El plor d’un nen pels seus drets des del Centre Històric de Lleida

Carta publicada al diari Bondia el diumenge 26 d'abril per Jordi De La Casa i Marta Agustí. Residents del Centre Històric de Lleida.

Serem pares per primer cop d’un nadó al setembre. Som lleidatans, i fa uns anys vam comprar un pis al carrer Tallada, cor del Centre històric. Volíem donar una oportunitat al barri que ha vist nàixer i créixer a molts dels nostres pares i avis, i que guarda en els seus revolts peces de la historia de la ciutat essencials. Però ara ens trobem sols, carregant amb una hipoteca i sabent que Lleida li ha donat l’esquena al barri, especialment el seu Ajuntament.

Ara volem defensar els drets del nostre fill, un nen que té el mateix dret que qualsevol altre de la ciutat a viure en un entorn digne. Potser amb els infants l’ajuntament serà més sensible. Volem reclamar des d’aquestes línies els drets que el nostre fill no tindrà garantits si les coses continuen de la mateixa manera:

- El dret a viure en un entorn digne, en el que no hi hagi prostitució a cada portal durant totes les hores del dia, no es vengui droga a peu de carrer i la marginació, la delinqüència i la il·legalitat no siguin el pa de cada dia. Aquesta és la situació que hem de viure cada dia al nostre carrer, les 24 hores. Perquè tenim edificis sencers dedicats a la prostitució, venda d’alcohol i menjar il·legals, coneguts i reconeguts per tot el barri i per la policia, i no passa res? No li fa vergonya Sr. alcalde tenir el centre de la ciutat cosit de prostitutes, era més greu tenir-les a l’entrada de la ciutat? Generen baralles, sorolls i moltes molèsties als veïns que ens veiem impotents davant la passivitat de les autoritats.

- El dret a una convivència respectuosa i al descans: molts dels habitants del nostre barri, gràcies a la passivitat de l’ajuntament, no respecten les normes cíviques bàsiques: sorolls, baralles, mal ús dels béns públics..., i els únics perjudicats som els ciutadans que complim totes les nostres obligacions i deures i que continuem sense protecció i sense respostes sota la dictadura d’aquells. Beure i fer soroll al carrer és gratuït al centre històric i en canvi, fer-ho a Gardeny o a la zona
Alta, suposa una multa. Això no és un tracte diferencial?

- El dret a gaudir dels espais públics i a un entorn net. Molts habitants que es situen en la il·legalitat i la delinqüència: traficants, prostitutes, delinqüents, drogodepenents... ocupen i utilitzen indegudament els espais públics, embruten el barri, fan malbé els béns comuns de forma impune perquè no hi ha ningú que vetlli perquè això no passi, i mentre, els nostres infants no poden jugar a la plaça, ni poden anar sols pels carrers. I per què es mantenen grans buits urbans convertits en veritables abocadors, que generen un paisatge de misèria, poc higiènic i perillós i no s’hi intervé. No es pot obligar els propietaris a fer-se’n càrrec, a mantenir-los en condicions… o és que hi ha interessos creats que no coneixem? És qüestió de voluntat, no?

- Els dret a l’accés als serveis públics bàsics, mentre a altres barris neden en l’abundància, en el nostre no hi ha teixit comercial bàsic, no tenim instal·lacions esportives, no es pot circular per les estretes voreres perquè estan ocupades pels enormes contenidors de deixalles que en un altra zona de la ciutat poden ser molt adients, però que si algú s’hagués parat a pensar en l’entramat urbanístic del centre històric hauria entès que aquí són inoperatius, i fan el carrer intransitable per als vianants, i més per als pares amb cotxet de criatura.

Hi ha poques respostes comprensibles per justificar la poca voluntat política que ha mostrat el senyor Ros envers la recuperació del centre històric. Sabem que els cossos policials fan el que poden i ens consta que segurament, si poguessin, farien més, i els ho agraïm. Fer places, arreglar carrers i posar contenidors nous, no fa que el barri es transformi. La presència policial constant sí que transforma, i el treball directe amb els col·lectius afectats per part de cossos socials també, tenint en compte sempre el benestar dels veïns.

Solucions? Primer, voluntat política, segon, recursos policials constants com patrulles policials a peu que treballin directament amb aquesta gent ubicada en la il·legalitat i els faci complir els seus deures com a ciutadans, tercer, educadors socials que treballin per la convivència i el civisme. Canviem la realitat! Volem un tracte igualitari per tothom i que els nostres drets i els dels nostres infants siguin respectats. Les famílies treballadores que vivim al centre històric patim desprotecció i abandonament.Volem respostes, el nostre fill té drets que s'han de respectar!.