateixa intensitat d'aquests dies...
Recollim també les reflexions de l'alcalde, Àngel Ros, sobre la iniciativa recollides en el seu article setmanal a la premsa:
"El regidor del barri, les regidories d'Urbanisme, Cultura, Joventut, Dona, Comerç i Participació; les associacions de veïns i comerciants i les més de trenta entitats del barri en són els organitzadors.
Una primera cosa que pot sorprendre a qui només tingui un coneixement superficial del barri és la seva gran força associativa. Són cinc les associacions de veïns i comerciants del Centre Històric, a les quals cal afegir la Federació de Colles de l'Aplec del Caragol i la Federació de Cases Regionals. La cultura popular està representada pels Moros i Cristians, els Castellers i els Bastoners del Pla de l'Aigua. Els museus de Lleida i de la Panera conviuen amb una intensa activitat expositora dels artistes locals. L'Orfeó Lleidatà hi té l'estatge social. Tots als peus de la Seu Vella. No ha de sorprendre, doncs, que el Centre Històric sigui un nucli de gran activitat cultural i de lleure. Donar-lo a conèixer és l'objectiu d'aquestes jornades de portes obertes a tothom. D'una banda, els temples com l'església romànica de Sant Martí, la de la Sang, la de la Mare de Déu dels Dolors, el Peu del Romeu i, és clar, sempre la Seu Vella, ens ofereixen entrada lliure per conèixer-los millor. El Museu de Lleida, el Centre d'Art Contemporani de la Panera i la Casa dels Artistes ens obren les portes per gaudir de la mostra dels seus fons d'art i de les seves exposicions.
Justament, la gran festa d'aquest cap de setmana va començar amb la inauguració de l'exposició Bombones d'Ermengol, a l'Espai Cavallers. També Albert Bayona ens ofereix la videoinstal·lació del Pla, a la Panera. No podien faltar els cercaviles, que atreuen els visitants al Centre Històric. Ni altres activitats esportives, gastronòmiques i de lleure infantil. Destaquem la iniciativa dels Castellers de Lleida, que, a banda de la diada castellera, avui a la plaça Paeria ens han obert l'estatge social per mostrar com es construeix un castell; i de l'Associació de Moros i Cristians, que, aquest matí, al Centre Cívic de l'Ereta, ens expliquen per què "si no véns a Moros i Cristians no ets ningú". Com en qualsevol gran festa no hi podia faltar la revetlla celebrada ahir a la plaça Sant Llorenç, ni el tradicional vermut, avui a la mateixa plaça, ni, aquesta tarda, la Festa d'en Banyetes, acompanyada de xocolatada, a la plaça Cervantes.
Finalment, aquest vespre, podreu assistir a la cantada d'havaneres que tindrà lloc a la plaça Sant Llorenç. Amb aquesta gran festa, les entitats del Centre Històric posen de manifest la seva iniciativa i la seva capacitat per reivindicar la vitalitat del cor de Lleida. A totes elles, el meu agraïment."
dissabte, 18 de setembre del 2010
Cap de setmana 'obert' al Centre Històric
La inauguració de l'exposició Bombones de l'humorista gràfic Ermengol i els Castellers de Lleida, amb Participa i descobreix com es construeix un castell, han donat aquest divendres el tret de sortida del primer 'Centre Històric Obert', un projecte per revitalitzar el barri que implica una trentena d'entitats, entre les que hi ha la Plataforma per a la Dignificació del Pla de l'Aigua. El regidor de zona, Josep Presseguer, ha destacat la implicació en aquest projecte de les entitats que tenen seu social al Barri Antic.
El programa aplega activitats en més de cinquanta emplaçaments de la zona antiga de la ciutat fins aquest diumenge. Són per a tot tipus de públic, des de màgia a concerts o gastronomia.
Destaquem la Ruta històrica: "Afrània, Blondel, Borja, Granados, Seguí... veïns amb història" (org. Amics de la Seu Vella i Plataforma per la Dignificació del Pla de l'Aigua)
Sortida: Diumenge, 12.00h, pati de les Comèdies
El recorregut permet conèixer veïns il·lustres del Centre històric tot passejant pel pati de les Comèdies; els carrers Caldereries, La Palma, Tallada, Boters, Jaume I, Sant Martí, i Panera; la plaça del Dipòsit i la plaça Salvador Seguí.
Aquesta iniciativa tindrà continuïtat, a l’octubre, amb els Diàlegs per a la història.
El programa aplega activitats en més de cinquanta emplaçaments de la zona antiga de la ciutat fins aquest diumenge. Són per a tot tipus de públic, des de màgia a concerts o gastronomia.
Destaquem la Ruta històrica: "Afrània, Blondel, Borja, Granados, Seguí... veïns amb història" (org. Amics de la Seu Vella i Plataforma per la Dignificació del Pla de l'Aigua)
Sortida: Diumenge, 12.00h, pati de les Comèdies
El recorregut permet conèixer veïns il·lustres del Centre històric tot passejant pel pati de les Comèdies; els carrers Caldereries, La Palma, Tallada, Boters, Jaume I, Sant Martí, i Panera; la plaça del Dipòsit i la plaça Salvador Seguí.
Aquesta iniciativa tindrà continuïtat, a l’octubre, amb els Diàlegs per a la història.
dimecres, 15 de setembre del 2010
Poc respecte a la policia: agressions a Tallada i Cavallers
Els cossos de seguretat no inspiren respecte al nostre barri. En només una setmana, sumem tres agressions a agents de la Guàrdia Urbana. Dilluns va ser al carrer Tallada i dimarts, a Cavallers i el Seminari. Segons les dades de la policia local, més de trenta agents han estat víctimes d'alguna agressió física aquest any. La Guàrdia Urbana ha detingut en menys de 24 hores quatre persones per agredir els agents de l'autoritat en quatre assistències de la policia local. Les tres últimes s'han registrat al Centre Històric. En els dos casos, els agents van voler mediar en dos baralles i finalment van ser ells els agredits i amenaçats.
Mentrestant, institucions i entitats fem propaganda del "Centre Històric Obert", que tindrà lloc els dies 17, 18 i 19 de setembre... Dóna per reflexionar, no?
Agressions a Cavallers i el Seminari
La Guàrdia Urbana ha detingut aquest dimarts al carrer Cavallers dos individus després que aquests colpegessin i amenacessin de mort els agents que els estaven identificant. Segons publica La Mañana, els fets van tenir lloc de matinada quan van anar a separar dos homes que s'estaven barallant. Un d'ells, identificat com S.O., de 28 anys i natural d'Algèria, va insultar i agredir un dels policies. Per això, el van haver de reduir.
L'altre cas es va produir a la plaça del Seminari. Els urbans van identificar un home que havia escopit als peus d'una dona. L'home, identificat com a D.F., de 47 anys i natural de Mali, va amenaçar de mort els policies i els va donar espentes per intentar fugir.
Agressió a Tallada
Un agent de la Guàrdia Urbana de Lleida que anava de paisà va resultar ferit dilluns a l'espatlla després d'una persecució per detenir un presumpte narcotraficant. Els fets van passar al carrer Tallada a les 12.20 hores, segons ha informat la Guàrdia Urbana. Una patrulla de paisà va veure com un home d'origen immigrant presumptament traficava amb drogues a l'alçada del carrer Múrcia. Al demanar-li que s'aturés, l'home va fugir corrent i els agents de paisà el van perseguir. Quan van intentar detenir-lo, l'home va fer una clau d'arts marcials a un dels agents, que va caure a terra i es va dislocar l'espatlla esquerra, segons les mateixes fonts de la Guàrdia Urbana.
L'agressor va fugir corrent en direcció a la plaça Cervantes i l'altre urbà de paisà el va perseguir. A l'adonar-se que no podia arribar a detenir-lo, va sol·licitar reforços i diverses patrulles van acudir al lloc dels fets. Mentrestant, una ambulància va atendre l'agent ferit, que va ser traslladat a l'hospital. El dispositiu policial va buscar l'agressor, un home de raça negra, pels voltants de la plaça Cervantes, sense èxit.
Article de Ramon Pedrós (La Mañana, 16-9-10)
Ser guardia urbano en Lleida va camino de convertirse en una profesión de alto riesgo. En pocos días, varios miembros de nuestra policía local han sido agredidos, amenazados o insultados en plena calle cuando trataban de reprender o interpelar a sus agresores. Hay individuos, como se ve, a los que ya no les infunde ningún respeto el uniforme de la policía. Y campan a sus anchas por nuestras calles desafiando a transeúntes y a quien se ponga por delante. Claro que la mayoría de estas agresiones se producen en el Casc Antic y guardan relación con la venta de estupefacientes. Hace poco que la Plataforma ciutadana per la dignificació
del Pla de l’Aigua ha denunciado un repunte de la droga y la prostitución en el barrio.
Sólo siguiendo los altercados que se producen estos días contra la Guardia Urbana en el Centre Històric podría certificarse que la delincuencia callejera resurge con más desvergüenza que nunca. ¡Y justo cuando la Paeria, con un buen puñado de entidades, incluidas la Associació de veïns i comerciants, ha organizado unas jornadas para ‘abrir’ el Centre Històric a la ciudadanía!. Como no creo que nos quieran enseñar las negras rutas del hampa, sino señalar que ese barrio está capacitado para luchar contra la degradación y volver a ser el corazón operado de Lleida, sugiero a la Guardia Urbana que no se deje amilanar por chulos y camellos.
En el Centre Històric no podemos permitirnos el lujo de bajar los brazos ni dejar a los grupos mafiosos que acaben expulsando a la policía de un territorio que no es suyo.
Mentrestant, institucions i entitats fem propaganda del "Centre Històric Obert", que tindrà lloc els dies 17, 18 i 19 de setembre... Dóna per reflexionar, no?
Agressions a Cavallers i el Seminari
La Guàrdia Urbana ha detingut aquest dimarts al carrer Cavallers dos individus després que aquests colpegessin i amenacessin de mort els agents que els estaven identificant. Segons publica La Mañana, els fets van tenir lloc de matinada quan van anar a separar dos homes que s'estaven barallant. Un d'ells, identificat com S.O., de 28 anys i natural d'Algèria, va insultar i agredir un dels policies. Per això, el van haver de reduir.
L'altre cas es va produir a la plaça del Seminari. Els urbans van identificar un home que havia escopit als peus d'una dona. L'home, identificat com a D.F., de 47 anys i natural de Mali, va amenaçar de mort els policies i els va donar espentes per intentar fugir.
Agressió a Tallada
Un agent de la Guàrdia Urbana de Lleida que anava de paisà va resultar ferit dilluns a l'espatlla després d'una persecució per detenir un presumpte narcotraficant. Els fets van passar al carrer Tallada a les 12.20 hores, segons ha informat la Guàrdia Urbana. Una patrulla de paisà va veure com un home d'origen immigrant presumptament traficava amb drogues a l'alçada del carrer Múrcia. Al demanar-li que s'aturés, l'home va fugir corrent i els agents de paisà el van perseguir. Quan van intentar detenir-lo, l'home va fer una clau d'arts marcials a un dels agents, que va caure a terra i es va dislocar l'espatlla esquerra, segons les mateixes fonts de la Guàrdia Urbana.
