L'Ajuntament de Lleida ha imposat més sancions als pisos de la plaça del Dipòsit que funcionen de manera il·legal com a bar i prostíbul. Segons publica avui el diari Segre, la Guàrdia Urbana ha imposat dos multes de 600 euros a dos habitatges d'aquesta escala. En concret, una sanció als baixos segona per funcionar com a bar-restaurant i vendre-hi tabac sense disposar de la pertinent autorització i una altra al segon segona per exercir com a local de prostitució sense permís. Es tracta de la segona sanció que reben pel mateix motiu.
El consistori va començar el vedat a aquests pisos-bar i pisos-prostíbul del Centre Històric després de reiterades queixes dels veïns de la zona, inclosa la Plataforma per a la Dignificació del Pla de l'Aigua. Al juliol va dictar l'ordre de suspensió d'aquestes activitats i a l'agost, la policia local va poder inspeccionar els habitatges gràcies a una autorització judicial i va comprovar que incomplien l'ordre municipal. El propietari de l'edifici del número 2 de la plaça del Dipòsit és l'exregidor de la Paeria Francesc Xavier Montagut, que va ser edil del PSC en la primera època d'Antoni Siurana. Mentre, segueix oberta la via judicial. La fiscalia ha obert diligències per determinar si arrendataris del número 2 d'aquesta plaça han incorregut en delicte.
D'altra banda, la Guàrdia Urbana ha imposat una multa de 400 euros al titular del bar La Falcata per permetre moviment de droga a l'interior del local. Els fets van tindre lloc quan agents de la policia local van observar com dos persones conegudes al món de la droga entraven en aquest local i, al sortir-ne, una d'elles van comprovar que portava a sobre 10 euros de marihuana i l'altra tenia en la seua possessió bitllets de 5 i 10 euros arrugats. Els agents van obrir diligències al jutjat per un delicte contra la salut pública. Així mateix, van comunicar al propietari del bar que seria sancionat amb 400 euros per permetre una transacció de droga a l'interior del local, com estableix la normativa.
diumenge, 28 de novembre del 2010
divendres, 12 de novembre del 2010
Primera fase per recuperar el Mercat del Pla
Set anys després del seu tancament, el Mercat del Pla ha iniciat la seva rehabilitació. L'Ajuntament ha donat el tret de sortida a la conversió de l'edifici modernista en un equipament amb parades de productes alimentaris lleidatans de qualitat i un restaurant. La primera fase de l'obra compta amb un pressupost de 300.000 euros aportats pel ministeri de Cultura.
L'alcalde, Àngel Ros, ha assegurat que la Paeria té garantits els 150.000 de la segona fase, que permetrà acabar l'adequació del mercat el 2011 i convocar els concursos per als interessats a instal·lar-se a les onze parades de venda i degustació i a portar-ne el restaurant. La Paeria s'ha inspirat en els mercats de la Boqueria de Barcelona i de San Miguel de Madrid. Mentre, el subdelegat del Govern, José Ángel Flores, va assegurar que es tracta d'"una fórmula d'èxit". L'objectiu, segons l'alcalde, és atreure tant "lleidatans amants de la gastronomia que vulguin conèixer productes agroalimentaris lleidatans com turistes, ja que el Pla és al mig de la ruta cap a la Seu Vella".
dijous, 11 de novembre del 2010
Fiscalia obre diligències pels prostíbuls i bars il·legals
La fiscalia de Lleida ha obert diligències prèvies d'investigació penal per determinar si els arrendataris de quatre pisos del número 2 de la plaça del Dipòsit han incorregut en delicte a l'utilitzar aquests habitatges com a bars i prostíbuls sense disposar de llicència. Segons publica el diari Segre, els possibles delictes són els de desobediència a l'autoritat i proxenetisme. En aquest sentit, el fiscal en cap ja ha encarregat una investigació sobre el terreny a la unitat de la Guàrdia Civil que té adscrita i ha designat una fiscal perquè porti el cas. Aquesta actuació respon a un escrit enviat a la fiscalia per la Paeria després que els inquilins d'aquests pisos incomplissin l'ordre municipal de suspendre aquestes activitats, denunciades reiteradament per la Plataforma per a la Dignificació del Pla de l'Aigua.
