La Plataforma Veïnal per a la Dignificació del Pla de l’Aigua demanarà a l’Ajuntament de Lleida l’habilitació de les càmeres de seguretat existents al Centre Històric i la instal•lació de noves. Els veïns creuen que seria una bona ajuda per reduir la sensació d’inseguretat al barri, ja que a ciutats amb problemes similars, com ara Barcelona, aquesta vigilància ha millorat la situació de zones com Ciutat Vella o el Raval.
Per aquest motiu, la Plataforma del Pla de l’Aigua sol•licitarà la setmana vinent una entrevista amb el regidor de zona, Josep Presseguer; la regidora de Mobilitat, Via Pública i Seguretat, Sara Mestres; i la regidora de Drets Civils, Immigració i Cooperació, Rosa Ball, per valorar la situació que pateix el Centre Històric. Tot i que s’ha incrementat la presència de la Guàrdia Urbana, la sensació d’inseguretat no ha disminuït i els episodis de violència i baralles al carrer s’estan reproduint amb massa freqüència.
La Plataforma també demanarà informació sobre quines accions socials s’estan duent al barri. Els veïns consideren indispensable la implementació urgent d’un Pla de Desenvolupament Comunitari pactat amb els diversos actors socials del barri, que inclogui la contractació de mediadors dels països d’origen dels immigrants que viuen o que han fan fet del barri el seu “refugi”, perquè ajudin a evitar els problemes de convivència que s’estan produint. L’objectiu és que la presència policial es complementi amb mesures de caire educatiu, ja que alguns veïns han fet arribar a la Plataforma queixes per actituds de falta de respecte.
Intenten estrangular un urbà
Bona prova del clima d'inseguretat que es viu al barri és l'intent d'estrangular un agent de la Guàrdia Urbana al carrer Veguer de Carcassona. Segons publica el diari Segre, divendres a la matinada la policia local va detenir un home de 36 anys i de nacionalitat maliana acusat de colpejar una patrulla que va mirar d'intervenir en una discussió. Els fets es van produir a les 03.50 hores, quan segons sembla l'arrestat es discutia amb una prostituta per un servei sexual que havia sol·licitat. Després de rebre l'avís una patrulla de la policia local es va desplaçar al lloc de l'incident. Llavors, l'arrestat va agredir un dels agents, el va tirar a terra i el va agafar pel coll per intentar estrangular-lo. Per aquest motiu, els agents van procedir a la detenció de l'agressor, M.K., per un delicte d'atemptat contra els agents de l'autoritat. Després el van traslladar a la comissaria dels Mossos d'Esquadra.
divendres, 23 de juliol del 2010
dijous, 22 de juliol del 2010
Menys temporers en situació irregular
L'Oficina Única d'Atenció al Temporer, ubicada al Centre Històric, va atendre durant la setmana passada una mitjana de 36 persones cada dia, cinc menys que la setmana anterior, amb 41 atencions diàries. Segons publica el diari Segre, la Paeria valora positivament aquesta baixada de la demanda en ple centre de la campanya. Fonts municipals apunten que aquest any han vingut a Lleida un 30% menys de temporers indocumentats. L'any passat van ser el 50%, mentre que aquest any s'han reduït al 20%, cosa que els facilita la tasca de trobar feina o de canviar de ciutat a la recerca d'un lloc de treball.
L'Oficina Única d'Atenció, ubicada a l'antic mercat de Santa Teresa (carrer Obradors) i coordinada per la Paeria, compta amb la col·laboració de diverses entitats socials de la ciutat com Càritas, Creu Roja, ADRA, Lleida Solidària-MPDL, Esclat i Arrels-Sant Ignasi, a més de la Generalitat de Catalunya. Els serveis que s'ofereixen durant aquesta campanya són el repartiment d'aliments, la consigna, l'armari de la roba, dutxes, suport a l'atenció sanitària i, com a novetat aquest any, servei de bugaderia, així com informació per trobar feina.