L'agressor va fugir corrent en direcció a la plaça Cervantes i l'altre urbà de paisà el va perseguir. A l'adonar-se que no podia arribar a detenir-lo, va sol·licitar reforços i diverses patrulles van acudir al lloc dels fets. Mentrestant, una ambulància va atendre l'agent ferit, que va ser traslladat a l'hospital. El dispositiu policial va buscar l'agressor, un home de raça negra, pels voltants de la plaça Cervantes, sense èxit.
Article de Ramon Pedrós (La Mañana, 16-9-10)
Ser guardia urbano en Lleida va camino de convertirse en una profesión de alto riesgo. En pocos días, varios miembros de nuestra policía local han sido agredidos, amenazados o insultados en plena calle cuando trataban de reprender o interpelar a sus agresores. Hay individuos, como se ve, a los que ya no les infunde ningún respeto el uniforme de la policía. Y campan a sus anchas por nuestras calles desafiando a transeúntes y a quien se ponga por delante. Claro que la mayoría de estas agresiones se producen en el Casc Antic y guardan relación con la venta de estupefacientes. Hace poco que la Plataforma ciutadana per la dignificació
del Pla de l’Aigua ha denunciado un repunte de la droga y la prostitución en el barrio.
Sólo siguiendo los altercados que se producen estos días contra la Guardia Urbana en el Centre Històric podría certificarse que la delincuencia callejera resurge con más desvergüenza que nunca. ¡Y justo cuando la Paeria, con un buen puñado de entidades, incluidas la Associació de veïns i comerciants, ha organizado unas jornadas para ‘abrir’ el Centre Històric a la ciudadanía!. Como no creo que nos quieran enseñar las negras rutas del hampa, sino señalar que ese barrio está capacitado para luchar contra la degradación y volver a ser el corazón operado de Lleida, sugiero a la Guardia Urbana que no se deje amilanar por chulos y camellos.
En el Centre Històric no podemos permitirnos el lujo de bajar los brazos ni dejar a los grupos mafiosos que acaben expulsando a la policía de un territorio que no es suyo.
dimarts, 14 de setembre del 2010
'Obrim' el barri el proper cap de setmana
El Centre Històric acollirà 55 activitats lúdiques, gastronòmiques, culturals, artístiques, infantils i esportives del 17 al 19 de setembre. El programa, organitzat per 31 entitats, té com a objectiu revitalitzar "el cor" de Lleida i aconseguir que tots els lleidatans redescobreixin la zona més antiga de la ciutat.
La primera edició d'aquesta acció promocional, batejada com a Obert del Centre Històric, comptarà amb jornades de portes obertes als equipaments culturals, des de la Seu Vella i el Museu de Lleida fins a les esglésies de la zona. Els comerços també estaran oberts i se celebraran activitats en cinquanta ubicacions diferents. Hi haurà des d'una mostra gastronòmica fins a cercaviles, concerts i revetlles, actes esportius, activitats infantils i una fira d'art. Podeu consultar el programa al final d'aquest post.
Destaquem una de les activitats de diumenge, 19 de setembre:
Ruta històrica: "Afrània, Blondel, Borja, Granados, Seguí... veïns amb història" (org. Amics de la Seu Vella i Plataforma per la Dignificació del Pla de l'Aigua)
Sortida: 12.00h, pati de les Comèdies
A través d’aquesta ruta coneixerem veïns il·lustres del Centre històric i passejarem pel pati de les Comèdies i pels carrers Caldereries, La Palma, Tallada, Boters, Jaume I, Sant Martí, Panera, pl. del Dipòsit fins a la pl. Salvador Seguí. Aquesta iniciativa tindrà continuïtat, a l’octubre, amb els Diàlegs per a la història.
Programa d'activitats
La primera edició d'aquesta acció promocional, batejada com a Obert del Centre Històric, comptarà amb jornades de portes obertes als equipaments culturals, des de la Seu Vella i el Museu de Lleida fins a les esglésies de la zona. Els comerços també estaran oberts i se celebraran activitats en cinquanta ubicacions diferents. Hi haurà des d'una mostra gastronòmica fins a cercaviles, concerts i revetlles, actes esportius, activitats infantils i una fira d'art. Podeu consultar el programa al final d'aquest post.
Destaquem una de les activitats de diumenge, 19 de setembre:
Ruta històrica: "Afrània, Blondel, Borja, Granados, Seguí... veïns amb història" (org. Amics de la Seu Vella i Plataforma per la Dignificació del Pla de l'Aigua)
Sortida: 12.00h, pati de les Comèdies
A través d’aquesta ruta coneixerem veïns il·lustres del Centre històric i passejarem pel pati de les Comèdies i pels carrers Caldereries, La Palma, Tallada, Boters, Jaume I, Sant Martí, Panera, pl. del Dipòsit fins a la pl. Salvador Seguí. Aquesta iniciativa tindrà continuïtat, a l’octubre, amb els Diàlegs per a la història.
Programa d'activitats
dimarts, 7 de setembre del 2010
El Centre Històric: llums i ombres
La realitat que estan vivint els veïns del Pla de l’Aigua i els carrers adjacents de dos anys cap aquí, ha obligat a la Plataforma del Pla de l’Aigua ha demanar el replantejament de la política de seguretat al barri, amb mesures com la instal·lació de videovigilància, l’impuls d’actuacions de caire social com la contractació de mediadors socials i educadors per treballar a peu de carrer i la millora de les condicions d’higiene del barri.
Tot i que la col·laboració ciutadana amb els cossos policials ha comportat una major presència d’agents sobre el terreny, el camí per recórrer és encara molt llarg. La nostra lluita està dirigida a recuperar els nostres carrers transformats en un “oasis” per a camells, prostitutes, delinqüents i transeünts que han trobat en els nostres carrers un ecosistema perfecte per desenvolupar el seu modus vivendi.
Els motius per aquest empitjorament de la convivència al barri han estat bàsicament dos: la degradació urbanística generada per l’actuació d’especuladors i la proliferació de prostíbuls. La prostitució, que havia esdevingut testimonial, no només ha rebrotat si no que s’ha estès per la crisis econòmica i per una estratègia mal calculada destinada a netejar la imatge dels accessos de la ciutat. Els veïns que han resistit sense cedir a les pressions dels especuladors, es veuen ara abocats a un nou conflicte social.
Però amb el que no comptaven aquells que -volgudament o no- han provocat la situació, és amb que el barri ha canviat. Els darrers anys ha arribat saba nova, gent que ha optat pel Centre Històric per desenvolupar el seu projecte de vida per l’encant que representa viure al cor de la ciutat. Un barri que conserva la nostra essència, nexe d'unió entre barris, caracteritzat per la convivència entre cultures i un espai -que amb una mica de sentit comú- pot esdevenir una zona de serveis per la turisme i el lleure ciutadà.
Els veïns teníem l’esperança que les coses canviarien després dels fets ocorreguts al núm. 33 del carrer Cavallers el novembre de 2005, on només el destí va evitar que ocorregués una desgràcia. Aquest esdeveniment va precipitar la inclusió del nostre barri al tant divulgat “Pla de Barris” de la Generalitat.
Les expectatives que va despertar el Pla de Barris no s’han acomplert. La pregunta que ens fem els veïns és, qui han estat els beneficiaris d’aquests milions d’euros destinats a millorar les condicions de vida del barri? On són els recursos destinats a programes socials? Nosaltres encara ens ho preguntem, ja que amb l’excepció de tres places, algunes clavegueres i unes quantes voreres, encara no sabem quin benefici en traurem.
Tot i les circumstàncies, creiem que s’ha entrat en una dinàmica positiva a la que cal donar suport. Sembla que es comença a escoltar als veïns i que la Paeria està reconsiderant la seva actitud amb la publicació de nous projectes com el “Rebost” ubicat al Mercat de Pla, la reforma de la plaça del Dipòsit, la programació d'activitats culturals dins dels programes de festes o l'increment de les actuacions de la Guàrdia Urbana. Només desitgem què un cop més, no siguin foc d’encenalls, actuacions de cara a la galeria per distreure l’atenció ara que venen eleccions.
El motiu d’aquest escrit, a banda de fer memòria, és comunicar al nostres conciutadans que la Plataforma pensa ser més activa que mai. Volem col·laborar amb les institucions en la millora del nostre barri, però sense abandonar la nostra crítica constructiva. Per aquesta raó demanarem una nova reunió amb l’Alcalde Àngel Ros amb la finalitat de transmetre-li les nostres inquietuds i de valorar el resultat de les accions que s’estan duen a terme.
Article d'opinió publicat al diari Bon Dia (7-9-10)
Tot i que la col·laboració ciutadana amb els cossos policials ha comportat una major presència d’agents sobre el terreny, el camí per recórrer és encara molt llarg. La nostra lluita està dirigida a recuperar els nostres carrers transformats en un “oasis” per a camells, prostitutes, delinqüents i transeünts que han trobat en els nostres carrers un ecosistema perfecte per desenvolupar el seu modus vivendi.
Els motius per aquest empitjorament de la convivència al barri han estat bàsicament dos: la degradació urbanística generada per l’actuació d’especuladors i la proliferació de prostíbuls. La prostitució, que havia esdevingut testimonial, no només ha rebrotat si no que s’ha estès per la crisis econòmica i per una estratègia mal calculada destinada a netejar la imatge dels accessos de la ciutat. Els veïns que han resistit sense cedir a les pressions dels especuladors, es veuen ara abocats a un nou conflicte social.
Però amb el que no comptaven aquells que -volgudament o no- han provocat la situació, és amb que el barri ha canviat. Els darrers anys ha arribat saba nova, gent que ha optat pel Centre Històric per desenvolupar el seu projecte de vida per l’encant que representa viure al cor de la ciutat. Un barri que conserva la nostra essència, nexe d'unió entre barris, caracteritzat per la convivència entre cultures i un espai -que amb una mica de sentit comú- pot esdevenir una zona de serveis per la turisme i el lleure ciutadà.
Els veïns teníem l’esperança que les coses canviarien després dels fets ocorreguts al núm. 33 del carrer Cavallers el novembre de 2005, on només el destí va evitar que ocorregués una desgràcia. Aquest esdeveniment va precipitar la inclusió del nostre barri al tant divulgat “Pla de Barris” de la Generalitat.
Les expectatives que va despertar el Pla de Barris no s’han acomplert. La pregunta que ens fem els veïns és, qui han estat els beneficiaris d’aquests milions d’euros destinats a millorar les condicions de vida del barri? On són els recursos destinats a programes socials? Nosaltres encara ens ho preguntem, ja que amb l’excepció de tres places, algunes clavegueres i unes quantes voreres, encara no sabem quin benefici en traurem.