L'Ajuntament va dictar l'ordre al juliol, al constatar la Guàrdia Urbana que aquests habitatges funcionaven com a bar restaurant i prostíbul i que venien tabac. A començaments d'agost, la policia local va poder inspeccionar els pisos gràcies a una autorització judicial i va comprovar que continuaven acollint aquestes activitats il·legals. La Urbana ha mantingut des de llavors una vigilància regular d'aquests habitatges i ha tornat a constatar l'incompliment de l'ordre municipal. Així, la Paeria entén que els infractors podrien haver comès un delicte de desobediència a l'autoritat. La casa és propietat de l'exregidor socialista Francesc Xavier Montagut, a qui l'Ajuntament ha requerit que aporti les cèdules d'habitabilitat.
L'intendent de la Guàrdia Urbana, Josep Ramon Ibarz, ha admès en una taula redona sobre seguretat al barri de Jaume I les dificultats que hi ha per acabar amb la prostitució al Centre Històric, però es va mostrar optimista. "Quan caigui aquesta, en cauran més com fitxes de dòmino", va explicitar. Ibarz reconeix que algunes de les prostitutes que estaven a les entrades de la ciutat exerceixen ara al Barri Antic, on viuen. En aquest sentit, afirma que en els primers deu mesos de l'any han imposat 23 multes per prostitució a la via pública al Centre Històric (després de ser advertides), així com 34 per consum d'alcohol al carrer, 16 per portar gossos sense morrió o no recollir-ne els excrements, 15 per orinar al carrer i 41 per molèsties al veïnat.
La Urbana assegura que ha incrementat un 72 per cent la presència al Barri Antic respecte al 2009. Entre el gener i l'octubre ha efectuat 1.872 intervencions (1.084 en el mateix període del 2009). També va indicar que han imposat 118 multes per consum de droga al carrer i que han detingut 50 persones per traficar, així com 22 en cerca i captura, 16 per robatori, 27 per delictes contra l'ordre públic, 21 per conduir sense carnet, 21 per alcoholèmies penals i 7 per violència de gènere.
L'Ajuntament va dictar l'ordre al juliol, al constatar la Guàrdia Urbana que aquests habitatges funcionaven com a bar restaurant i prostíbul i que venien tabac. A començaments d'agost, la policia local va poder inspeccionar els pisos gràcies a una autorització judicial i va comprovar que continuaven acollint aquestes activitats il·legals. La Urbana ha mantingut des de llavors una vigilància regular d'aquests habitatges i ha tornat a constatar l'incompliment de l'ordre municipal. Així, la Paeria entén que els infractors podrien haver comès un delicte de desobediència a l'autoritat. La casa és propietat de l'exregidor socialista Francesc Xavier Montagut, a qui l'Ajuntament ha requerit que aporti les cèdules d'habitabilitat.
L'intendent de la Guàrdia Urbana, Josep Ramon Ibarz, ha admès en una taula redona sobre seguretat al barri de Jaume I les dificultats que hi ha per acabar amb la prostitució al Centre Històric, però es va mostrar optimista. "Quan caigui aquesta, en cauran més com fitxes de dòmino", va explicitar. Ibarz reconeix que algunes de les prostitutes que estaven a les entrades de la ciutat exerceixen ara al Barri Antic, on viuen. En aquest sentit, afirma que en els primers deu mesos de l'any han imposat 23 multes per prostitució a la via pública al Centre Històric (després de ser advertides), així com 34 per consum d'alcohol al carrer, 16 per portar gossos sense morrió o no recollir-ne els excrements, 15 per orinar al carrer i 41 per molèsties al veïnat.