Entre els serveis més demandats, segons les dades de la Paeria, hi ha les dutxes, amb 88 serveis diaris, i l'armari de la roba, amb 338 serveis totals des que va començar la campanya el 25 de juny. Un total de 52 persones han fet ús de la perruqueria, que funciona dos vegades per setmana. Així mateix, 92 temporers han usat la bugaderia.
D'entre tots els usuaris, un 96% són homes. Pel que fa a l'origen, la majoria provenen de Mali (30%), Senegal (14%), Marroc (12%), Algèria (6%), Mauritània (5,4%) i l'Índia (4,9%), que per primera vegada desbanca Romania en el rànquing d'immigrants que arriben a Lleida a l'estiu a la recerca de feina.
L'Oficina Única d'Atenció, ubicada a l'antic mercat de Santa Teresa (carrer Obradors) i coordinada per la Paeria, compta amb la col·laboració de diverses entitats socials de la ciutat com Càritas, Creu Roja, ADRA, Lleida Solidària-MPDL, Esclat i Arrels-Sant Ignasi, a més de la Generalitat de Catalunya. Els serveis que s'ofereixen durant aquesta campanya són el repartiment d'aliments, la consigna, l'armari de la roba, dutxes, suport a l'atenció sanitària i, com a novetat aquest any, servei de bugaderia, així com informació per trobar feina.
Entre els serveis més demandats, segons les dades de la Paeria, hi ha les dutxes, amb 88 serveis diaris, i l'armari de la roba, amb 338 serveis totals des que va començar la campanya el 25 de juny. Un total de 52 persones han fet ús de la perruqueria, que funciona dos vegades per setmana. Així mateix, 92 temporers han usat la bugaderia.
D'entre tots els usuaris, un 96% són homes. Pel que fa a l'origen, la majoria provenen de Mali (30%), Senegal (14%), Marroc (12%), Algèria (6%), Mauritània (5,4%) i l'Índia (4,9%), que per primera vegada desbanca Romania en el rànquing d'immigrants que arriben a Lleida a l'estiu a la recerca de feina.
Espectacular detenció al carrer Cavallers
Els carrers del Centre Històric van ser dimarts l'escenari d'una espectacular persecució i detenció d'un presumpte traficant de drogues. Segons va informar la Guàrdia Urbana, els fets van tindre lloc a les dotze del migdia, quan els agents van veure dos persones que entraven en un edifici del carrer Boters i intercanviaven diners per droga. Els agents van identificar com a presumpte venedor Y.B., de 26 anys i natural d'Algèria, que va escopir dos embolcalls de plàstic que contenien heroïna en pols. Llavors, l'home va clavar una espenta a un dels agents, que va caure a terra, i va fugir corrent. Tres agents dels Mossos de paisà se'n van adonar i es van unir a la persecució. Finalment, van detenir el sospitós al carrer Cavallers davant de la mirada de veïns i vianants.
dimecres, 14 de juliol del 2010
Agressió a Tallada
La Guàrdia Urbana ha detingut un home per haver entrat, presumptament per la força, en una casa del Barri Antic i agredir-ne la inquilina. Els fets van tenir lloc al número 22 del carrer Tallada quan un jove de 31 anys va començar a colpejar la porta d'un pis preguntant insistentment per una persona que creia que hi vivia. Però res més lluny de la realitat. A l'habitatge només hi resideix una noia, de nacionalitat nigeriana, que es va veure sorpresa per un desconegut que colpejava la seua porta amb una porra. Per aquest motiu, va alertar la policia local a través d'una trucada. Mentre els agents es desplaçaven al lloc de l'incident, l'home va aconseguir rebentar la porta i entrar al pis. S'ha de destacar que va clavar diversos cops a la porta fins que aquesta va cedir. A l'interior va buscar la persona que volia localitzar però al no trobar-la va començar a colpejar la inquilina.