Tot i les circumstàncies, creiem que s’ha entrat en una dinàmica positiva a la que cal donar suport. Sembla que es comença a escoltar als veïns i que la Paeria està reconsiderant la seva actitud amb la publicació de nous projectes com el “Rebost” ubicat al Mercat de Pla, la reforma de la plaça del Dipòsit, la programació d'activitats culturals dins dels programes de festes o l'increment de les actuacions de la Guàrdia Urbana. Només desitgem què un cop més, no siguin foc d’encenalls, actuacions de cara a la galeria per distreure l’atenció ara que venen eleccions.
El motiu d’aquest escrit, a banda de fer memòria, és comunicar al nostres conciutadans que la Plataforma pensa ser més activa que mai. Volem col·laborar amb les institucions en la millora del nostre barri, però sense abandonar la nostra crítica constructiva. Per aquesta raó demanarem una nova reunió amb l’Alcalde Àngel Ros amb la finalitat de transmetre-li les nostres inquietuds i de valorar el resultat de les accions que s’estan duen a terme.
Article d'opinió publicat al diari Bon Dia (7-9-10)
dilluns, 6 de setembre del 2010
Apunyalament a Companyia
Un home de raça negra va resultar ferit diumenge de matinada en una disputa al Centre Històric. Concretament, al carrer Companyia. Segons publica el diari Segre, dos persones van iniciar una discussió per motius personals i una d'elles no va dubtar a apunyalar l'altra per l'esquena.
Van ser els veïns els que van trucar a la Guàrdia Urbana alertats pel soroll de la discussió entre els dos homes. Quan les forces de seguretat van arribar al lloc, es van trobar amb la víctima, però no van poder localitzar l'autor material de l'apunyalament, que va fugir. En principi, la ferida no presentava gaire gravetat, encara que una ambulància va traslladar l'home ferit fins a l'Hospital Arnau de Vilanova. La investigació per aclarir què va passar continua oberta.
Perquè després diguin que al barri no hi ha problemes...
Van ser els veïns els que van trucar a la Guàrdia Urbana alertats pel soroll de la discussió entre els dos homes. Quan les forces de seguretat van arribar al lloc, es van trobar amb la víctima, però no van poder localitzar l'autor material de l'apunyalament, que va fugir. En principi, la ferida no presentava gaire gravetat, encara que una ambulància va traslladar l'home ferit fins a l'Hospital Arnau de Vilanova. La investigació per aclarir què va passar continua oberta.
Perquè després diguin que al barri no hi ha problemes...
divendres, 3 de setembre del 2010
dissabte, 28 d’agost del 2010
Al Barri Antic no hi ha veïns?
Reproduïm avui una carta al director publicada pel diari Segre, signada per Fernando Muñoz:
"Fent referència a la notícia publicada en aquest diari del dia 19-08-2010, en què Montse Mínguez assegurava que la Paeria no té previst ordenar el desallotjament dels immigrants sense sostre de la plaça del Seminari, al·legant que no causen molèsties ja que a la zona "no hi ha veïns".
Veja'm, Montse Mínguez. Si no hi ha veïns, per què vostè ens cobra tots els impostos i vénen per aquí quan hi ha eleccions a buscar el vot? Si vostè assenyala que "no hi ha veïns", llavors, a què vénen? Per sortir a la foto com quan es va inaugurar el Centre Gairoles? (Centre al qual, sincerament, no li trobo sentit).
Per ser l'alcaldessa accidental, disculpi'm, però exerceix molt malament la seua feina. Els polítics, suposadament, estan per servir el poble. Encara més, de tant en tant s'agrairia que fes un volt per on hi ha problemes per mirar de trobar-hi una solució. Segurament no en deu conèixer la gravetat, ja que no viu a la zona, però m'agradaria que aquests mateixos problemes (aquest no n'és l'únic) els tingués vostè al carrer on viu.
Dic que no és l'únic, més que res perquè també hi tenim baralles, bronques al carrer, gent orinant i defecant sense cap tipus de pudor en ple car-rer intentant amagar-se de mirades alienes. Vostè creu que dóna bona imatge, tot plegat, al barri?
Però vostè no deu tindre aquests problemes, ja que com que vostè (i tots els polítics) tenen un sou molt elevat, viuen en zones de més categoria, on sí que hi ha veïns.
Voldria acabar amb una denúncia social que fa temps que es debat, la de la prostitució. M'agradaria que vostè (o qualsevol ciutadà de Lleida) fes un tomb pel carrer Maranyosa, més que res per veure les prostitutes que hi acampen, assegudes a les escales del carrer, prop del col·legi Cervantes del carrer Cavallers.
Com que el carrer queda resguardat i no és principal, poden exercir-hi sense por de ser vistes, cosa que és mentida perquè la Guàrdia Urbana sí que les veu però no hi actua. Que potser no és delicte la prostitució pública com vostès bé deien? Encara més, no van dir que el problema ja estava eradicat? Doncs a mi em sembla que no!
Hi ha zones com la plaça Pau Casals o plaça del Dipòsit on cada dia, o molt freqüentment, són notícia per algun motiu, com la beguda o baralles. Les altres coses no compten? O és que potser no interessa?
Voldria acabar parlant dels partits de l'oposició. Com és que estan tots tan callats? Ah, és clar, ja ho entenc, el tema del Barri Antic no és el de Melilla perquè vingui."
"Fent referència a la notícia publicada en aquest diari del dia 19-08-2010, en què Montse Mínguez assegurava que la Paeria no té previst ordenar el desallotjament dels immigrants sense sostre de la plaça del Seminari, al·legant que no causen molèsties ja que a la zona "no hi ha veïns".
Veja'm, Montse Mínguez. Si no hi ha veïns, per què vostè ens cobra tots els impostos i vénen per aquí quan hi ha eleccions a buscar el vot? Si vostè assenyala que "no hi ha veïns", llavors, a què vénen? Per sortir a la foto com quan es va inaugurar el Centre Gairoles? (Centre al qual, sincerament, no li trobo sentit).
Per ser l'alcaldessa accidental, disculpi'm, però exerceix molt malament la seua feina. Els polítics, suposadament, estan per servir el poble. Encara més, de tant en tant s'agrairia que fes un volt per on hi ha problemes per mirar de trobar-hi una solució. Segurament no en deu conèixer la gravetat, ja que no viu a la zona, però m'agradaria que aquests mateixos problemes (aquest no n'és l'únic) els tingués vostè al carrer on viu.
Dic que no és l'únic, més que res perquè també hi tenim baralles, bronques al carrer, gent orinant i defecant sense cap tipus de pudor en ple car-rer intentant amagar-se de mirades alienes. Vostè creu que dóna bona imatge, tot plegat, al barri?
Però vostè no deu tindre aquests problemes, ja que com que vostè (i tots els polítics) tenen un sou molt elevat, viuen en zones de més categoria, on sí que hi ha veïns.
Voldria acabar amb una denúncia social que fa temps que es debat, la de la prostitució. M'agradaria que vostè (o qualsevol ciutadà de Lleida) fes un tomb pel carrer Maranyosa, més que res per veure les prostitutes que hi acampen, assegudes a les escales del carrer, prop del col·legi Cervantes del carrer Cavallers.
Com que el carrer queda resguardat i no és principal, poden exercir-hi sense por de ser vistes, cosa que és mentida perquè la Guàrdia Urbana sí que les veu però no hi actua. Que potser no és delicte la prostitució pública com vostès bé deien? Encara més, no van dir que el problema ja estava eradicat? Doncs a mi em sembla que no!
Hi ha zones com la plaça Pau Casals o plaça del Dipòsit on cada dia, o molt freqüentment, són notícia per algun motiu, com la beguda o baralles. Les altres coses no compten? O és que potser no interessa?
Voldria acabar parlant dels partits de l'oposició. Com és que estan tots tan callats? Ah, és clar, ja ho entenc, el tema del Barri Antic no és el de Melilla perquè vingui."
dimecres, 11 d’agost del 2010
Les obres del Mercat del Pla començaran a l'octubre
Les obres de restauració del Mercat del Pla començaran finalment el proper mes d'octubre, segons ha anunciat l'alcaldessa accidental i regidora de Comerç, Dolors Arderiu. Els treballs arrenquen més de set anys després del tancament de l'última parada que hi havia activa, al maig del 2003. Arderiu ha recordat que l'actuació servirà per consolidar l'estructura de l'edifici, que s'ha anat deteriorant pels anys en desús, així com per actuar en els tancaments, sostres i instal·lacions.
Un total de 16 empreses han presentat ofertes per executar aquesta primera fase de rehabilitació, que té un pressupost de 300.000 euros. Es tracta de Construccions Pallàs, Voltes, Garrofé-Roca, Decoblock, Dragados, Conim, Benito Arnó, Construccions Giribet, Rual 2006, Bosch-Batlle, Rehabitec, Annagrama, Cacsa, Cases de Ponent 2005, Novex i Damarin.
Aquesta primera actuació estarà finalitzada abans d'acabar l'any, tot i que Arderiu ha reconegut que la Paeria encara no disposa del finançament necessari per abordar la segona fase del projecte, que inclou condicionar l'interior de l'edifici com a mercat amb 11 parades, bar-restaurant i sala per a activitats culturals. En aquest sentit, l'Ajuntament està buscant subvencions d'altres administracions que permetin costejar part d'aquest projecte, en col·laboració amb l'empresa pública Mercasa, amb què la Paeria va firmar recentment un conveni amb aquesta finalitat. El consistori encara no ha decidit si tornarà a buscar un operador privat perquè s'encarregui de la gestió de l'equipament, després del 'fiasco' que va suposar la rescissió de la concessió a l'empresa Construccions Riera, que va renunciar a aquesta obra el 2008 després d'haver-l'hi adjudicat el 2006.
diumenge, 8 d’agost del 2010
Tanquen un prostíbul il·legal a la plaça del Dipòsit
La Guàrdia Urbana ha desmantellat aquesta setmana un prostíbul i bars il·legals en quatre pisos del Centre Històric. Concretament, al número 2 de la plaça del Dipòsit. Els agents van identificar una trentena de persones i en van detenir una per un presumpte delicte contra la salut pública.
Una vintena de policies van participar en l'escorcoll. Alguns agents es van quedar fora per custodiar la porta i prohibir-hi l'entrada, mentre la resta informava els ocupants de l'edifici que escorcollarien els habitatges. En total, van identificar 35 persones, majoritàriament homes. Alguns van explicar que eren clients dels establiments, malgrat que la Paeria ja va ordenar als titulars que suspenguessin de manera immediata aquestes activitats clandestines. Durant l'operació, un dels clients va llançar presumptament droga al lavabo i va ser detingut per un delicte contra la salut pública.