La Urbana assegura que ha incrementat un 72 per cent la presència al Barri Antic respecte al 2009. Entre el gener i l'octubre ha efectuat 1.872 intervencions (1.084 en el mateix període del 2009). També va indicar que han imposat 118 multes per consum de droga al carrer i que han detingut 50 persones per traficar, així com 22 en cerca i captura, 16 per robatori, 27 per delictes contra l'ordre públic, 21 per conduir sense carnet, 21 per alcoholèmies penals i 7 per violència de gènere.
dimecres, 10 de novembre del 2010
Per fi comença la remodelació de la plaça del Dipòsit
L'Ajuntament de Lleida ha iniciat avui la remodelació de la plaça del Dipòsit, que pretén obrir aquest espai per prioritzar els pas dels vianants i convertir-lo en una nova porta d'entrada al Centre Històric. La tala d'arbres és la primera de les actuacions d'uns treballs inclosos al pla de barris que també comprenen millores al carrer Múrcia per a reurbanitzar les voreres i anivellar la calçada en una plataforma única. La Paeria també preveu començar aquesta setmana les obres de rehabilitació del Mercat del Pla.
La nova plaça del Dipòsit, amb una superfície de més de 3.500 metres quadrats, eliminarà l’actual vial de circumval·lació. El projecte proposa un tram de connexió per permetre que l'accés dels veïns puguin als seus aparcaments i el pas dels serveis d’emergències. El paviment serà reflector, absorbint la llum natural per projectar-la a la nit, i dibuixarà el perímetre del dipòsit d’aigua que hi ha al subsòl. Les obres tenen un termini de sis mesos i mig.
La gent del barri veu amb satisfacció l'inici d'un projecte llargament esperat, ja que a la degradació de la zona s'hi ha d'afegir la proliferació d'algunes activitats que han contribuït a donar mala imatge de l'espai, com la prostitució i els bars il·legals. En aquest sentit, residents i comerciants creuen que la modernització de la zona també contribuirà a revitalitzar-la. Tot i així, els veïns critiquen que s'eliminaran els actuals aparcaments per a vehicles.
dimarts, 9 de novembre del 2010
Prostíbuls a cel obert
No som solament els veïns els que veiem una realitat innegable. Altres veus s'alcen per denunciar la prostitució als carrers del Centre Històric, contradient així les declaracions oficials que asseguren que les normatives municipals han eradicat aquesta pràctica.
Aquest és l'article d'opinió de Marta Alòs publicat recentment al diari Segre:
"He de confessar-vos que cada vegada entenc menys com Àngel Ros pretén recuperar el Centre Històric de la ciutat de Lleida, d'on ell és el paer en cap, tot i que la seva estratègia he de dir-vos que em desconcerta. Com que no m'he considerat mai d'esquerres, suposo que se m'escapa aquesta manera progre de rehabilitar els carrers més antics de la ciutat on vaig néixer i créixer, encara que, si se'm permet, em sembla una fórmula força original que la rehabilitació i recuperació dels car-rers més emblemàtics d'una ciutat passi per omplir-los de prostitutes i proxenetes, com es pot comprovar a qualsevol hora del dia i de la nit tot passejant pel carrer la Palma i els seus voltants. Deu ser d'allò més progressista continuar tossudament amb una política de marginalitat del barri històric. La prova del nou fracàs d'aquesta política és que cada vegada més veïns i veïnes denuncien obertament la degradació d'aquesta magnífica zona de Lleida. Perquè és magnífica, cal dir-ho. Perquè parlem del centre d'una ciutat, de la columna vertebral, on hi ha tots els edificis més emblemàtics i on batega bona part de la seva història. I així ho han cregut a Girona i a Tarragona, que han fet del centre de les seves ciutats un model a seguir i on ara mateix és tot un luxe viure-hi i passejar-hi. Aquí, en canvi, passa que el centre l'han volgut marginal, convertit en pisos pastera -diuen les males llengües que un exregidor socialista hi té molt a veure-, en nius de venda de droga i en un lloc on la carn humana es ven i es compra a plena llum del dia. Mentre el paer en cap canta les excel·lències dels ponts i places que inaugura i la Llotja de Lleida, molt bonica certament, s'ha convertit en el buc insígnia del govern municipal, al carrer la Palma, la prostitució descarada de noies africanes ens ensenya l'altra cara de la ciutat. Hi podeu passejar de sol a sol, que sempre hi trobareu noies assegudes als portals de les cases, oferint el seu cos a tots els homes que pugen i baixen per un carrer que ja només s'utilitza per fer drecera. Vergonyós l'espectacle que vaig presenciar fa una setmana a les vuit del vespre, quan em vaig veure obligada a intervenir per poder lliurar un home de més de setanta anys de les grapes d'una noia que li exigia un servei. En què ha quedat l'ordenança de civisme que es va aprovar encara no fa un any? En foc d'encenalls? Vergonya, paer en cap, vergonya!"