Els agents han detingut G.F., de 31 anys, natural de Ghana i veí d'Alcarràs, per un presumpte delicte de violació de domicili i dos faltes de danys. El van traslladar a la comissaria dels Mossos, on ahir va prestar declaració i possiblement avui passarà a disposició judicial. El delicte de violació de domicili està castigat amb penes de presó que van entre els sis mesos i els dos anys.
Els agents han detingut G.F., de 31 anys, natural de Ghana i veí d'Alcarràs, per un presumpte delicte de violació de domicili i dos faltes de danys. El van traslladar a la comissaria dels Mossos, on ahir va prestar declaració i possiblement avui passarà a disposició judicial. El delicte de violació de domicili està castigat amb penes de presó que van entre els sis mesos i els dos anys.
dimarts, 13 de juliol del 2010
La majoria d'inspeccions d'edificis, al Centre Històric
L'Ajuntament de Lleida ha detectat deficiències en 9 de cada 10 edificis inspeccionats entre els anys 2006 i 2010 (217 de 242) i un 8 per cent han estat declarats en ruïna (21). La majoria dels immobles inspeccionats són al Centre Històric, segons publica avui el diari Segre. Gairebé un terç dels 57 edificis que es preveu inspeccionar en el que queda d'any i el 2011 són a l'Eix Comercial o el seu entorn immediat. Per exemple, dos edificis al carrer Major, tres al Carme, tres a Magdalena, cinc a Democràcia, sis a la travessera del Carme, dos a Sant Antoni, dos a Sant Joan/Francesc Macià, dos a la plaça de la Sal, dos a Caldereries i un a Correu Vell. No obstant, també es preveuen revisions al carrer Múrcia (cinc cases), Sant Martí, Cavallers, Sant Carles, Tallada, Assalt, Lluís Besa, plaça dels Gramàtics, Canonge González, Ballester i Governador Montcada, entre altres. De les inspeccions actuals, la majoria també són al Barri Antic, encara que també se'n fan a edificis de les avingudes Catalunya i Prat de la Riba i als carrers Anselm Clavé, Teuleries o Llitera.
Un centenar de les ordres de rehabilitació encara estan pendents d'execució per part dels propietaris dels edificis, malgrat que setanta són dins del termini concedit per l'ajuntament. Deu han esgotat el termini, quinze estan pendents d'un informe i en cinc casos més hi podria haver declaració de ruïna. Així mateix, 84 obres de rehabilitació estan acabades i 33 més estan en execució. Les deficiències detectades acostumen a ser problemes en façanes i cobertes o bé afecten l'estat general de l'immoble.
La tinent d'alcalde responsable d'Urbanisme, Marta Camps, va afirmar que d'aquesta manera tenen "un diagnòstic real de l'estat dels edificis del Centre Històric i se'n pot fer un seguiment perquè no empitjori" la situació. En els casos més urgents, en què els edificis han de ser enderrocats perquè hi ha risc d'esfondrament, el consistori assumeix l'obra subsidiàriament i després envia la factura al propietari.
Un centenar de les ordres de rehabilitació encara estan pendents d'execució per part dels propietaris dels edificis, malgrat que setanta són dins del termini concedit per l'ajuntament. Deu han esgotat el termini, quinze estan pendents d'un informe i en cinc casos més hi podria haver declaració de ruïna. Així mateix, 84 obres de rehabilitació estan acabades i 33 més estan en execució. Les deficiències detectades acostumen a ser problemes en façanes i cobertes o bé afecten l'estat general de l'immoble.