Els agents van tornar a ordenar la suspensió d'aquestes activitats comercials, tot i que no es van precintar els habitatges, ja que hi ha persones empadronades. La Guàrdia Urbana elaborarà un informe que es derivarà al jutge amb tot el que van trobar a l'edifici i amb les declaracions recollides a les persones que hi eren durant la batuda.
Una vintena de policies van participar en l'escorcoll. Alguns agents es van quedar fora per custodiar la porta i prohibir-hi l'entrada, mentre la resta informava els ocupants de l'edifici que escorcollarien els habitatges. En total, van identificar 35 persones, majoritàriament homes. Alguns van explicar que eren clients dels establiments, malgrat que la Paeria ja va ordenar als titulars que suspenguessin de manera immediata aquestes activitats clandestines. Durant l'operació, un dels clients va llançar presumptament droga al lavabo i va ser detingut per un delicte contra la salut pública.
Els agents van tornar a ordenar la suspensió d'aquestes activitats comercials, tot i que no es van precintar els habitatges, ja que hi ha persones empadronades. La Guàrdia Urbana elaborarà un informe que es derivarà al jutge amb tot el que van trobar a l'edifici i amb les declaracions recollides a les persones que hi eren durant la batuda.
diumenge, 1 d’agost del 2010
Cap de setmana festiu i reivindicatiu al setembre
Representants d'unes cinquanta entitats ens hem reunit aquesta setmana per continuar treballant en un projecte de dinamització del Centre Històric que ocupi tot un cap de setmana. Hi participen la Plataforma per a la Dignificació del Pla de l'Aigua, associacions de veïns, l'Ajuntament, la Federació de Colles de l'Aplec del Caragol, cases regionals, el Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal i el Centre d'Art La Panera.
Durant els dies 18 i 19 de setembre, organitzarem diferents actes com ara visites a museus, mostres gastronòmiques o concerts. L'objectiu és "donar un reconeixement al barri i aconseguir que els ciutadans el sentin com a seu".
Les entitats que prenen part en la iniciativa estan "entusiasmades amb el projecte", segons recull el diari Segre. La Plataforma valora molt positivament "tant el treball que estan realitzant totes les associacions com l'Ajuntament"
Durant els dies 18 i 19 de setembre, organitzarem diferents actes com ara visites a museus, mostres gastronòmiques o concerts. L'objectiu és "donar un reconeixement al barri i aconseguir que els ciutadans el sentin com a seu".
Les entitats que prenen part en la iniciativa estan "entusiasmades amb el projecte", segons recull el diari Segre. La Plataforma valora molt positivament "tant el treball que estan realitzant totes les associacions com l'Ajuntament"
divendres, 23 de juliol del 2010
Volem més càmeres de seguretat!
La Plataforma Veïnal per a la Dignificació del Pla de l’Aigua demanarà a l’Ajuntament de Lleida l’habilitació de les càmeres de seguretat existents al Centre Històric i la instal•lació de noves. Els veïns creuen que seria una bona ajuda per reduir la sensació d’inseguretat al barri, ja que a ciutats amb problemes similars, com ara Barcelona, aquesta vigilància ha millorat la situació de zones com Ciutat Vella o el Raval.
Per aquest motiu, la Plataforma del Pla de l’Aigua sol•licitarà la setmana vinent una entrevista amb el regidor de zona, Josep Presseguer; la regidora de Mobilitat, Via Pública i Seguretat, Sara Mestres; i la regidora de Drets Civils, Immigració i Cooperació, Rosa Ball, per valorar la situació que pateix el Centre Històric. Tot i que s’ha incrementat la presència de la Guàrdia Urbana, la sensació d’inseguretat no ha disminuït i els episodis de violència i baralles al carrer s’estan reproduint amb massa freqüència.
La Plataforma també demanarà informació sobre quines accions socials s’estan duent al barri. Els veïns consideren indispensable la implementació urgent d’un Pla de Desenvolupament Comunitari pactat amb els diversos actors socials del barri, que inclogui la contractació de mediadors dels països d’origen dels immigrants que viuen o que han fan fet del barri el seu “refugi”, perquè ajudin a evitar els problemes de convivència que s’estan produint. L’objectiu és que la presència policial es complementi amb mesures de caire educatiu, ja que alguns veïns han fet arribar a la Plataforma queixes per actituds de falta de respecte.
Intenten estrangular un urbà
Bona prova del clima d'inseguretat que es viu al barri és l'intent d'estrangular un agent de la Guàrdia Urbana al carrer Veguer de Carcassona. Segons publica el diari Segre, divendres a la matinada la policia local va detenir un home de 36 anys i de nacionalitat maliana acusat de colpejar una patrulla que va mirar d'intervenir en una discussió. Els fets es van produir a les 03.50 hores, quan segons sembla l'arrestat es discutia amb una prostituta per un servei sexual que havia sol·licitat. Després de rebre l'avís una patrulla de la policia local es va desplaçar al lloc de l'incident. Llavors, l'arrestat va agredir un dels agents, el va tirar a terra i el va agafar pel coll per intentar estrangular-lo. Per aquest motiu, els agents van procedir a la detenció de l'agressor, M.K., per un delicte d'atemptat contra els agents de l'autoritat. Després el van traslladar a la comissaria dels Mossos d'Esquadra.
Per aquest motiu, la Plataforma del Pla de l’Aigua sol•licitarà la setmana vinent una entrevista amb el regidor de zona, Josep Presseguer; la regidora de Mobilitat, Via Pública i Seguretat, Sara Mestres; i la regidora de Drets Civils, Immigració i Cooperació, Rosa Ball, per valorar la situació que pateix el Centre Històric. Tot i que s’ha incrementat la presència de la Guàrdia Urbana, la sensació d’inseguretat no ha disminuït i els episodis de violència i baralles al carrer s’estan reproduint amb massa freqüència.
La Plataforma també demanarà informació sobre quines accions socials s’estan duent al barri. Els veïns consideren indispensable la implementació urgent d’un Pla de Desenvolupament Comunitari pactat amb els diversos actors socials del barri, que inclogui la contractació de mediadors dels països d’origen dels immigrants que viuen o que han fan fet del barri el seu “refugi”, perquè ajudin a evitar els problemes de convivència que s’estan produint. L’objectiu és que la presència policial es complementi amb mesures de caire educatiu, ja que alguns veïns han fet arribar a la Plataforma queixes per actituds de falta de respecte.
Intenten estrangular un urbà
Bona prova del clima d'inseguretat que es viu al barri és l'intent d'estrangular un agent de la Guàrdia Urbana al carrer Veguer de Carcassona. Segons publica el diari Segre, divendres a la matinada la policia local va detenir un home de 36 anys i de nacionalitat maliana acusat de colpejar una patrulla que va mirar d'intervenir en una discussió. Els fets es van produir a les 03.50 hores, quan segons sembla l'arrestat es discutia amb una prostituta per un servei sexual que havia sol·licitat. Després de rebre l'avís una patrulla de la policia local es va desplaçar al lloc de l'incident. Llavors, l'arrestat va agredir un dels agents, el va tirar a terra i el va agafar pel coll per intentar estrangular-lo. Per aquest motiu, els agents van procedir a la detenció de l'agressor, M.K., per un delicte d'atemptat contra els agents de l'autoritat. Després el van traslladar a la comissaria dels Mossos d'Esquadra.
dijous, 22 de juliol del 2010
Menys temporers en situació irregular
L'Oficina Única d'Atenció al Temporer, ubicada al Centre Històric, va atendre durant la setmana passada una mitjana de 36 persones cada dia, cinc menys que la setmana anterior, amb 41 atencions diàries. Segons publica el diari Segre, la Paeria valora positivament aquesta baixada de la demanda en ple centre de la campanya. Fonts municipals apunten que aquest any han vingut a Lleida un 30% menys de temporers indocumentats. L'any passat van ser el 50%, mentre que aquest any s'han reduït al 20%, cosa que els facilita la tasca de trobar feina o de canviar de ciutat a la recerca d'un lloc de treball.
L'Oficina Única d'Atenció, ubicada a l'antic mercat de Santa Teresa (carrer Obradors) i coordinada per la Paeria, compta amb la col·laboració de diverses entitats socials de la ciutat com Càritas, Creu Roja, ADRA, Lleida Solidària-MPDL, Esclat i Arrels-Sant Ignasi, a més de la Generalitat de Catalunya. Els serveis que s'ofereixen durant aquesta campanya són el repartiment d'aliments, la consigna, l'armari de la roba, dutxes, suport a l'atenció sanitària i, com a novetat aquest any, servei de bugaderia, així com informació per trobar feina.
Entre els serveis més demandats, segons les dades de la Paeria, hi ha les dutxes, amb 88 serveis diaris, i l'armari de la roba, amb 338 serveis totals des que va començar la campanya el 25 de juny. Un total de 52 persones han fet ús de la perruqueria, que funciona dos vegades per setmana. Així mateix, 92 temporers han usat la bugaderia.
D'entre tots els usuaris, un 96% són homes. Pel que fa a l'origen, la majoria provenen de Mali (30%), Senegal (14%), Marroc (12%), Algèria (6%), Mauritània (5,4%) i l'Índia (4,9%), que per primera vegada desbanca Romania en el rànquing d'immigrants que arriben a Lleida a l'estiu a la recerca de feina.
L'Oficina Única d'Atenció, ubicada a l'antic mercat de Santa Teresa (carrer Obradors) i coordinada per la Paeria, compta amb la col·laboració de diverses entitats socials de la ciutat com Càritas, Creu Roja, ADRA, Lleida Solidària-MPDL, Esclat i Arrels-Sant Ignasi, a més de la Generalitat de Catalunya. Els serveis que s'ofereixen durant aquesta campanya són el repartiment d'aliments, la consigna, l'armari de la roba, dutxes, suport a l'atenció sanitària i, com a novetat aquest any, servei de bugaderia, així com informació per trobar feina.
Entre els serveis més demandats, segons les dades de la Paeria, hi ha les dutxes, amb 88 serveis diaris, i l'armari de la roba, amb 338 serveis totals des que va començar la campanya el 25 de juny. Un total de 52 persones han fet ús de la perruqueria, que funciona dos vegades per setmana. Així mateix, 92 temporers han usat la bugaderia.
D'entre tots els usuaris, un 96% són homes. Pel que fa a l'origen, la majoria provenen de Mali (30%), Senegal (14%), Marroc (12%), Algèria (6%), Mauritània (5,4%) i l'Índia (4,9%), que per primera vegada desbanca Romania en el rànquing d'immigrants que arriben a Lleida a l'estiu a la recerca de feina.