Aquest és l'article d'opinió de Marta Alòs publicat recentment al diari Segre:
"He de confessar-vos que cada vegada entenc menys com Àngel Ros pretén recuperar el Centre Històric de la ciutat de Lleida, d'on ell és el paer en cap, tot i que la seva estratègia he de dir-vos que em desconcerta. Com que no m'he considerat mai d'esquerres, suposo que se m'escapa aquesta manera progre de rehabilitar els carrers més antics de la ciutat on vaig néixer i créixer, encara que, si se'm permet, em sembla una fórmula força original que la rehabilitació i recuperació dels car-rers més emblemàtics d'una ciutat passi per omplir-los de prostitutes i proxenetes, com es pot comprovar a qualsevol hora del dia i de la nit tot passejant pel carrer la Palma i els seus voltants. Deu ser d'allò més progressista continuar tossudament amb una política de marginalitat del barri històric. La prova del nou fracàs d'aquesta política és que cada vegada més veïns i veïnes denuncien obertament la degradació d'aquesta magnífica zona de Lleida. Perquè és magnífica, cal dir-ho. Perquè parlem del centre d'una ciutat, de la columna vertebral, on hi ha tots els edificis més emblemàtics i on batega bona part de la seva història. I així ho han cregut a Girona i a Tarragona, que han fet del centre de les seves ciutats un model a seguir i on ara mateix és tot un luxe viure-hi i passejar-hi. Aquí, en canvi, passa que el centre l'han volgut marginal, convertit en pisos pastera -diuen les males llengües que un exregidor socialista hi té molt a veure-, en nius de venda de droga i en un lloc on la carn humana es ven i es compra a plena llum del dia. Mentre el paer en cap canta les excel·lències dels ponts i places que inaugura i la Llotja de Lleida, molt bonica certament, s'ha convertit en el buc insígnia del govern municipal, al carrer la Palma, la prostitució descarada de noies africanes ens ensenya l'altra cara de la ciutat. Hi podeu passejar de sol a sol, que sempre hi trobareu noies assegudes als portals de les cases, oferint el seu cos a tots els homes que pugen i baixen per un carrer que ja només s'utilitza per fer drecera. Vergonyós l'espectacle que vaig presenciar fa una setmana a les vuit del vespre, quan em vaig veure obligada a intervenir per poder lliurar un home de més de setanta anys de les grapes d'una noia que li exigia un servei. En què ha quedat l'ordenança de civisme que es va aprovar encara no fa un any? En foc d'encenalls? Vergonya, paer en cap, vergonya!"
dijous, 4 de novembre del 2010
Membres de Reagrupament visiten el Centre Històric
Membres de la formació política Reagrupament Independentista, encapçalats per Joan Carretero, han passejat aquesta setmana pel Centre Històric de Lleida acompanyats per membres de la Plataforma per a la Dignificació del Pla de l'Aigua. Així han pogut copsar la trista realitat del nostre barri. La Plataforma qualifica la visita de molt positiva.
Reagrupament se suma a les trobades que la Plataforma ha mantingut amb CiU, ICV i ERC. Els veïns continuarem treballant per millorar les condicions de vida del nostre barri.
Més de quaranta locals comercials tancats al barri
El Centre Històric aglutina més d'una quarantena de locals comercials buits. Segons publica el diari Segre, es concentren als carrers Caldereries, Cavallers, Tallada, la Palma i Boters. D'aquests cinc, Boters i la Palma són els que més locals disponibles concentren, amb aproximadament una desena cada un, seguits per Tallada i Cavallers, amb prop de deu, i Caldereries, que té dos espais lliures. De moment, un dels col·lectius que aposten més per la zona és el dels immigrants, que regenta una quinzena d'establiments als esmentats carrers, majoritàriament de proximitat.