La tinent d'alcalde responsable d'Urbanisme, Marta Camps, va afirmar que d'aquesta manera tenen "un diagnòstic real de l'estat dels edificis del Centre Històric i se'n pot fer un seguiment perquè no empitjori" la situació. En els casos més urgents, en què els edificis han de ser enderrocats perquè hi ha risc d'esfondrament, el consistori assumeix l'obra subsidiàriament i després envia la factura al propietari.
dimecres, 7 de juliol del 2010
ERC demana una reunió urgent pels problemes del Barri Antic
El Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a l'Ajuntament de Lleida ha demanat avui per escrit a l’alcalde, Àngel Ros, una reunió amb caràcter d’urgència davant l'augment dels problemes de convivència que s’està registrant al Centre Històric en les últimes setmanes. ERCE sol·licita que en aquesta trobada també intervinguin el regidor de barri, Josep Presseguer, i les regidores de Seguretat i Cohesió Social, Sara Mestre i Rosa Ball, respectivament, perquè expliquin les actuacions que s’estan portant a terme, així com les accions preventives previstes per afrontar, un any més, l’arribada de persones "sense sostre" i "sense feina".
La portaveu d’Esquerra, Montse Bergés, creu que aquesta reunió "és necessària" per tal d’evitar un degoteig de desagradables notícies sobre el Centre Històric a través de la premsa. L’objectiu d’aquesta "cimera informativa i de prevenció" ha de ser, segons ERC, "buscar solucions urgents i evitar que la bola de problemes del Centre Històric es faci més gran". En aquest sentit, Bergés proposa "treballar colze a colze amb el veïnat i el govern municipal per afrontar aquesta greu dificultat, ja sigui a través d’una taula de treball o de les corresponents comissions".
La portaveu d’Esquerra, Montse Bergés, creu que aquesta reunió "és necessària" per tal d’evitar un degoteig de desagradables notícies sobre el Centre Històric a través de la premsa. L’objectiu d’aquesta "cimera informativa i de prevenció" ha de ser, segons ERC, "buscar solucions urgents i evitar que la bola de problemes del Centre Històric es faci més gran". En aquest sentit, Bergés proposa "treballar colze a colze amb el veïnat i el govern municipal per afrontar aquesta greu dificultat, ja sigui a través d’una taula de treball o de les corresponents comissions".
Cinquanta 'pisos pastera' al barri
El Centre Històric aplega una cinquantena de pisos que funcionen com a restaurants i bars il·legals, segons publica avui el diari Segre. A més, en molts s'hi lloguen llits per hores a sense sostre. "Són el que es coneix com a pisos amb llits calents, on per un preu mínim, que va dels 5 euros la nit als 100 o 150 al mes, pots usar un llit durant unes hores cada dia, rentar-t'hi si hi ha aigua i deixar-hi el teu equipatge", ha explicat la propietària d'un bar del barri. Una copa (un cubata) costa entre quatre i sis euros. Una cervesa, dos euros. A més, s'hi ofereix menjar, dones, droga i s'hi organitzen timbes il·legals.
La plataforma del Pla de l'Aigua té controlats almenys 45 pisos on s'ofereixen aquests serveis en carrers com Boters, Múrcia, Tallada, Companyia o a la plaça del Dipòsit. "La situació s'ha descontrolat totalment. En molts d'aquests pisos, alguns dels quals són insalubres, hi dormen més de 20 persones en condicions d'amuntegament. Són pisos que lloguen catalans que no viuen al barri i molts d'aquests habitatges no passarien una inspecció de sanitat i dubto que alguns tinguin cèdula d'habitabilitat", explica una veïna que fa molts anys que està instal·lada al barri. En aquests pisos també s'hi venen alcohol i drogues. Els veïns denunciem que és "impossible" dormir a les nits, a causa de l'enrenou "que es forma als pisos i que moltes vegades finalitza en baralles, que es traslladen al carrer i que acaben a altes hores de la matinada". A més, els clients d'aquests pisos "orinen i fan les seues necessitats als carrers i portals del barri, a més de deambular borratxos".
Els propietaris de negocis al barri asseguren que és impossible competir amb aquests establiments. "Abans facturava entre 100 i 150 euros al dia, ara faig una caixa de 30 euros si tinc sort. És probable que passat l'estiu tanqui i, com jo, estem la majoria. Potser m'hauria de plantejar la possibilitat de tindre el meu propi bar a casa, almenys no pagaria impostos ni passaria inspeccions", assenyala una altra propietària d'un bar al mateix diari.