Espectacular detenció al carrer Cavallers
Els carrers del Centre Històric van ser dimarts l'escenari d'una espectacular persecució i detenció d'un presumpte traficant de drogues. Segons va informar la Guàrdia Urbana, els fets van tindre lloc a les dotze del migdia, quan els agents van veure dos persones que entraven en un edifici del carrer Boters i intercanviaven diners per droga. Els agents van identificar com a presumpte venedor Y.B., de 26 anys i natural d'Algèria, que va escopir dos embolcalls de plàstic que contenien heroïna en pols. Llavors, l'home va clavar una espenta a un dels agents, que va caure a terra, i va fugir corrent. Tres agents dels Mossos de paisà se'n van adonar i es van unir a la persecució. Finalment, van detenir el sospitós al carrer Cavallers davant de la mirada de veïns i vianants.
dimecres, 14 de juliol del 2010
Agressió a Tallada
La Guàrdia Urbana ha detingut un home per haver entrat, presumptament per la força, en una casa del Barri Antic i agredir-ne la inquilina. Els fets van tenir lloc al número 22 del carrer Tallada quan un jove de 31 anys va començar a colpejar la porta d'un pis preguntant insistentment per una persona que creia que hi vivia. Però res més lluny de la realitat. A l'habitatge només hi resideix una noia, de nacionalitat nigeriana, que es va veure sorpresa per un desconegut que colpejava la seua porta amb una porra. Per aquest motiu, va alertar la policia local a través d'una trucada. Mentre els agents es desplaçaven al lloc de l'incident, l'home va aconseguir rebentar la porta i entrar al pis. S'ha de destacar que va clavar diversos cops a la porta fins que aquesta va cedir. A l'interior va buscar la persona que volia localitzar però al no trobar-la va començar a colpejar la inquilina.
Els agents han detingut G.F., de 31 anys, natural de Ghana i veí d'Alcarràs, per un presumpte delicte de violació de domicili i dos faltes de danys. El van traslladar a la comissaria dels Mossos, on ahir va prestar declaració i possiblement avui passarà a disposició judicial. El delicte de violació de domicili està castigat amb penes de presó que van entre els sis mesos i els dos anys.
Els agents han detingut G.F., de 31 anys, natural de Ghana i veí d'Alcarràs, per un presumpte delicte de violació de domicili i dos faltes de danys. El van traslladar a la comissaria dels Mossos, on ahir va prestar declaració i possiblement avui passarà a disposició judicial. El delicte de violació de domicili està castigat amb penes de presó que van entre els sis mesos i els dos anys.
dimarts, 13 de juliol del 2010
La majoria d'inspeccions d'edificis, al Centre Històric
L'Ajuntament de Lleida ha detectat deficiències en 9 de cada 10 edificis inspeccionats entre els anys 2006 i 2010 (217 de 242) i un 8 per cent han estat declarats en ruïna (21). La majoria dels immobles inspeccionats són al Centre Històric, segons publica avui el diari Segre. Gairebé un terç dels 57 edificis que es preveu inspeccionar en el que queda d'any i el 2011 són a l'Eix Comercial o el seu entorn immediat. Per exemple, dos edificis al carrer Major, tres al Carme, tres a Magdalena, cinc a Democràcia, sis a la travessera del Carme, dos a Sant Antoni, dos a Sant Joan/Francesc Macià, dos a la plaça de la Sal, dos a Caldereries i un a Correu Vell. No obstant, també es preveuen revisions al carrer Múrcia (cinc cases), Sant Martí, Cavallers, Sant Carles, Tallada, Assalt, Lluís Besa, plaça dels Gramàtics, Canonge González, Ballester i Governador Montcada, entre altres. De les inspeccions actuals, la majoria també són al Barri Antic, encara que també se'n fan a edificis de les avingudes Catalunya i Prat de la Riba i als carrers Anselm Clavé, Teuleries o Llitera.
Un centenar de les ordres de rehabilitació encara estan pendents d'execució per part dels propietaris dels edificis, malgrat que setanta són dins del termini concedit per l'ajuntament. Deu han esgotat el termini, quinze estan pendents d'un informe i en cinc casos més hi podria haver declaració de ruïna. Així mateix, 84 obres de rehabilitació estan acabades i 33 més estan en execució. Les deficiències detectades acostumen a ser problemes en façanes i cobertes o bé afecten l'estat general de l'immoble.
La tinent d'alcalde responsable d'Urbanisme, Marta Camps, va afirmar que d'aquesta manera tenen "un diagnòstic real de l'estat dels edificis del Centre Històric i se'n pot fer un seguiment perquè no empitjori" la situació. En els casos més urgents, en què els edificis han de ser enderrocats perquè hi ha risc d'esfondrament, el consistori assumeix l'obra subsidiàriament i després envia la factura al propietari.
Un centenar de les ordres de rehabilitació encara estan pendents d'execució per part dels propietaris dels edificis, malgrat que setanta són dins del termini concedit per l'ajuntament. Deu han esgotat el termini, quinze estan pendents d'un informe i en cinc casos més hi podria haver declaració de ruïna. Així mateix, 84 obres de rehabilitació estan acabades i 33 més estan en execució. Les deficiències detectades acostumen a ser problemes en façanes i cobertes o bé afecten l'estat general de l'immoble.
La tinent d'alcalde responsable d'Urbanisme, Marta Camps, va afirmar que d'aquesta manera tenen "un diagnòstic real de l'estat dels edificis del Centre Històric i se'n pot fer un seguiment perquè no empitjori" la situació. En els casos més urgents, en què els edificis han de ser enderrocats perquè hi ha risc d'esfondrament, el consistori assumeix l'obra subsidiàriament i després envia la factura al propietari.
dimecres, 7 de juliol del 2010
ERC demana una reunió urgent pels problemes del Barri Antic
El Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a l'Ajuntament de Lleida ha demanat avui per escrit a l’alcalde, Àngel Ros, una reunió amb caràcter d’urgència davant l'augment dels problemes de convivència que s’està registrant al Centre Històric en les últimes setmanes. ERCE sol·licita que en aquesta trobada també intervinguin el regidor de barri, Josep Presseguer, i les regidores de Seguretat i Cohesió Social, Sara Mestre i Rosa Ball, respectivament, perquè expliquin les actuacions que s’estan portant a terme, així com les accions preventives previstes per afrontar, un any més, l’arribada de persones "sense sostre" i "sense feina".
La portaveu d’Esquerra, Montse Bergés, creu que aquesta reunió "és necessària" per tal d’evitar un degoteig de desagradables notícies sobre el Centre Històric a través de la premsa. L’objectiu d’aquesta "cimera informativa i de prevenció" ha de ser, segons ERC, "buscar solucions urgents i evitar que la bola de problemes del Centre Històric es faci més gran". En aquest sentit, Bergés proposa "treballar colze a colze amb el veïnat i el govern municipal per afrontar aquesta greu dificultat, ja sigui a través d’una taula de treball o de les corresponents comissions".
La portaveu d’Esquerra, Montse Bergés, creu que aquesta reunió "és necessària" per tal d’evitar un degoteig de desagradables notícies sobre el Centre Històric a través de la premsa. L’objectiu d’aquesta "cimera informativa i de prevenció" ha de ser, segons ERC, "buscar solucions urgents i evitar que la bola de problemes del Centre Històric es faci més gran". En aquest sentit, Bergés proposa "treballar colze a colze amb el veïnat i el govern municipal per afrontar aquesta greu dificultat, ja sigui a través d’una taula de treball o de les corresponents comissions".
Cinquanta 'pisos pastera' al barri
El Centre Històric aplega una cinquantena de pisos que funcionen com a restaurants i bars il·legals, segons publica avui el diari Segre. A més, en molts s'hi lloguen llits per hores a sense sostre. "Són el que es coneix com a pisos amb llits calents, on per un preu mínim, que va dels 5 euros la nit als 100 o 150 al mes, pots usar un llit durant unes hores cada dia, rentar-t'hi si hi ha aigua i deixar-hi el teu equipatge", ha explicat la propietària d'un bar del barri. Una copa (un cubata) costa entre quatre i sis euros. Una cervesa, dos euros. A més, s'hi ofereix menjar, dones, droga i s'hi organitzen timbes il·legals.
La plataforma del Pla de l'Aigua té controlats almenys 45 pisos on s'ofereixen aquests serveis en carrers com Boters, Múrcia, Tallada, Companyia o a la plaça del Dipòsit. "La situació s'ha descontrolat totalment. En molts d'aquests pisos, alguns dels quals són insalubres, hi dormen més de 20 persones en condicions d'amuntegament. Són pisos que lloguen catalans que no viuen al barri i molts d'aquests habitatges no passarien una inspecció de sanitat i dubto que alguns tinguin cèdula d'habitabilitat", explica una veïna que fa molts anys que està instal·lada al barri. En aquests pisos també s'hi venen alcohol i drogues. Els veïns denunciem que és "impossible" dormir a les nits, a causa de l'enrenou "que es forma als pisos i que moltes vegades finalitza en baralles, que es traslladen al carrer i que acaben a altes hores de la matinada". A més, els clients d'aquests pisos "orinen i fan les seues necessitats als carrers i portals del barri, a més de deambular borratxos".
Els propietaris de negocis al barri asseguren que és impossible competir amb aquests establiments. "Abans facturava entre 100 i 150 euros al dia, ara faig una caixa de 30 euros si tinc sort. És probable que passat l'estiu tanqui i, com jo, estem la majoria. Potser m'hauria de plantejar la possibilitat de tindre el meu propi bar a casa, almenys no pagaria impostos ni passaria inspeccions", assenyala una altra propietària d'un bar al mateix diari.
Tots els veïns coincideixen a assenyalar que per molt que truquin a la Guàrdia Urbana, el problema amb aquests pisos sobreocupats i que funcionen com a bars il·legals no se soluciona. "M'he cansat de trucar a la Urbana i mai hi fa res", critica una afectada. La mateixa veïna afirma que és impossible dormir durant les nits "a causa de la música, els crits i les baralles" i que molts dels clients d'aquests bars il·legals "orinen i vomiten als carrers i portals del barri". Fonts del cos policial han explicat en diverses ocasions que és "molt difícil" actuar legalment contra aquests pisos, al tractar-se de propietats privades.
Tant la Plataforma del Pla de l'Aigua com l'associació de veïns de Jaume I denunciem que la convivència al barri s'està fent "insostenible" i reclamem solucions "definitives i urgents" a l'Ajuntament de Lleida. Per la seua part, el tinent d'alcalde i regidor del barri, Josep Presseguer, va explicar que l'ajuntament de Lleida treballa amb la fiscalia per demanar proves contra aquests locals il·legals. Encara que els veïns afirmen que hi ha 50 bars il·legals al Barri Antic, Presseguer creu que són menys.