Tot i que carrers del Centre Històric com Cavallers, la Palma o Caldereries es troben vora l'Eix Comercial, continua sent difícil que els botiguers hi ubiquin els seus establiments. "Cal canviar els hàbits dels clients de l'Eix, que fan que moltes vegades es quedin als carrers principals i no s'atansin fins on som nosaltres", explica al diari la presidenta de l'associació de veïns del Centre Històric, Cristina Armengol, que té dos botigues al barri. Armengol defensa que, tot i l'elevat nombre de locals buits, "els comerciants del Centre Històric, per tradició, som molt atrevits. A Cavallers, per exemple, s'han obert dos nous comerços; i això que estem en crisi".
Segons la propietària d'un restaurant al mateix carrer, un altre problema és que la gent té una visió distorsionada del barri. "Creuen que aquesta és una zona problemàtica i pot ser que fa uns anys fos així. Però ara el barri és molt segur, ha canviat molt." Aquesta comercianta afegeix que, tot i això, cal que la Pa- eria posi en marxa mesures per dinamitzar la zona. "S'ha d'animar més gent a atansar-se al barri i ajudar els que s'hi han instal·lat."
De fet, la Paeria oferirà ajudes als comerciants que decideixin obrir al Barri Antic. L'Ajuntament compta amb deu locals disponibles per llogar als carrers Caldereries, Sant Carles, la Palma i Cavallers, dins d'un pla presentat al juliol que té com a objectiu dinamitzar el comerç en aquest barri. Així ho ha explicat el tinent d'alcalde Josep Presseguer, que va afegir que la borsa de locals en lloguer encara no està tancada i que el consistori hi incorporarà aviat més locals. El tinent d'alcalde va recordar que el pla dedicarà 34.000 euros (3.400 per establiment) a pagar el lloguer a deu d'emprenedors que decideixin instal·lar-se al barri. S'ha d'assenyalar que el projecte, que forma part del Pla de Barris, està destinat especialment a aquells establiments singulars, que ofereixin productes artesanals, innovadors, creatius i de qualitat, així com els que donin resposta a la demanda de productes de proximitat.
Tot i que carrers del Centre Històric com Cavallers, la Palma o Caldereries es troben vora l'Eix Comercial, continua sent difícil que els botiguers hi ubiquin els seus establiments. "Cal canviar els hàbits dels clients de l'Eix, que fan que moltes vegades es quedin als carrers principals i no s'atansin fins on som nosaltres", explica al diari la presidenta de l'associació de veïns del Centre Històric, Cristina Armengol, que té dos botigues al barri. Armengol defensa que, tot i l'elevat nombre de locals buits, "els comerciants del Centre Històric, per tradició, som molt atrevits. A Cavallers, per exemple, s'han obert dos nous comerços; i això que estem en crisi".
Segons la propietària d'un restaurant al mateix carrer, un altre problema és que la gent té una visió distorsionada del barri. "Creuen que aquesta és una zona problemàtica i pot ser que fa uns anys fos així. Però ara el barri és molt segur, ha canviat molt." Aquesta comercianta afegeix que, tot i això, cal que la Pa- eria posi en marxa mesures per dinamitzar la zona. "S'ha d'animar més gent a atansar-se al barri i ajudar els que s'hi han instal·lat."
De fet, la Paeria oferirà ajudes als comerciants que decideixin obrir al Barri Antic. L'Ajuntament compta amb deu locals disponibles per llogar als carrers Caldereries, Sant Carles, la Palma i Cavallers, dins d'un pla presentat al juliol que té com a objectiu dinamitzar el comerç en aquest barri. Així ho ha explicat el tinent d'alcalde Josep Presseguer, que va afegir que la borsa de locals en lloguer encara no està tancada i que el consistori hi incorporarà aviat més locals. El tinent d'alcalde va recordar que el pla dedicarà 34.000 euros (3.400 per establiment) a pagar el lloguer a deu d'emprenedors que decideixin instal·lar-se al barri. S'ha d'assenyalar que el projecte, que forma part del Pla de Barris, està destinat especialment a aquells establiments singulars, que ofereixin productes artesanals, innovadors, creatius i de qualitat, així com els que donin resposta a la demanda de productes de proximitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)