Tots els veïns coincideixen a assenyalar que per molt que truquin a la Guàrdia Urbana, el problema amb aquests pisos sobreocupats i que funcionen com a bars il·legals no se soluciona. "M'he cansat de trucar a la Urbana i mai hi fa res", critica una afectada. La mateixa veïna afirma que és impossible dormir durant les nits "a causa de la música, els crits i les baralles" i que molts dels clients d'aquests bars il·legals "orinen i vomiten als carrers i portals del barri". Fonts del cos policial han explicat en diverses ocasions que és "molt difícil" actuar legalment contra aquests pisos, al tractar-se de propietats privades.
Tant la Plataforma del Pla de l'Aigua com l'associació de veïns de Jaume I denunciem que la convivència al barri s'està fent "insostenible" i reclamem solucions "definitives i urgents" a l'Ajuntament de Lleida. Per la seua part, el tinent d'alcalde i regidor del barri, Josep Presseguer, va explicar que l'ajuntament de Lleida treballa amb la fiscalia per demanar proves contra aquests locals il·legals. Encara que els veïns afirmen que hi ha 50 bars il·legals al Barri Antic, Presseguer creu que són menys.
La plataforma del Pla de l'Aigua té controlats almenys 45 pisos on s'ofereixen aquests serveis en carrers com Boters, Múrcia, Tallada, Companyia o a la plaça del Dipòsit. "La situació s'ha descontrolat totalment. En molts d'aquests pisos, alguns dels quals són insalubres, hi dormen més de 20 persones en condicions d'amuntegament. Són pisos que lloguen catalans que no viuen al barri i molts d'aquests habitatges no passarien una inspecció de sanitat i dubto que alguns tinguin cèdula d'habitabilitat", explica una veïna que fa molts anys que està instal·lada al barri. En aquests pisos també s'hi venen alcohol i drogues. Els veïns denunciem que és "impossible" dormir a les nits, a causa de l'enrenou "que es forma als pisos i que moltes vegades finalitza en baralles, que es traslladen al carrer i que acaben a altes hores de la matinada". A més, els clients d'aquests pisos "orinen i fan les seues necessitats als carrers i portals del barri, a més de deambular borratxos".
Els propietaris de negocis al barri asseguren que és impossible competir amb aquests establiments. "Abans facturava entre 100 i 150 euros al dia, ara faig una caixa de 30 euros si tinc sort. És probable que passat l'estiu tanqui i, com jo, estem la majoria. Potser m'hauria de plantejar la possibilitat de tindre el meu propi bar a casa, almenys no pagaria impostos ni passaria inspeccions", assenyala una altra propietària d'un bar al mateix diari.
Tots els veïns coincideixen a assenyalar que per molt que truquin a la Guàrdia Urbana, el problema amb aquests pisos sobreocupats i que funcionen com a bars il·legals no se soluciona. "M'he cansat de trucar a la Urbana i mai hi fa res", critica una afectada. La mateixa veïna afirma que és impossible dormir durant les nits "a causa de la música, els crits i les baralles" i que molts dels clients d'aquests bars il·legals "orinen i vomiten als carrers i portals del barri". Fonts del cos policial han explicat en diverses ocasions que és "molt difícil" actuar legalment contra aquests pisos, al tractar-se de propietats privades.
Tant la Plataforma del Pla de l'Aigua com l'associació de veïns de Jaume I denunciem que la convivència al barri s'està fent "insostenible" i reclamem solucions "definitives i urgents" a l'Ajuntament de Lleida. Per la seua part, el tinent d'alcalde i regidor del barri, Josep Presseguer, va explicar que l'ajuntament de Lleida treballa amb la fiscalia per demanar proves contra aquests locals il·legals. Encara que els veïns afirmen que hi ha 50 bars il·legals al Barri Antic, Presseguer creu que són menys.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)