La plataforma del Pla de l'Aigua té controlats almenys 45 pisos on s'ofereixen aquests serveis en carrers com Boters, Múrcia, Tallada, Companyia o a la plaça del Dipòsit. "La situació s'ha descontrolat totalment. En molts d'aquests pisos, alguns dels quals són insalubres, hi dormen més de 20 persones en condicions d'amuntegament. Són pisos que lloguen catalans que no viuen al barri i molts d'aquests habitatges no passarien una inspecció de sanitat i dubto que alguns tinguin cèdula d'habitabilitat", explica una veïna que fa molts anys que està instal·lada al barri. En aquests pisos també s'hi venen alcohol i drogues. Els veïns denunciem que és "impossible" dormir a les nits, a causa de l'enrenou "que es forma als pisos i que moltes vegades finalitza en baralles, que es traslladen al carrer i que acaben a altes hores de la matinada". A més, els clients d'aquests pisos "orinen i fan les seues necessitats als carrers i portals del barri, a més de deambular borratxos".
Els propietaris de negocis al barri asseguren que és impossible competir amb aquests establiments. "Abans facturava entre 100 i 150 euros al dia, ara faig una caixa de 30 euros si tinc sort. És probable que passat l'estiu tanqui i, com jo, estem la majoria. Potser m'hauria de plantejar la possibilitat de tindre el meu propi bar a casa, almenys no pagaria impostos ni passaria inspeccions", assenyala una altra propietària d'un bar al mateix diari.
Tots els veïns coincideixen a assenyalar que per molt que truquin a la Guàrdia Urbana, el problema amb aquests pisos sobreocupats i que funcionen com a bars il·legals no se soluciona. "M'he cansat de trucar a la Urbana i mai hi fa res", critica una afectada. La mateixa veïna afirma que és impossible dormir durant les nits "a causa de la música, els crits i les baralles" i que molts dels clients d'aquests bars il·legals "orinen i vomiten als carrers i portals del barri". Fonts del cos policial han explicat en diverses ocasions que és "molt difícil" actuar legalment contra aquests pisos, al tractar-se de propietats privades.
Tant la Plataforma del Pla de l'Aigua com l'associació de veïns de Jaume I denunciem que la convivència al barri s'està fent "insostenible" i reclamem solucions "definitives i urgents" a l'Ajuntament de Lleida. Per la seua part, el tinent d'alcalde i regidor del barri, Josep Presseguer, va explicar que l'ajuntament de Lleida treballa amb la fiscalia per demanar proves contra aquests locals il·legals. Encara que els veïns afirmen que hi ha 50 bars il·legals al Barri Antic, Presseguer creu que són menys.
dissabte, 26 de juny del 2010
Comença a funcionar l'Oficina d'Atenció al Temporer
L'Ajuntament de Lleida va posar en marxa divendres l'Oficina d'Atenció al Temporer a l'antic mercat de Santa Teresa, al Centre Històric. Segons publica el diari La Mañana, l'equipament es va veure col·lapsat durant la primera jornada. I és que més de 100 persones van demanar ajuda, quan l'oficina només està preparada per atendre'n unes 40 cada dia.
L'equipament centralitza la gestió de diferents serveis, repartits per altres punts. El centre Maranyosa, per exemple, disposa de dutxes i roba per canviar-se. Enguany s'ha afegit un servei de bugaderia. Amb el carnet, els immigrants tindran accés a menjar i aquests serveis durant 14 dies consecutius i no alterns com es va fer l'any passat, després de detectar problemes d'identificació.
La Paeria facilita atenció als temporers conjuntament amb entitats solidàries des del 2002. L'any passat es va detectar un augment dels treballadors immigrants en situació regular, ja que el 50% tenien els seus papers en regla mentre al 2008 només el 30% complia aquest requisit.
Fracassa el pla contra la prostitució
Mentre, el pla social que la Paeria va posar en marxa a l'octubre de l'any passat per donar alternatives laborals a les dones que exerceixen la prostitució no ha aconseguit, per ara, que cap de les seixanta que es van inscriure als cursos abandoni aquesta activitat. Segons el diari Segre, només deu han aconseguit acabar-ne algun.
La regidora de Serveis Personals, Rosa Ball, assegura que a diferència de les mesures socials, la prohibició sí que s'ha demostrat efectiva per acabar amb la prostitució a les carreteres d'accés a la ciutat, que és on més dones es concentraven. No obstant això, reconeix que encara persisteix al Centre Històric, on el problema està rebrotant. El rotatiu explica que a poc a poc, la imatge de dones apostades en alguna cantonada del Centre Històric torna a ser comuna, sobretot a l'entorn de Cavallers. Al costat de la plaça Fanalets de Sant Jaume o al carrer dels Dolors és habitual veure'n algunes que ja hi arriben a les deu del matí. Des de la Plataforma afegim que també és una imatge habitual a la plaça del Dipòsit i el carrer Tallada.
L'equipament centralitza la gestió de diferents serveis, repartits per altres punts. El centre Maranyosa, per exemple, disposa de dutxes i roba per canviar-se. Enguany s'ha afegit un servei de bugaderia. Amb el carnet, els immigrants tindran accés a menjar i aquests serveis durant 14 dies consecutius i no alterns com es va fer l'any passat, després de detectar problemes d'identificació.
La Paeria facilita atenció als temporers conjuntament amb entitats solidàries des del 2002. L'any passat es va detectar un augment dels treballadors immigrants en situació regular, ja que el 50% tenien els seus papers en regla mentre al 2008 només el 30% complia aquest requisit.
Fracassa el pla contra la prostitució
Mentre, el pla social que la Paeria va posar en marxa a l'octubre de l'any passat per donar alternatives laborals a les dones que exerceixen la prostitució no ha aconseguit, per ara, que cap de les seixanta que es van inscriure als cursos abandoni aquesta activitat. Segons el diari Segre, només deu han aconseguit acabar-ne algun.
La regidora de Serveis Personals, Rosa Ball, assegura que a diferència de les mesures socials, la prohibició sí que s'ha demostrat efectiva per acabar amb la prostitució a les carreteres d'accés a la ciutat, que és on més dones es concentraven. No obstant això, reconeix que encara persisteix al Centre Històric, on el problema està rebrotant. El rotatiu explica que a poc a poc, la imatge de dones apostades en alguna cantonada del Centre Històric torna a ser comuna, sobretot a l'entorn de Cavallers. Al costat de la plaça Fanalets de Sant Jaume o al carrer dels Dolors és habitual veure'n algunes que ja hi arriben a les deu del matí. Des de la Plataforma afegim que també és una imatge habitual a la plaça del Dipòsit i el carrer Tallada.
dijous, 24 de juny del 2010
La Paeria projecta un Mercat del Pla de disseny
L'Ajuntament de Lleida projecta reobrir el Mercat del Pla com a un equipament de disseny, segons les imatges que ha publicat avui el diari Segre. El rotatiu informa que la junta de govern local aprovarà dimarts, 29 de juny, la licitació de la rehabilitació de l'edifici modernista, que data de l'any 1922.
El mercat, que passarà a anomenar-se El Rebost del Pla, constarà d'una nau de 900 metres quadrats amb onze parades d'aliments de Lleida amb denominació d'origen. També disposarà d'una àrea de 300 metres quadrats per a un bar-restaurant, un espai central per a conferències o activitats artístiques i un altell per a l'àrea de gestió, al que s'accedirà pel carrer Sant Martí. Els clients podran entrar a l'edifici per aquest carrer o per la plaça dels Gramàtics.
La Paeria preveu començar les obres després de l'estiu, segons el mateix diari. Els primers treballs, amb un pressupost de 300.000 euros finançats pel Ministeri de Cultura, consistiran en la consolidació de l'estructura i la reforma de la coberta. A més, s'eliminaran humitats i es taparan obertures de les façanes.
dissabte, 19 de juny del 2010
Comença l'estiu
La plaça del Seminari comença a congregar immigrants subsaharians que busquen feina a la campanya de la fruita. Segons publica el diari Segre, dormen al ras damunt de cartrons, enmig de les seves maletes i roba estesa en valles d'obra. Com es pot acceptar aquesta situació?
La Plataforma del Pla de l'Aigua ha constatat un increment en el lloguer de llits en pisos en els que ja viuen immigrants. La crisi afecta tothom, especialment els que menys tenen. Els que arriben sense res comencen dormint al carrer, però en quant tenen una mica de diners altres immigrants els relloguen un matalàs en pisos del Centre Històric o altres barris.
A tot això, l'Ajuntament de Lleida anuncia que a finals d'aquest mes el pla d'acollida a temporers. Per sort, altres entitats benèfiques també s'impliquen. Càritas estrenarà enguany un servei de bugaderia de forma experimental.
La Plataforma del Pla de l'Aigua ha constatat un increment en el lloguer de llits en pisos en els que ja viuen immigrants. La crisi afecta tothom, especialment els que menys tenen. Els que arriben sense res comencen dormint al carrer, però en quant tenen una mica de diners altres immigrants els relloguen un matalàs en pisos del Centre Històric o altres barris.
A tot això, l'Ajuntament de Lleida anuncia que a finals d'aquest mes el pla d'acollida a temporers. Per sort, altres entitats benèfiques també s'impliquen. Càritas estrenarà enguany un servei de bugaderia de forma experimental.
dimarts, 15 de juny del 2010
Nou impuls al Mercat del Pla
L'Ajuntament de Lleida i l'empresa pública estatal Mercasa han firmat un conveni per col·laborar en la millora i reforma dels mercats municipals. La primera actuació prevista complirà una de les principals reivindicacions de la Plataforma: l'obertura del Mercat del Pla, tancat des de fa set anys. El president de Mercasa, Ignacio Cruz, ha explicat que les noves instal·lacions potenciaran la venda de productes amb denominació d'origen de primera qualitat i tindran molt en compte el turisme per la seua ubicació, en ple Centre Històric. "El mercat no donarà tant un servei al barri, com a tota la ciutat. Volem que sigui un referent per a la gastronomia i un centre d'atracció molt important per al turisme", ha afirmat.
El primer pas serà realitzar un estudi de viabilitat. Posteriorment, Mercasa també col·laborarà en el disseny del mercat, en la recerca de finançament i en l'assessorament de la seua gestió. En aquest sentit, l'alcalde ha assegurat que ja s'està redactant el projecte executiu per licitar la reforma de l'edifici, que es portarà a terme aviat gràcies a la subvenció de 300.000 euros que ha concedit el ministeri de Cultura. Un finançament que també marcarà la data de reobertura, segons Àngel Ros.
La rehabilitació del Mercat del Pla ha estat aturada a causa de la dificultat de trobar empreses que vulguin invertir en el projecte. La primera concessionària del mercat, la firma Construccions Riera, va abandonar la reforma i gestió del projecte al 2008 perquè no podia afrontar el compromís.
Esperem que aquest cop el projecte tiri endavant!
El primer pas serà realitzar un estudi de viabilitat. Posteriorment, Mercasa també col·laborarà en el disseny del mercat, en la recerca de finançament i en l'assessorament de la seua gestió. En aquest sentit, l'alcalde ha assegurat que ja s'està redactant el projecte executiu per licitar la reforma de l'edifici, que es portarà a terme aviat gràcies a la subvenció de 300.000 euros que ha concedit el ministeri de Cultura. Un finançament que també marcarà la data de reobertura, segons Àngel Ros.
La rehabilitació del Mercat del Pla ha estat aturada a causa de la dificultat de trobar empreses que vulguin invertir en el projecte. La primera concessionària del mercat, la firma Construccions Riera, va abandonar la reforma i gestió del projecte al 2008 perquè no podia afrontar el compromís.
Esperem que aquest cop el projecte tiri endavant!
dijous, 10 de juny del 2010
La Policia local precinta un prostíbul a Gairoles
La Unitat de Policia Administrativa de la Guàrdia Urbana de Lleida (Unipa) ha precintat un prostíbul il·legal ubicat al número 19 del carrer Gairoles en una espectacular batuda. A les cinc de la tarda, quatre agents d'aquesta unitat de paisà de la policia local van entrar en aquest habitatge del Centre Històric i van trobar el que sospitaven: un prostíbul il·legal que incomplia les mínimes normes d'higiene. Segons publica el diari Segre, l'habitatge té cinc habitacions, on les dones practicaven la prostitució. Només hi havia un lavabo (la normativa sobre el sector obliga a tindre'n un per habitació). A més, el pis comptava amb diverses neveres plenes de begudes de què podien disposar els clients.
Al local hi havia unes quaranta persones, de les quals una trentena eren clients i onze, les prostitutes. Els agents de l'Unipa van procedir primer a la identificació dels clients. Alguns van ser escorcollats a l'exterior del local, davant de l'atenta mirada dels veïns. Ningú va ser detingut. Després, els agents de la Guàrdia Urbana van identificar les noies. Els van sol·licitar la documentació per comprovar que tenien els papers en regla. Totes eren d'origen estranger (magrebines i subsaharianes) i d'edats compreses entre els 30 i els 40 anys. Segons sembla, cap de les noies tenia causes pendents, de manera que van quedar en llibertat. Finalment, els agents van procedir al precintament del local. Hi van col·locar un cadenat per evitar així que l'habitatge pugui tornar a ser utilitzat com a prostíbul.
L'actuació s'emmarca dins de la campanya dels agents d'aquesta unitat de la Guàrdia Urbana per detectar pisos del Barri Històric on s'exerceix la prostitució sense les mínimes condicions de salubritat i sense tindre llicència per a aquesta activitat, tal com han denunciat la Plataforma i altres col·lectius veïnals en nombroses ocasions.
Al local hi havia unes quaranta persones, de les quals una trentena eren clients i onze, les prostitutes. Els agents de l'Unipa van procedir primer a la identificació dels clients. Alguns van ser escorcollats a l'exterior del local, davant de l'atenta mirada dels veïns. Ningú va ser detingut. Després, els agents de la Guàrdia Urbana van identificar les noies. Els van sol·licitar la documentació per comprovar que tenien els papers en regla. Totes eren d'origen estranger (magrebines i subsaharianes) i d'edats compreses entre els 30 i els 40 anys. Segons sembla, cap de les noies tenia causes pendents, de manera que van quedar en llibertat. Finalment, els agents van procedir al precintament del local. Hi van col·locar un cadenat per evitar així que l'habitatge pugui tornar a ser utilitzat com a prostíbul.
L'actuació s'emmarca dins de la campanya dels agents d'aquesta unitat de la Guàrdia Urbana per detectar pisos del Barri Històric on s'exerceix la prostitució sense les mínimes condicions de salubritat i sense tindre llicència per a aquesta activitat, tal com han denunciat la Plataforma i altres col·lectius veïnals en nombroses ocasions.
diumenge, 6 de juny del 2010
Més Urbana, si us plau!
La Plataforma del Pla de l'Aigua demanarà una reunió amb la regidora de Seguretat, Sara Mestres, i l'intendent de la Guàrdia Urbana, després de les queixes rebudes per part de veïns del barri, que asseguren que quan truquen als agents per algun incident no reben una resposta adequada. Així ho recollia aquest dissabte el diari Segre.
La Plataforma ha detectat moltes queixes en aquest sentit i, a partir d'ara, farà una relació de totes les denúncies que els fan els veïns. Esperem que la reunió amb la Urbana serveixi per millorar i estrènyer la relació entre la plataforma i els agents, com la bona sintonia que tenim amb els Mossos d'Esquadra.
Mentre, l'associació de veïns de Jaume I ha reclamat a la Paeria que faci un llistat de totes les cases pastera que hi ha al barri, ja que durant els últims mesos aquestes han augmentat. L'entitat ha detectat un augment de prostitució, tant en pisos com al carrer.
La Plataforma ha detectat moltes queixes en aquest sentit i, a partir d'ara, farà una relació de totes les denúncies que els fan els veïns. Esperem que la reunió amb la Urbana serveixi per millorar i estrènyer la relació entre la plataforma i els agents, com la bona sintonia que tenim amb els Mossos d'Esquadra.
Mentre, l'associació de veïns de Jaume I ha reclamat a la Paeria que faci un llistat de totes les cases pastera que hi ha al barri, ja que durant els últims mesos aquestes han augmentat. L'entitat ha detectat un augment de prostitució, tant en pisos com al carrer.
divendres, 4 de juny del 2010
Batuda a la plaça Cervantes
Efectius dels Mossos d'Esquadra, de la Policia Nacional i de la Guàrdia Urbana de Lleida han realitzat aquest dijous una batuda al Centre Històric per identificar immigrants sense papers. Concretament, als voltants de la plaça Cervantes. A les vuit del vespre, els agents van agrupar mig centenar d'estrangers. Els van col·locar al costat d'una paret mentre un per un els escorcollaven i comprovaven si tenien els papers en regla. Segons publica el diari Segre, els agents van trobar diverses dosis de substàncies estupefaents. Alguns estrangers van ser traslladats a la comissaria de la Policia Nacional per comprovar que la documentació que van aportar fos real. A més, els efectius dels Mossos d'Esquadra van assegurar-se que els identificats no tinguessin antecedents, a la recerca de fugitius de la justícia. La Guàrdia Urbana va tallar els accessos a la plaça Cervantes per facilitar la batuda. A les deu de la nit va finalitzar el dispositiu policial.
El darrer control d'estrangers al barri va tenir lloc a l'abril al carrer Tallada.
El darrer control d'estrangers al barri va tenir lloc a l'abril al carrer Tallada.
dimecres, 2 de juny del 2010
Llum verda a la remodelació de la plaça del Dipòsit
La junta de govern de l'Ajuntament de Lleida ha aprovat la remodelació de la plaça del Dipòsit, al Centre Històric. El projecte preveu ampliar l'espai per als vianants i instal·lar-hi paviment reflector, que dibuixarà el perímetre de l'antic dipòsit d'aigua que hi ha al subsòl i permetrà identificar els 25 pilars del dipòsit. També captarà la llum solar durant el dia per projectar-la durant la nit.
El pressupost dels treballs suma 622.911 euros. L'actuació inclou la reurbanització de la plaça i del contigu carrer Múrcia, que passarà a tenir la calçada i la vorera al mateix nivell. Una barana separarà la plaça d'aquest carrer, que està en un nivell més baix. La Paeria preveu licitar aquesta obra "pròximament" perquè les obres puguin començar a l'estiu. La remodelació també suposarà l'eliminació dels aparcaments de l'entorn de la plaça, com ja ha passat al carrer Sant Carles, malgrat les queixes dels veïns. El disseny original de la plaça del Dipòsit data del segle XVIII i ara acull una de les seus del Museu de l'Aigua.
* La nova plaça del Dipòsit prioritzarà els vianants(ADN, 2-6-10)
* Refaran la plaça del Dipòsit (Bon Dia, 2-6-10)
Contra els bars il·legals
D'altra banda, la Paeria demanarà al jutjat contenciós administratiu de Lleida que actuï contra els pisos que funcionen com a bars il·legals al Barri Antic, després de la denúncia reiterada de la Plataforma per a la Dignificació del Pla de l'Aigua. El tinent d'alcalde i regidor de barri, Josep Presseguer, ha explicat a Ràdio Lleida que l'Ajuntament ja treballa conjuntament amb la fiscalia per demanar prou proves contra aquest tipus de locals, on es venen begudes, menjar i drogues.
Tot i això, Presseguer continua qüestionant la veu dels veïns a l'assegurar que els locals il·legals "són menys" de la quarantena que ha pogut constatar la Plataforma.
El pressupost dels treballs suma 622.911 euros. L'actuació inclou la reurbanització de la plaça i del contigu carrer Múrcia, que passarà a tenir la calçada i la vorera al mateix nivell. Una barana separarà la plaça d'aquest carrer, que està en un nivell més baix. La Paeria preveu licitar aquesta obra "pròximament" perquè les obres puguin començar a l'estiu. La remodelació també suposarà l'eliminació dels aparcaments de l'entorn de la plaça, com ja ha passat al carrer Sant Carles, malgrat les queixes dels veïns. El disseny original de la plaça del Dipòsit data del segle XVIII i ara acull una de les seus del Museu de l'Aigua.
* La nova plaça del Dipòsit prioritzarà els vianants(ADN, 2-6-10)
* Refaran la plaça del Dipòsit (Bon Dia, 2-6-10)
Contra els bars il·legals
D'altra banda, la Paeria demanarà al jutjat contenciós administratiu de Lleida que actuï contra els pisos que funcionen com a bars il·legals al Barri Antic, després de la denúncia reiterada de la Plataforma per a la Dignificació del Pla de l'Aigua. El tinent d'alcalde i regidor de barri, Josep Presseguer, ha explicat a Ràdio Lleida que l'Ajuntament ja treballa conjuntament amb la fiscalia per demanar prou proves contra aquest tipus de locals, on es venen begudes, menjar i drogues.
Tot i això, Presseguer continua qüestionant la veu dels veïns a l'assegurar que els locals il·legals "són menys" de la quarantena que ha pogut constatar la Plataforma.
dimarts, 25 de maig del 2010
El pis més barat de Lleida, a Cavallers
El pis en venda més barat de la ciutat de Lleida es troba al carrer Cavallers, segons publica avui el diari gratuït ADN.
* Portada. El pis més barat de Lleida: 13.500 euros (ADN, 25-5-10)
* L'habitatge més barat de Lleida: un pis de 13.500 euros al carrer Cavallers (ADN, 25-5-10)
* Portada. El pis més barat de Lleida: 13.500 euros (ADN, 25-5-10)
* L'habitatge més barat de Lleida: un pis de 13.500 euros al carrer Cavallers (ADN, 25-5-10)
divendres, 21 de maig del 2010
Falten comerços al barri
El Centre Històric compta des d'aquesta setmana amb dos noves botigues d'alimentació, les primeres en molts anys que obren portes al barri a iniciativa de veïns locals i no d'immigrants. L'associació de veïns de Jaume I el Conqueridor demana incentius per afavorir l'obertura de més establiments d'aquest tipus.
* Jaume I exigeix més ajudes perquè s'hi obrin comerços (ADN, 21-5-10)
* Jaume I exigeix més ajudes perquè s'hi obrin comerços (ADN, 21-5-10)
dimarts, 18 de maig del 2010
La Plataforma referma els seus objectius en el 1r aniversari
La Plataforma per a la Dignificació del Pla de l’Aigua compleix un any. Malgrat els nostres esforços perquè els polítics escoltin la veu del Centre Històric de Lleida, a molts encara els costa afrontar la realitat. Prefereixen negar-la, ocultar-la als ulls dels ciutadans i, d’aquesta manera, confirmar aquella dita que diu: tot allò que no és veu, no existeix.
El Centre Històric fa anys que se sent oblidat. Oblidat per la lliure proliferació de prostíbuls on gairebé 250 dones ofereixen cada dia els seus serveis a clients que pertorben la pau dels veïns. Oblidat per la inacció de les autoritats envers els més de 40 bars il·legals denunciats a la zona per comerciants i veïns. Oblidat per no haver-se evitat la generació del mercat de droga que abasteix una part de Catalunya, Andorra i el Sud de França. Oblidat per aquells que deixen perdre una gran oportunitat de recuperar una de les zones més emblemàtiques de la ciutat amb la pluja de milions del pla de barris. I oblidat per aquells ciutadans a qui ja els hi va bé que el barri es podreixi perquè “mentre estiguin tots allí, a nosaltres no ens afectarà”.
En els darrers mesos, hem iniciat una nova etapa de relació amb la Paeria basada en el diàleg i la col·laboració. Aquest nou clima d’entesa no comporta, però, donar-li carta blanca, ni deixar de fer memòria de com s’han desenvolupat els esdeveniments. Des del primer moment, la Plataforma es va posar a disposició de l’Ajuntament i de les associacions de veïns per col·laborar en la resolució de tots aquests problemes. Però alguns hi van voler veure falses conspiracions. La por de perdre el control sobre una zona de la ciutat que fins al moment havia estat tutelada per un sistema associatiu majoritàriament clientelar va causar un cert nerviosisme als passadissos de la Paeria. El que més ens dol és que es va instaurar la llei del silenci en segons quins ambients; persones que en privat ens donaven suport, però que no s’atrevien a fer-ho en públic. En definitiva, un gran i trist error. Aquesta actitud va abocar la Plataforma a utilitzar l’única arma de la que disposava i disposa: la VERITAT. I sembla ser que la VERITAT comença a imposar-se a aquells que la temen.
Des de la Plataforma volem agrair el suport i l’acompanyament que hem rebut de les principals entitats cíviques i culturals de Lleida. Volem destacar la gran professionalitat dels mitjans de comunicació de la ciutat, les corresponsalies i agències, ja que els veïns del barri només disposem d’Internet com a altaveu per a les nostres reivindicacions i sense ells l’empresa encara hagués estat encara més difícil. Valorem l’acompanyament rebut per la unitat de proximitat dels Mossos d’Esquadra, que en tot moment ha assessorat els veïns a l’hora d’enfocar la complexa situació que estem vivint. També agraïm a ERC, CIU, ICV i PP, pel fet d’escoltar les nostres reivindicacions i de proposar alternatives a la situació del barri. I, per últim, a tots aquells regidors de l’equip de govern i funcionaris de l’Ajuntament que han fet i estan fent tots els possibles per redreçar la situació.
És hora de passar pàgina a tots els malentesos que hagin pogut existir. Ara toca treballar amb determinació per la recuperació del Centre Històric. No ho negarem pas, s’han fet i s’estan fet coses a nivell urbanístic, però queda el més difícil: solucionar els problemes socials del barri. Aquesta no és una empresa exclusiva de l’alcalde ni de l’Ajuntament. És un repte que obliga tota la ciutadania de Lleida. Estarem expectants. No volem medalles, ni subvencions, ni reconeixements públics. Això ho deixem per altres. El que pretenem és molt simple: tornar la Dignitat al nostre barri.
Bon Dia (18-5-2010)
diumenge, 16 de maig del 2010
No pot ser!
El diari Segre publica avui, entre les seves notícies de successos, dos nous episodis violents al Centre Històric. D'una banda, tres persones es van veure implicades ahir en una baralla al carrer Tallada en què un home va resultar ferit. Segons el rotatiu, la discussió va començar per un assumpte de drogues. Una ambulància va atendre la persona ferida, mentre els dos altres implicats van fugir.
L'altre cas ha tingut lloc al carrer Cavallers, on un home va intentar agredir una dona als voltants de les set de la tarda.
L'altre cas ha tingut lloc al carrer Cavallers, on un home va intentar agredir una dona als voltants de les set de la tarda.
dilluns, 10 de maig del 2010
Carta d'un veí del Centre Històric
Des de la Plataforma volem fer d'altaveu de les diferents opinions sobre el nostre barri, respectant la pluralitat i la llibertat de pensament. Recollim la carta d'un veí del Centre Històric publicada avui al diari Segre:
"Només qui dorm i qui es lleva al Centre Històric sap realment el que passa en aquest barri. Això sí, tothom en pot parlar, opinar, demanar i proposar coses, encara que visquin a Ciutat Jardí, Cappont, Balàfia o els Alamus... per posar alguns exemples.
Els veïns i les veïnes d'aquest indret de Lleida estem cansats que una sèrie de persones, en nom del Barri Antic, ens prenguin la paraula i facin creure a la resta de la societat lleidatana que el futur del Centre Històric passa per aplicar allò que ells diuen. L'enèsim capítol d'aquest tipus d'actitud l'hem viscut amb el Roser. Un reduït grup de manifestants vol fer creure al món que ha estat un error reconvertir l'edifici en un parador, ja que 'aquest es quedarà sense ànima'. I ho diuen pensant únicament en els seus interessos, que són els partidistes i els polítics, ja que es tracta d'un grup polític que l'única proposta que li hem conegut en deu anys és la de deixar que l'edifici del Roser caigui a trossos. 'Sense ànima', senyors i senyores de la CUP, ens quedarem els veïns del Centre Històric si ningú inverteix al barri. ¿Per què no pregunten als comerciants i restauradors de la zona si estan contents amb la renovació del Roser? ¿O per què no parlen amb els veïns que d'aquí a pocs dies veuran com turistes 'educats' i 'amb un alt nivell adquisitiu' es passegen pel Centre Històric i venen a Lleida a deixar-hi riqueses? Doncs ja els anticipo la resposta: n'estan encantats de la vida.
Senyors de la CUP, vendre que el Roser ha de passar a ser un edifici obert a tothom i que potenciï els valors, bla bla bla... és un discurs molt bonic, però els recordo que quan el Roser estava a disposició de la ciutat per organitzar-hi activitats, només l'utilitzaven quatre veïns del Barri Antic... A vostès no els hi vam veure mai. Queda molt guai manifestar-se per defensar un edifici que antigament va tenir la seva història, però algú de vostès em podria dir d'on trauríem els 15 milions d'euros que costa restaurar-lo. Potser, si haguessin dedicat més energies a buscar la fórmula de finançament en comptes d'empastifar-nos el Centre Històric amb cartells, hauríem acabat abans."
"Només qui dorm i qui es lleva al Centre Històric sap realment el que passa en aquest barri. Això sí, tothom en pot parlar, opinar, demanar i proposar coses, encara que visquin a Ciutat Jardí, Cappont, Balàfia o els Alamus... per posar alguns exemples.
Els veïns i les veïnes d'aquest indret de Lleida estem cansats que una sèrie de persones, en nom del Barri Antic, ens prenguin la paraula i facin creure a la resta de la societat lleidatana que el futur del Centre Històric passa per aplicar allò que ells diuen. L'enèsim capítol d'aquest tipus d'actitud l'hem viscut amb el Roser. Un reduït grup de manifestants vol fer creure al món que ha estat un error reconvertir l'edifici en un parador, ja que 'aquest es quedarà sense ànima'. I ho diuen pensant únicament en els seus interessos, que són els partidistes i els polítics, ja que es tracta d'un grup polític que l'única proposta que li hem conegut en deu anys és la de deixar que l'edifici del Roser caigui a trossos. 'Sense ànima', senyors i senyores de la CUP, ens quedarem els veïns del Centre Històric si ningú inverteix al barri. ¿Per què no pregunten als comerciants i restauradors de la zona si estan contents amb la renovació del Roser? ¿O per què no parlen amb els veïns que d'aquí a pocs dies veuran com turistes 'educats' i 'amb un alt nivell adquisitiu' es passegen pel Centre Històric i venen a Lleida a deixar-hi riqueses? Doncs ja els anticipo la resposta: n'estan encantats de la vida.
Senyors de la CUP, vendre que el Roser ha de passar a ser un edifici obert a tothom i que potenciï els valors, bla bla bla... és un discurs molt bonic, però els recordo que quan el Roser estava a disposició de la ciutat per organitzar-hi activitats, només l'utilitzaven quatre veïns del Barri Antic... A vostès no els hi vam veure mai. Queda molt guai manifestar-se per defensar un edifici que antigament va tenir la seva història, però algú de vostès em podria dir d'on trauríem els 15 milions d'euros que costa restaurar-lo. Potser, si haguessin dedicat més energies a buscar la fórmula de finançament en comptes d'empastifar-nos el Centre Històric amb cartells, hauríem acabat abans."
dimecres, 5 de maig del 2010
La reforma del Mercat del Pla continua encallada
La conselleria de Cultura ha demanat formalment a l'Ajuntament de Lleida un informe que detalli les intervencions de conservació i restauració del Mercat del Pla, així com els seus futurs usos. Segons publica el diari La Mañana, és la resposta a una petició del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). La seva portaveu, Montse Bergés, ha recordat que van demanar la intervenció del Govern català després que el govern municipal encara no hagi respost una sol·licitud del mateix tipus que va ser tramitada al 2008.
ERC insisteix en la seva preocupació pel futur de l'edifici modernista, ja que el projecte de reforma "encara es troba en fase de redacció". El grup municipal proposa finançar les obres amb 1.400.000 euros del Pla de Barris previstos per a un centre cultural als antics blocs del Seminari, que finalment no es realitzarà. Bergés també ha criticat que la Paeria no hagi inclós aquest projecte a l'anomenat Pla Zapatero.
De la seua banda, l'alcalde ha respost a la portaveu d'ERC que hauria pogut endegar la reforma del Mercat durant els quatre anys que va ser regidora de Comerç. L'actual responsable d'aquest àmbit, la socialista Dolors Arderiu, ha assegurat que les obres de reforma es licitaran en els propers mesos, "ja que la Paeria disposa del projecte i la subvenció", sense especificar la quantitat econòmica.
Des de la Plataforma ens preguntem: quan es materialitzaran les eternes promeses?
Polèmica entre Paeria i ERC pel Mercat del Pla (Bon Dia, 5-5-2010)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)